Els grups medià tics contra Veneà§uela

Aquesta és una carta de queixa enviada al programa Telemonegal de Barcelona Televisió davant el tractament de la informació al respecte de la no renovació de la llicència a RCTV per part del govern veneçolí .

Apreciat senyor Monegal,

Em sento altament decebut pel seu programa d’ahir. Vostè que tant li agrada mossegar ahir va fer un exercici de corporativisme periodí­stic perdent de vista qualsevol rigor o objectivitat.

Em refereixo al moment en el que va tractar el tema de la no renovació de la llicència de Radio Caracas Televisión (RCTV) a Veneçuela, cas que vostè va qualificar de censura. Sincerament ahir esperava que vostè que en nombroses ocasions ha estat molt crí­tic amb els mitjans de comunicació per la manipulació informativa no hagi comentat que durant la última setmana tots els mitjans (fins i tot la “nostra” TV3) s’hagin limitat a amplificar el discurs dels propietaris de RTCV sense molestar-se ni en presentar les opinions del govern veneçolí  ni en exposar els motius esgrimits per la no renovació de la llicència.

Com ja sabrí  el motiu principal pel tancament és la participació de RCTV en un cop d’estat contra un govern elegit democrí ticament (li recomanaria que mirés un documental anomenat “La revolució no serí  televisada” elaborat per una productora irlandesa sobre la manipulació informativa d’alguns mitjans, entre ells RCTV durant el cop d’estat del 2002), apart d’altres “faltes” com ara no respectar el codi de protecció dels drets dels infants a la televisió. Com és que no s’han mostrat imatges de l’actuació de RCTV en aquells dies. No diu en codi deontològic dels periodistes que en cas de conflicte cal presentar els arguments dels dos bí ndols de manera imparcial perquè el telespectador pugui formar-se una opinió pròpia?

M’agradaria saber que passaria si a Espanya (o qualsevol paí­s Europeu) una cadena de televisió fes crides a favor d’un cop d’estat. Doncs que immediatament aquesta emisora seria tancada i els seus responsables posats a disposició judicial (cal recordar que per molt menys al Pais Basc s’han tancat dos diaris). Doncs bé, a Veneçuela això no sols no ha passat sinó que aquests mateixos individus malgrat la no renovació d’una de les múltiples llicències que tenen poden continuar difonent el mateix missatge a través de la seva potent infraestructura.

Però l’animo a anar més enllí  i a fer un simil molt més proper. Fa una mica més d’un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT. Per tal d’adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre “com a mí­nim el 50% de la programació en llengua catalana”. Entre d’altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l’ABC o Las Provincias. Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s’acabés el primer perí­ode de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d’emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l’atorga a un altre concessionari. No és massa descabellat pensar que els mitjans (propietat de o participats pel) grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d’expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que el President Montilla ataca la llibertat d’expressió. Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el “règim” de Catalunya tanca mitjans que no li són afins. Imaginem-nos que la BBC parla (com ho va fer ahir TV3) de brutal atac a la llibertat d’expressió. I també imaginem-nos que cap d’ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.

Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüí­stic; o perquè no s’arriba al mí­nim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d’un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d’opinió.
Doncs bé, això és el que estí  passat ara mateix a Veneçuela. No es tracta de discutir si ens agraden o no les idees o la retòrica del president Veneçolí , cal ser objectiu i centrar-se als fets. Durant aquesta setmana tots els diaris, rí dios i televisions d’aquest paí­s no han fet més que recordar que la premsa és un contrapoder i que la llibertat d’expressió s’ha de defensar per damunt de tot. Però que passa quan importants grups medií tics transnacionals es converteixen en un poder establert i utilitzen la seva posició de poder per als interessos dels seus propietaris. Fomenta aquesta situació la pluralitat i la llibertat d’expressió? és la llibertat d’expressió un xec en blanc que ho justifica tot? Quin grau de llibertat poden tenir els periodistes dels grans conglomerats medií tics?

NOTA: L’exemple a la catalana estí  extret d’aquet brillant article Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder de Laia Altarriba i Piguillem.