Arxiu diari: 27/4/2007

Reforma del FRSS

Entre dilluns i ahir dimarts el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, el Ministerio de Economí­a y Hacienda, els sindicats UGT y CC.OO i les organitzacions patronals CEOE i CEPYME han arribat a un acord per a la reforma de la llei reguladora del Fons de Reserva de la Seguretat Social amb uns resultats molt semblants a la proposta inicial de l’executiu.

El Fons de Reserva de la Seguretat Social és un Fons creat l’any 2001 que es nodreix de l’excedent procedent de l’í mbit contributiu de la Seguretat Social, és a dir, de l’excedent entre les cotitzacions per a pensions i les prestacions pagades en concepte de pensions contributives. La seva finalitat no és altra que servir de coixí­ de cara al futur quan (segons alguns estudis) la Seguretat Social presenti dèficit.

La reforma actual, malgrat falten molts detalls per concretar, té la finalitat de diversificar les inversions per tal d’augmentar-ne la rendibilitat. Actualment el fons s’inverteix en la prí ctica totalitat en tí­tols de renda fixa tant nacional com estrangera i es pretén permetre invertir part del Fons en renta variable, (principalment accions i derivats però també divises o inversions immobilií ries). Segons el que es coneix fins ara la nova llei permetria invertir en els següents actius:

  • Valors de Renda Fixa emesos per entitats de dret públic (deute públic nacional o internacional).
  • Valors de Renda Fixa emesos per entitats de dret privat (obligacions).
  • Accions i altres instruments financers de renda variable (accions, opcions, futurs…).
  • Divises.
  • Participacions d’institucions d’inversió col·lectiva (fons d’inversió).

Cal recordar però que en economia no hi ha res gratuït i que aquesta cerca de una major rendibilitat només pot aconseguir-se a costa d’augmentar el risc de les inversions. Analitzem doncs el risc dels nous actius en els que podria invertir el fons.

En el cas de les obligacions són tí­tols de renda fixa emeses per entitats privades. En aquest cas no hi ha risc en el rendiment però evidentment en cap cas poden comparar-se les garanties que pot presentar una empresa amb les d’un estat. En el cas de les accions i derivats el rendiment és variable i per tant poden haver-hi pèrdues. és cert que “la borsa” des de fa dècades creix quasi de forma ininterrompuda, però res en garanteix els guanys. Cal tenir en compte també que els í­ndex borsaris només reflexen les principals accions negociades i noves empreses substitueixen a altres tot donant una falsa impressió de creixement global menysvalorant les pèrdues i no podem ignorar tampoc el risc de fallida empresarial (ex: cas ENRON, moltes accions de la qual estaven en mans de fons de pensions per considerar-se una empresa “segura”). A més, en tant que mercat secundari, els guanys obtinguts a la borsa són purament especulatius basats en comprar barat i vendre car. Aquest component especulatiu que molt més de relleu en el cas de productes derivats com ara opcions i futurs. Les divises són un altre exemple car d’inversió especulativa no exempta de risc com es demostrí  en les crisis financeres que sacsejaren el món durant la dècada passada.

Menció especial mereixen les participacions en fons d’inversió col·lectius ja que aquesta opció obre la porta a qualsevol tipus d’inversió ja que a través d’institucions d’inversió col·lectiva aquestes poden invertir en qualsevol cosa seguint criteris que s’escapen de la lògica que hauria de perseguir el sector públic, tot ofuscant la transparència que hauria de guiar la gestió del fons de reserva dels treballadors espanyols.

Evidentment hi haurí  qui pugui pensar que la major rendibilitat compensa els riscos, però cal tenir en compte que els benefeicis de la inversió en renda fixa d’entitats públiques (és a dir, deute públic) van molt més enllí  del tipus d’interès del cupó ja que aquests serveixen per a finançar actuacions de carí cter públic que reverteixen en el benestar de tota la societat.

També cal destacar la intenció d'”externalitzar” la gestió del fons tot traient a concurs públic diferents lots per a que les gestores de fons (principalment formades per bancs, caixes d’estalvis i asseguradores) se’n facin cí rrec. Aquesta decisió de donar entrada a “agents privats” ja es duu a terme en alguns països com ara França però no hi ha cap raó per la qual l’entrada de gestió privada en el fons dugui a una millor rendibilitat del fons sinó que clarament es pretén, un cop més, generar benefici privat mitjançant fons públics. Recordem que els fons de pensions poden tenir uns costos de gestió (aquests inclouen els beneficis de la gestora) de fins a un 2% del volum del fons.

Sembla ser que un dels requisits serí  que les empreses actuïn d’acord amb uns principis de responsabilitat social, econòmica i ambiental. Caldrí  veure quins són aquests criteris i com s’exerceixen tot i que molt em temo que en aquest aspecte estarem encara a anys llum de països com Noruega que el 2006 van retirar les inversions del seus fons de pensions públic a EADS, empresa participada per el govern espanyol, per motius ètics. En tot cas si s’estableix un comitè ètic que realment controli aquestes inversions estaria bé que aquests mateixos criteris s’estenguessin a tota l’actuació del sector públic.

A més el govern ja ha anunciat, per a tranquil·litzar el capital, que no exercirí  drets polí­tics sobre les inversions. és a dir que no intervindrí  en la gestió de les empreses participades. és a dir que posem els diners dels treballadors espanyols a mans del capital i ni tan sols podrem utilitzar aquest poder per a garantir el compliment dels principis de responsabilitat social, econòmica i ambiental esmentats. Es podria arribar a donar fins i tot el cas que el Fons de Reserva invertí­s en accions d’una empresa X i que aquesta empresa decidí­s deslocalitzar-se tot acomiadant centenars o milers de treballadors sense que el govern pogués fer-hi res.

La reforma també preveu que part dels excedents de la Seguretat Social es puguin dedicar a millorar les pensions actuals. Cal aplaudir aquesta mesura tot i que caldrí  esperar al redactat final de la llei perquè les organitzacions patronals han esta fet una pressió important perquè aquests excedents es puguin destinar a reduir les quotes empresarials i seria un greu error que s’obris la porta a aquesta possibilitat.

ACTUALITZACIÓ: El Consell de Ministres ha aprovat aquest migdia l’informe del Ministeri de Treball i han anunciat l’inici dels trí mits previs a la seva presentació al Congrés.

Més informació: