Consens de Brusel·les

Prenent el Consens de Washington com a referència, podrí­em anomenar amb el nom de Consens de Brussel·les la sèrie de polí­tiques promogudes per la Unió Europea arran del Tractat de Maastricht (1992) primer, el Pacte d’Estabilitat i Creixement (1995) i els Acords de Lisboa (2000) després.

Si el Consens de Washington es podria resumir com el decí leg que proponia l’elit neoliberal internacional agrupada al voltant del FMI, el BM, el Congrés i la Reserva Federal dels Estats Units així­ com els think-tanks liberals més influents afincats a Washington per al desenvolupament dels països d’Amèrica Llatina, el “Consens de Brusel·les” contindria les “recomanacions” de la UE als estats per millorar la competitivitat i fer d’Europa l’í rea més competitiva del món al 2010 (Acords de Lisboa, 2000).

Les mesures que resumirien el “Consens de Brusel·les” serien les següents:

  • Reducció de la despesa pública
  • Reducció d’impostos
  • Reducció de la protecció social
  • Desregulació dels mercats laborals i austeritat salarial
  • Control de la inflació