Notes sobre la llei general de l’acumulació capitalista

Aquestes són les notes preses sobre la llei general de l’acumulació capitalista. (EL Capital de Karl Marx, Capí­tol, XXIII, Llibre I).

Aquest capí­tol analitza els efectes de l’augment del capital sobre les condicions de la classe obrera. L’element central és la composició del capital.

Composició orgí nica del capital (composició de valor del capital): raó entre el capital constant (o valor dels mitjans de producció) i el capital variable (o valor de la força de treball).

L’augment de la demanda de força de treball, amb l’acumulació, manté invariable la composició del capital.

L’augment del capital comporta un augment del capital variable, és a dir del treball (si es manté constant la composició del capital) ja que no es possible produir sense treball.

La reproducció ampliada, l’acumulació, al contrari que la reproducció simple, reprodueix el règim capitalista a una escala superior i crea d’una banda més capitalistes (o capitalistes més grans) i de l’altra més treballadors assalariats.

L’acumulació del capital genera més proletariat (p. 518)
(…)
L’augment del salari només suposa, en el millor dels casos, una disminució del treball no pagat. (p. 523)
Karl Marx, El Capital.

Encara que el guany disminueixi, els capitals poden seguir creixent i créixer encara més rí pidament que abans… En general, els grans capitals creixen, encara que sigui amb un guany més petit, més rí pidament que capitals petits amb grans guanys.
Adam Smith, La riquesa de les nacions, II, (p. 189)

Disminució relativa del capital variable a mesura que avança l’acumulació i concentració del capital.

Productivitat del treball: el volum relatiu dels mitjans de producció que l’obrer transforma en producte durant cert temps i amb la mateixa tensió de la força de treball.

A mesura que augmenta la productivitat del treball, el capital variable disminueix (en termes relatius) respecte el capital constant i per tant la composició orgí nica del capital augmenta.

Paral·lelament al procés d’acumulació hi ha un procés de concentració dels capitals existents. En aquest sentit, cada capital individual és un focus de concentració mentre que la fusió entre capitals seria centralització1.

Hi ha dos elements que són centrals per explicar la concentració: la concurrència (o competència) i el crèdit.

Així­, els nous capitals cada cop utilitzen un nombre menor d’obrers i els capitals antics al reproduir-se amb una nova composició del capital van expulsant treballadors.

Producció progressiva d’una superpoblació relativa o exèrcit industrial de reserva.

Quan augmenta el capital total, augmenta el capital variable, i per tant la força de treball absorbida, però aquesta ho fa en una proporció decreixent. La acumulació capitalista produeix una població obrera excessiva per a les necessitats d’explotació del capital.

Diverses modalitats de superpoblació relativa. La llei general de l’acumulació capitalista.

La superpoblació relativa existeix sota les més diverses modalitats i tot obrer en forma part durant el temps en el qual es troba desocupat o treballa només a temps parcial.

  • Superpoblació flotant: contingents de treballadors que tant aviat són absorbits com expulsats del procés productiu.
  • Superpoblació latent: superpoblació causada per un èxode del camp cap a la ciutat.
  • Superpoblació intermitent: treballadors amb treballs irregulars.
  • Pauperisme: format pel “lumpenproletariat” (sense sostre, criminals, prostitutes…), treballadors que han estat abocats a la pobresa per efecte de les crisis, òrfes i fills de pobres i persones incapacitades per treballar.

La llei general de l’acumulació capitalista:

Cuanto mayores sean la riqueza social, el capital en funciones, el volumen y la intensidad de su incremento, y también, por tanto, la magnitud absoluta del proletariado y la capacidad productiva de su trabajo, tanto mayor será el ejército de reserva.
Karl Marx, El Capital. (p. 546)

Notes

  1. Gilles, L; Fundamentos y lí­mites del capital. p. 317 []