Arxiu mensual: maig de 2007

Els grups medià tics contra Veneà§uela II

Aquesta és una carta de queixa enviada al programa La Nit al Dia de Televisió de Catalunya davant el tractament de la informació al respecte del possible tancament de la cadena de televisió Globovisión per part del govern veneçolí .

Aquesta és un missatge de protesta pel tractament que es va fer en el programa d’ahir sobre el conflicte entre el govern veneçolí  i la cadena opositora globovisión. Ahir, vau oferir primer imatges dels manifestants al carrer davant la seu de globovisión a Caracas i després unes imatges del President Chavez en les quals suposadament “amenaça” amb tancat Globovisión. No obstant no vau mostrar, ni vosaltres, ni cap altra televisió les imatges de Globovisión que han generat aquesta nova polèmica (una entrevista al director general de Radio Caracas Televisión (RCTV), Marcel Granier dins el programa Aló Ciudadano en la que es retransmetien de fons imatges de l’atemptat l’any 1981 contra Joan Pau II amb un fons musical amb la cançó “Esto no termina aquí­” de Rubén Blades). No es el deure de qualsevol programa d’informatius davant d’un conflicte mostrar les dues cares de la moneda per tal que el telespectador pugui fer-se una opinió pròpia?

Els grups medià tics contra Veneà§uela

Aquesta és una carta de queixa enviada al programa Telemonegal de Barcelona Televisió davant el tractament de la informació al respecte de la no renovació de la llicència a RCTV per part del govern veneçolí .

Apreciat senyor Monegal,

Em sento altament decebut pel seu programa d’ahir. Vostè que tant li agrada mossegar ahir va fer un exercici de corporativisme periodí­stic perdent de vista qualsevol rigor o objectivitat.

Em refereixo al moment en el que va tractar el tema de la no renovació de la llicència de Radio Caracas Televisión (RCTV) a Veneçuela, cas que vostè va qualificar de censura. Sincerament ahir esperava que vostè que en nombroses ocasions ha estat molt crí­tic amb els mitjans de comunicació per la manipulació informativa no hagi comentat que durant la última setmana tots els mitjans (fins i tot la “nostra” TV3) s’hagin limitat a amplificar el discurs dels propietaris de RTCV sense molestar-se ni en presentar les opinions del govern veneçolí  ni en exposar els motius esgrimits per la no renovació de la llicència.

Com ja sabrí  el motiu principal pel tancament és la participació de RCTV en un cop d’estat contra un govern elegit democrí ticament (li recomanaria que mirés un documental anomenat “La revolució no serí  televisada” elaborat per una productora irlandesa sobre la manipulació informativa d’alguns mitjans, entre ells RCTV durant el cop d’estat del 2002), apart d’altres “faltes” com ara no respectar el codi de protecció dels drets dels infants a la televisió. Com és que no s’han mostrat imatges de l’actuació de RCTV en aquells dies. No diu en codi deontològic dels periodistes que en cas de conflicte cal presentar els arguments dels dos bí ndols de manera imparcial perquè el telespectador pugui formar-se una opinió pròpia?

M’agradaria saber que passaria si a Espanya (o qualsevol paí­s Europeu) una cadena de televisió fes crides a favor d’un cop d’estat. Doncs que immediatament aquesta emisora seria tancada i els seus responsables posats a disposició judicial (cal recordar que per molt menys al Pais Basc s’han tancat dos diaris). Doncs bé, a Veneçuela això no sols no ha passat sinó que aquests mateixos individus malgrat la no renovació d’una de les múltiples llicències que tenen poden continuar difonent el mateix missatge a través de la seva potent infraestructura.

Però l’animo a anar més enllí  i a fer un simil molt més proper. Fa una mica més d’un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT. Per tal d’adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre “com a mí­nim el 50% de la programació en llengua catalana”. Entre d’altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l’ABC o Las Provincias. Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s’acabés el primer perí­ode de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d’emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l’atorga a un altre concessionari. No és massa descabellat pensar que els mitjans (propietat de o participats pel) grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d’expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que el President Montilla ataca la llibertat d’expressió. Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el “règim” de Catalunya tanca mitjans que no li són afins. Imaginem-nos que la BBC parla (com ho va fer ahir TV3) de brutal atac a la llibertat d’expressió. I també imaginem-nos que cap d’ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.

Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüí­stic; o perquè no s’arriba al mí­nim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d’un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d’opinió.
Doncs bé, això és el que estí  passat ara mateix a Veneçuela. No es tracta de discutir si ens agraden o no les idees o la retòrica del president Veneçolí , cal ser objectiu i centrar-se als fets. Durant aquesta setmana tots els diaris, rí dios i televisions d’aquest paí­s no han fet més que recordar que la premsa és un contrapoder i que la llibertat d’expressió s’ha de defensar per damunt de tot. Però que passa quan importants grups medií tics transnacionals es converteixen en un poder establert i utilitzen la seva posició de poder per als interessos dels seus propietaris. Fomenta aquesta situació la pluralitat i la llibertat d’expressió? és la llibertat d’expressió un xec en blanc que ho justifica tot? Quin grau de llibertat poden tenir els periodistes dels grans conglomerats medií tics?

NOTA: L’exemple a la catalana estí  extret d’aquet brillant article Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder de Laia Altarriba i Piguillem.

Los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo.
Los que no trabajan tienen miedo de no encontrar nunca trabajo.
Quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida.
Los automovilistas tienen miedo de caminar y los peatones tienen miedo de
ser atropellados.
La democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir.
Los civiles tienen miedo a los militares, los militares tienen miedo a la
falta de armas.
Las armas tienen miedo a la falta de guerras.
Es el tiempo del miedo.
Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer
sin miedo.

Eduardo Galeano – Patas arriba. La escuela del mundo al revés (1998)

Tots els impostos de la UE

Des de fa uns dies, la Unió Europea posa a disposició del públic un banc de dades amb informació de tots els impostos de tots els estats membres de la Unió. Sens dubte una bona notí­cia per a investigadors, juristes i curiosos en general. Però sobretot de gran utilitat per a les empreses transnacionals que podran localitzar les ubicacions fiscalment més avantatjoses amb més facilitat.

Per a quan una base de dades similars per a regulacions socials i ambientals?

Per cert, podeu consultar-la al següent enllaç: ‘Taxes in Europe’ Database

Font: Vilaweb – Un banc de dades permetrí  de saber tots els impostos de la UE

El Banco Central Europeo (BCE) ha instado hoy a los agentes sociales a que “cumplan sus responsabilidades” para evitar subidas salariales que puedan “crear presiones inflacionistas y perjudicar el poder adquisitivo de todos los ciudadanos europeos”.

En declaracions com aquestes és on es veu clarament el llautó del BCE. El que realment vol dir el BCE amb aquestes declaracions és que els treballadors han d’oblidar-se de reclamar millores salarials perquè la inflació perjudica el poder adquisitiu del capital.

El BCE pide que se eviten subidas salariales “que mermen el poder adquisitivo en Europa” (EL PAÍS)

Un enemic del poble

La setmana passada vam anar amb la Natalia a veure Un enemigo del pueblo. Des de la meva estada per terres noruegues que tenia ganes de conèixer millor les obres d’Ibsen i la publicitat era força bona ;)

Escena inicial de Un enemigo del pueblo. © 2007 CDN

L’obra ens va sorprendre gratament. Es tracta d’una versió adaptada als temps que corren, un temps en el qual els mitjans de comunicació i la “societat civil” tenen un poder que no crec que Ibsen pogués arribar-se a imaginar. Un temps en el qual democrí cia i demagògia semblen ser sinònims i anar a contra corrent, en contra d’allò establert, en contra del que es considera d’interès general, potser no mereix les reaccions violentes que Ibsen va preveure però si altres maneres més subtils i igualment eficients de marginació, rebuig i menyspreu.

Una obra sobre el coste de airear la verdad cuando es odiosa: ser señalado como traidor por la sociedad en la que se quiere vivir. Solo ante el peligro, poniendo en riesgo incluso a su familia, el doctor Stockmann se enfrenta a polí­ticos, a periodistas y a la mayorí­a de sus vecinos, los cuales olvidan sus diferencias para sostener contra el disidente una gran mentira y para marcarlo como el enemigo común.

Fitxa Tècnica

Cartell de Un enemigo del pueblo. © 2007 CDN

Tí­tol: Un enemigo del pueblo
Tí­tol original: En Folkefiende (nourec)
Autor: Henrik Ibsen
Any: 1882
Producció: Centro Dramático Nacional
Teatre: Teatre Tí­voli
Representació: 27 d’abril del 2007 (11-29 abril 2007)
Llengua: Castellí 
Versió: Juan Mayorga
Direcció i escenografia: Gerardo Vera
Vestuari: Alejandro Andújar
Ajudant d’escenografia: Silvia de Marta
Música: Luis Delgado
Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo (AAI)
Diseny de projeccions: ílvaro Luna

Repartiment (per ordre alfabètic)

Billing Ester Bellver
Peter Stockmann Enric Benavent
Capitán Horster Paul Berrondo
Ciudadana IV Mí­riam Cano
Cámara 2 Nacho Castro
Ciudadano II Paco Déniz
Ciudadano VI J. L. Dí­az Rupérez
Hovstad Israel Elejalde
Cámara 1 Sandra Ferrús
Kat Stockmann Elisabet Gelabert
Ciudadano III Emilio Gómez
Ciudadano V Daniel Holguí­n
Morten Stockmann Abrahan Lausada
Aslaksen Chema de Miguel
Petra Stockmann Olivia Molina
Señora Lamstad Inma Nieto
Thomas Stockmann Francesc Orella
Morten Stockmann Adrián Portugal
Ciudadano I Sergio Sánchez
Ciudadana VII Mª Carmen San José
Borracho Pablo Vázquez
Kul Walter Vidarte