Arxiu mensual: juliol de 2007

But the term “administrative costs” is something of a euphemism for it would be the profits of those running the pension funds

Ndt: L’expresió “costos administratius” no és altra cosa que un eufemisme per referirse als beneficis d’aquells que gestionen els fons de pensions (o qualsevol altre servei públic privatitzat o externalitzat).

— Malcom Sayer, An economic evaluation of alternative arrangements for retirement pensions. Conference on Privatisation of public pension systems: forces, experience, prospects (Vienna, june 2003)

Conceptes: diferents models d’estat del benestar

Segons G. Esping Andersen podem identificar tres tipus diferents d’estat del benestar

  • El model liberal d’estat del benestar es troba als països anglosaxons, per exemple els Estats Units, el Regne Unit o Irlanda. Sovint també se l’anomena model Beveridge. Aquest es caracteritza per prestacions modestes i subjectes a proves de manca d’ingressos i una seguretat social molt bí sica pública i universal, El seu objectiu no és assegurar la redistribució social sinó evitar la pobresa. Aquest model incentiva la contractació d’assegurances privades individuals o d’empresa de salut i vellesa.
  • El model conservador o corporativista de l’estat del benestar (també anomenat model Bismark) el trobem a la major part de l’Europa continental (Alemanya, França, Italia, etc.). Els drets socials estan vinculats a l lloc de treball, a l’status laboral i el principal objectiu es mantenir el nivell d’ingressos enfront la vellesa. Els beneficis estan lligats als esquemes ocupacionals i sovint vinculats proporcionalment al salari anterior. La redistribució social té lloc entre generacions però no dins de la mateixa generació. En aquest model els incentius a la contractació de d’assegurances privades és poca. Per contrapartida la famí­lia hi juga un paper important.
  • El model socialdemòcrata d’estat del benestar el trobem a Escandiní via. Es caracteritza per unes prestacions bí siques universals i iguals per a tothom amb un complement addicional lligat a les contribucions de cadascú. El seu principal objectiu és la redistribució social tant entre generacions com dins de la mateixa generació.

Per í˜yvind Langeland, Norwegian pensions and European Markets (The University Of Oslo, 2007).

Alguns autors, com V. Navarro, assenyalen un quart model, el model postfeixista (o del sud d’Europa) que seria una variant del model conservador amb unes prestacions més modestes i que seria el resultat del pobre i tardí  desenvolupament de l’estat del benestar als països del sud d’Europa arran de les dictadures que van patir.

Sobre salaris i distribcuió de la renta…

Marcos Peña (president del CES, el Consejo Económico y Social escriu un article d’opinió a El Paí­s sobre els salaris i el mercat laboral a Espanya.

és vergonyós veure com el president d’un òrgan , que malgrat consultiu, ha tingut molta relleví ncia en el disseny dels polí­tiques laborals i socials dels últims anys fugi d’estudi d’aquesta manera i intenta enganyar als ciutadans amb arguments fal·laços i mitges veritats.

Els els últims dies s’ha conegut un informe de la OCDE que diu que el pes dels salaris en l’economia espanyola (un cop més) ha caigut. Marcos Peña, com ja va fer-ho fa uns dies David vergara, secretari d’estat d’economia, diu que això és cert (dir altra cosa seria mentir…) però que això no és l’important i s’excuses dient que el salari mitjí  ha baixat a causa de la creació de nous llocs de treball (amb salaris inferiors a la mitjana) però com que ara hi ha més població ocupada doncs la situació és millor.

Aquest argument sembla molt convincent, però si l’observem amb detall veiem que és fals. Una cosa és la distribució primí ria de la renta (entre salaris i beneficis) i una altra cosa ben diferent com es reparteixen aquests salaris entre els diferents treballadors. A més, ens haurí­em de preguntar perquè els nous llocs de treball que es creen tenen salaris més baixos, és perquè són en sectors amb una productivitat molt baixa? és perquè els empresaris volen obtenir més beneficis a costa del treballador? o potser són ambdues coses a la vegada?

Marcos Peña també diu que per a millorar la distribució de la renta calen millors llocs de treball i que això comportarí  millors salaris però que sota cap concepte no es pot abandonar el dií leg social (i en conseqüència la moderació salarial). Després associa en un exercici de malabarisme de xifres el 30% de frací s escolar existent amb el 30% de precarietat (segons les xifres oficials).

Deixant de banda que estimacions més realistes situen entre un 40 i un 60% de la classe treballadora en situació de precarietat a qualsevol que de tant en tant posi els peus al carrer que frací s escolar i precarietat tenen poc a veure i que un dels sectors més afectats per la precarietat són aquells treballadors “excessivament formats” (molts d’ells amb llicenciatures universití ries) mentre que aquells treballadors que van abandonar abans l’esfera educativa per incorporar-se a un ofici donada l’escassetat de treballadors qualificats en aquestes tasques els ha portat, malgrat formar part de sectors poc productius a gaudir d’uns nivells de salaris superiors a aquells que van decidir mantenir-se en l’esfera de l’educació per tal de poder aspirar a llocs de treball més “valorats”. Això és degut a que a l’hora de determinar un salari tant important allò que es produeix amb el treball (la productivitat) com com es distribueix aquest producte (entre salari i benefici).

Evidentment s’ha de vetllar per crear llocs de treball en els sectors que tenen una major productivitat però això per si sol no porta necessí riament majors salaris. En els últims anys l’augment de productivitat ha estat modest però positiu i això no ha evitat un descens dels salaris reals. Sospito doncs que aquesta caiguda dels pes dels salaris en l’economia deu tenir més a veure amb els beneficis rècord que estan obtenint les empreses espanyoles any rere any que altra cosa.

La reforma del Fondo de Reserva de la Seguridad Social

NOTA: Artí­culo publicado en la revista Viento Sur núm. 92.

NOTA: En el momento de escribir estas lí­neas el anteproyecto de ley todaví­a no se ha hecho público í­ntegramente y está pendiente de los trámites previos al inicio de su negociación parlamentaria. El artí­culo puede contener impresiones e inexactitudes pues se basa en las informaciones facilitadas desde el Consejo de Ministros.

Sumari Viento Sur, num. 92

Recientemente el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, el Ministerio de Economí­a y Hacienda y los agentes sociales (entiéndase los sindicatos UGT y CC.OO y las organizaciones patronales CEOE y CEPYME) llegaron a un acuerdo para la reforma de la ley reguladora del Fondo de Reserva de la Seguridad Social1.

El Fondo de Reserva de la Seguridad Social es un Fondo creado a raí­z de los Pactos de Toledo y que a partir del 2000 se nutre del excedente procedente del ámbito contributivo de la Seguridad Social. Es decir se alimenta del excedente existente entre las cotizaciones y las prestaciones pagadas en concepto de pensiones contributivas. Su finalidad no es otra que servir de colchón financiero para los tiempos de vacas flacas en los que las cotizaciones puedan no ser suficientes para cubrir las pensiones.

La reforma actual, persigue la finalidad de “dotar a su gestión de mayor flexibilidad para conseguir conjugar la seguridad en las inversiones con una mayor rentabilidad, mediante la diversificación de riesgos”. Así­ “se debe seguir la tendencia del resto de los paí­ses de diversificación de inversiones y abrirse a la renta variable” dando entrada además a la gestión privada.

En la actualidad la práctica totalidad del fondo se invierte en tí­tulos de renda fija nacional o extranjera (deuda pública) de paí­ses con una elevada calificación crediticia. El resto, una parte muy pequeña esta depositado en una cuenta en el Banco de España. Es decir, se invierte en valores casi totalmente seguros. Con la reforma propuesta el Fondo podrí­a invertir además en valores de renda fija emitidos por entidades de derecho privado (obligaciones), acciones y otros instrumentos financieros de renta variable (acciones, opciones, futuros, etc.), divisas y participaciones en instituciones de inversión colectiva (fondos de inversiones), activos todos ellos que conllevan considerable riesgo.

Continua la lectura de La reforma del Fondo de Reserva de la Seguridad Social

  1. En el momento de escribir estas lí­neas el anteproyecto de ley todaví­a no se ha hecho público í­ntegramente y está pendiente de los trámites previos al inicio de su negociación parlamentaria. El artí­culo puede contener impresiones e inexactitudes pues se basa en las informaciones facilitadas desde el Consejo de Ministros. []

La lluita contra el frau fiscal del govern espanyol

Sobren les paraules… Un dia després d’anunciar les dades rekatives a la lluita contra el frau fiscal durant l’any 2006, Zapatero anuncia que accepta retirar la classificació de paradí­s fiscal a Panamà per tal que les empreses constructores espanyoles puguin participar en les obres d’ampliació del canal…

El Paí­s - 18/07/2007 - La Agencia Tributaria recaudó en 2006 un 15% más en su lucha contra el fraude fiscal

El Paí­s - 19/07/2007 - Las empresas españolas podrán trabajar en el canal de Panamá

El Paí­s (18/07/2007): La Agencia Tributaria recaudó en 2006 un 15% más en su lucha contra el fraude fiscal

El Paí­s (19/07/2007): Las empresas españolas podrán trabajar en el canal de Panamá

Raval, Raval

Tí­tol: Raval, Raval
Direcció i guió: Antoni Verdaguer.
Paí­s: Espanya.
Llengua: castellà, català, àrab, urdu, portuguès, francès, anglès, wolof
Any: 2006.
Durada: 91 min.
Gènere: Ficció-Documental.
Interpretació: Gonzalo Vallés (Aurelio), Chahrazad Rkayna (Chahrazad), Neumann Benrahou (Alí­), Cristina Giorgi (Cristina), Benet Rossell (Benet), Amin Yousaf (Javed), Iassin Yousaf (Javed), Juana Narváez (Vanessa), Nadia Medina (Nadia), Karim Rudani (Karim), Mariano Verdú (Mario), Rosario Bibiloni (Maruja).
Producció: Joan Bosch.
Música: Carles Cases.
Fotografia: Rai Loda.
Fitxa IMDB: Raval, Raval

Finalment després de molt de temps ha vist la llum Raval, Raval, una pelí­cula de Antoni Verdaguer que retrata la vida al barri barceloní­ del Raval a partir de les petites històries dels seus habitants. Jo vaig poder-la veure fa temps, amb el tí­tol de BCN-08001, entre amics gràcies a un amic, d’un amic…. del director i en va fascinar. Finalment ha superat totes les dificultats de distribució i ara tothom pot gaudir-ne al cinema. En definitiva, no pèrdeu la posibilitat de veure-la.

El barrio del Raval de Barcelona es el escenario donde todos los conflictos de la ciudad contemporánea se ponen en juego. Raval,Raval… es también el tí­tulo de esta pelí­cula: un film coral, una mirada de autor, directa, una historia de ficción en clave documental sobre la vida cotidiana en el barrio. El punto de partida argumental son las pequeñas historias de sus habitantes. Estos fragmentos de realidad constituyen el relato de Raval: una mirada sin prejuicios y original sobre el dí­a a dí­a en el corazón de Barcelona.

I per acabar una ressenya millor que la meva…: La mirada del veí­ artista: ‘Raval, Raval’ (Antoni Verdaguer, 2006)

Economia bovina…

SOCIALISM: You have 2 cows and you give one to your neighbour.

COMMUNISM: You have 2 cows. The State takes both and gives you some milk.

FASCISM: You have 2 cows. The State takes both and sells you some milk.

NAZISM: You have 2 cows. The State takes both and shoots you.

BUREAUCRATISM: You have 2 cows. The State takes both, shoots one, milks the other, then throws the milk away.

TRADITIONAL CAPITALISM: You have two cows. You sell one and buy a bull. Your herd multiplies, and the economy grows. You sell your herd and retire on the profit.

SURREALISM: You have two giraffes. The government requires you to take harmonica lessons.

AMERICAN CORPORATION: You have two cows. You sell one and force the other to produce the milk of four cows. Later, you hire a consultant to analyse why the cow has dropped dead.

FRENCH CORPORATION: You have two cows. You go on strike, organise a riot and block the roads because you want three cows.

JAPANESE CORPORATION: You have two cows. You redesign them so they are one-tenth the size of an ordinary cow and produce twenty times the milk.

GERMAN CORPORATION: You have two cows. You re-engineer them so they live for 100 years, eat once a month and milk themselves.

SPANISH CORPORATION: You have two cows but you don’t know where they are. You decide to have lunch.

ITALIAN CORPORATION: You have two cows but you don’t know where they are. You decide to have a three hour lunch break followed by a siesta at your office desk.

RUSSIAN CORPORATION: You have two cows. You count them and learn you have five cows. You count them again and learn you have 42 cows. You count them

again and learn you have 2 cows. You stop counting cows and open another bottle of vodka.

SWISS CORPORATION: You have 5,000 cows. None of them belong to you. You charge the owners for storing them.

CHINESE CORPORATION: You have two cows. You have 30 people milking them. You claim that you have full employment and high bovine productivity and arrest the newsman who reported the real situation.

INDIAN CORPORATION: You have two cows. You worship them.

BRITISH CORPORATION: You have two cows. Both are mad.

IRAQI CORPORATION: Everyone thinks you have lots of cows. You tell them that you have none. No-one believes you so they bomb the shit out of you and
invade your country. You still have no cows, but at least now you are a Democracy.

WELSH CORPORATION : You have two cows. The one on the left looks very attractive.

Via: Juanjo’s blog