Arxiu mensual: abril de 2008

Documentació que cal tenir en compte per a la declaració de Renda

S’acosta l’època de pagar a hisenda per a la majoria dels ciutadans del Reino de España.

Documentació que cal tenir en compte:

  • Certificats de retencions de totes les empreses on s’hagi treballat i/o certificats de pensions obtingudes (INSS, INEM, ETT…) així­ com ajudes rebudes per fills a cí rrec.
    • Certificats de retencions de fills/es que vagin treballar durant l’any anterior i no facin declaració de renda.
    • En el cas de professionals independents, certificats de retencions.
  • En el cas de baixa per incapacitat temporal o accident de treball, l’import percebut.
  • Certificats de retencions de bancs, caixes d’estalvi i altres entitats financeres. També de rescats de Plans de Pensions i/p assegurances de vida.
  • Rebuts de l’IBI
  • En el cas de propietaris d’immobles arrendats, justificants d’ingressos i despeses. Si s’escau, certificat de retencions.
  • Justificants de pagaments de lloguer de l’habitatge habitual.
  • Justificants d’aportacions a Plans de Pensions o mutualitats de previsió social.
  • Certificats de préstec/hipoteca per adquisició o rehabilitació de l’habitatge habitual. Factures de compra i despeses de Notaria, Registre, entregues a compte al promotor, subvencions per a l’adquisició d’habitatge, certificats de “Compte Habitatge”…
  • En el cas de transmissions de béns immobles, accions, fons d’inversió, etc. justificants corresponents del valor i data de compra així­ com de l’import i data de venda.
  • En el cas d’empresaris en el règim d’estimació directa, justificants de pagaments de primes d’assegurances de malaltia.
  • Certificats de donacions a entitats benèfiques.
  • n el cas d’algun membre de la famí­lia amb minusvalidesa, certificat acreditatiu de minusvalidesa.
  • Documentació de qualsevol tipus de subvenció (PAC, Alta Muntanya, etc.) cobrada durant l’any anterior.
  • En el cas d’empresaris llibres de registre d’ingressos i despeses i béns d’inversió i pagaments efectuats a compte de l’IRPF.

Mapa del bicing al Google Earth

Mapa d’estacions (amb informació de la disponibilitat de bicicletes inclosa) del servei de bicing en format KML (el que s’usa per al Google Earth o per al Google Maps entre altres). S’actualitza cada minut.

Arixu KML: http://b.jordeu.net/b2.kml
Enllaç per a Google maps: http://maps.google.com/maps?q=http:%2F%2Fb.jordeu.net%2Fb2.kml
Enllaç per al Google Earth (s’autoactualitza sol): http://b.jordeu.net/b.kml

Tot això grí cies a la feina d’en Jordi Deu. Si els responsables del bicing tinguéssin una ment més oberta posarien les dades del servei direcatment a disposició del públic d’on en podrien sortir aplicacions de bén segur interessants (i com a mostra: BicingMobile).

Font: http://sobrebicing.com/smf/index.php?topic=17.msg51#msg51

Sant Jordi no ha de ser dia festiu

Sant Jordi malgrat ser laborable és sempre un dia semi-festiu (es treballa però, generalment, a un altre ritme) i per tant més val tenir un dia semi-festiu “extra” que no pas que converteixen Sant Jordi en festiu del tot i que converteixin un festiu en laborable.

Crec que els intents de convertir Sant Jordi en la diada nacional (i per tant dia festiu) són més perillosos per a l’11 de setembre que no pas per a Sant Jordi. De fet del que es tractaria seria d’eliminar el component nacional de la diada nacional tot barrejant-la amb el component lúdico-cultural de Sant Jordi. Ja s’encarregarien “ells” de potenciar la festa de Sant Jordi per desvirtuar la part de reivindicació nacional.

L’exemple que has posat amb l’1 de maig és molt encertat. El mateix passa amb el dia de la dona que també té l’origen en la reivindicació dels drets laborals de les dones i ja s’ha aconseguit desactivar quasi per complet.

Un altre molt bon exemple és el cas de l’1 de maig a l’Europa de l’Est on era una diada important i ara molts governs posen més èmfasi en celebrar l’incorporació a la UE (l’1 de maig del 2004) que no pas el dia del treball.

Personalment jo no sóc partidari dels “dies de…” perquè les coses importants s’han de reivindicar al llarg de l’any però ja que sembla que molta gent només pot dedicar-hi un sol dia com a mí­nim no deixem que ens tergiversin el significat reivindicatiu d’aquests dies.

PD: Per cert, cada cop veig més llibres i menys roses. Compte que al final acabarem celebrant el “Dia Mundial de Llibre” en comptes de Sant Jordi!

Google Chart API

En el post anterior veureu qui ha dos grí fics. Doncs bé, per a crear-los he utilitzat el nou servei de can Google Google Chart API que permet crear grí fiques a través d’un simple enllaç URL.

El servei és força flexible a i interessant si bé el seu major potencial és per a aplicacions web que necessitin crear molts grí fics i que les dades d’aquests variin amb relativa facilitat. En canvi per a contingut estí tic la seva utilitat és més limitada i jo optaria per a servir els grí fics localment (ja sigui en format imatge o generant-los amb javascript.

Continua la lectura de Google Chart API

La precariedad del bienestar

Aquesta article coescrit amb Elena Idoate estí  inclòs en Hay pobres porque hay muy, muy ricos, Informes de economí­a nº4. Seminari d’economia crí­tica Taifa (2007).
PDF (format Informe): La precariedad del bienestar (J. Junyent i E. Idoate)
PDF (format article): La precariedad del bienestar (J. Junyent i E. Idoate)

Introducción: el papel de la protección social

Además de los salarios, que constituyen la principal fuente de ingresos del conjunto de la clase obrera, contamos con una estructura de protección social implementada a través del Estado que permite asegurar un cierto nivel de bienestar. Es lo que llamamos el Estado del bienestar. éste es el resultado de las luchas sociales para establecer medidas de protección ante situaciones en las que los trabajadores sufren un empeoramiento de sus condiciones de vida. Además, se establecen ciertos ví­nculos solidarios para mejorar el reparto de la riqueza y promover la igualdad puesto que las relaciones laborales no aseguran un bienestar suficiente para todo el mundo y de manera justa. Cuando hablamos de protección social nos referirnos a aquellas intervenciones públicas para aliviar las situaciones de enfermedad, invalidez, vejez, supervivencia (viudedad y orfandad), ayuda familiar, paro, vivienda y exclusión social. Aunque todas estas partidas se agrupan bajo el epí­grafe de gasto social la financiación de dicho gasto corresponde a sistemas distintos: las pensiones y el subsidio de desempleo se financian con contribuciones de los trabajadores mientras que las restantes partidas (incluyendo la sanidad) se financian mediante impuestos.

En esta etapa actual de globalización económica y debido a la constante degradación de las condiciones laborales y salariales hay una creciente necesidad de protección social. Sin embargo, desde el terreno polí­tico no solamente se ignora este hecho, sino que además el pensamiento neoliberal dominante está centrando todos sus esfuerzos en desmantelar los derechos sociales. La partida la gana el capital: privatizaciones (encubiertas o a cara descubierta) que generan suculentos beneficios a las empresas privadas del negocio de la salud, la educación y las pensiones, entre otros; y reforzamiento del empleo como única forma de integración social y de obtención de medios de subsistencia, haciendo más dependientes a los trabajadores de los empleos, por precarios que estos sean.
Continua la lectura de La precariedad del bienestar

lo que el fracaso del proyecto soviético se ofreció como prueba de la inexistencia de alternativas al capitalismo, cuando lo que de verdad demostró es que no cabe construir sociedades que se pretendan alternativas al capitalismo siguiendo las mismas metas y la misma senda del desarrollo económico que este sistema habí­a propuesto.

— J. M. Naredo – Raí­ces económicas del deterioro ecológico y social: más allá de los dogmas (2007)

The neoliberal city (D. Harvey)

Tí­tol: The Neoliberal City
Autor: David Harvey, distinguished professor of geography, department of anthropology, Graduate Center of the City University of New York.
Data i lloc: Feb 1, 2007 at Dickinson College, sponsored by the Clarke Forum for Contemporary Issues
Audio: The neoliberal city (D. Harvey)
Format: mp3 audio
WWW: http://uc.princeton.edu/main/index.php?option=com_content&task=view&id=1462

Pugna e incertidumbre en la economà­a mundial (A. Martà­nez González-Tablas)

Economí­a polí­tica mundial - A. Martí­nez González-Tablas
Tí­tol: Economí­a polí­tica mundial. II. pugna e incertidumbre en la economí­a mundial
Autor: íngel Martí­nez González-Tablas
Llengua: Castellí 
Editorial: Ariel
Col·lecció: Ariel Economí­a
Edició: 1a
Volum: 2 (de 2)
Any: 2007
Lloc: Barcelona
Pí gines: 374 p.
ISBN: 9788434445406

Segunda parte de una obra que centra su atención en aspectos llamados a tener una influencia honda y duradera en la economí­a mundial: concretamente en las dinámicas estructurales que conforman las sociedades de nuestro tiempo y enmarcan lo que pueda ser su futuro.

Continua la lectura de Pugna e incertidumbre en la economà­a mundial (A. Martà­nez González-Tablas)