Arxiu mensual: agost de 2009

URLs curtes amb .htaccess

Les darreres setmanes hi ha hagut tot un animat debat a la blogosfera, especialment entre els usuaris de serveis de microblogging com ara twitter i similars, al voltant dels serveis que permeten generar adreces web curtes (ex: byt.ly/asfgr o wp.me/h5r3) molt més còmodes a l’hora de compartir enllaços. No obstant, han saltat totes les alarmes al anunciar-se que tr.im, una de les moltes empreses que ofereixen aquest servei, tancarí  portes a final d’any deixant un munt d’enllaços inoperatius o pitjor encara que algun spammer pugui comprar aquestes adreces.

Davant el risc que la desaparició de més empreses que ofereixen aquests serveis deixi milions d’enllaços inoperatius moltes empreses estan començant a oferir els seus propis sistemes per generar urls curtes.

Vull destacar-ne tres exemples:

  • wp.me. La gent darrera de wordpress.com ha implementat un sistema per a proporcionar ells mateixos urls curtes per a tots els continguts allotjats en el seu producte wordpress.com
  • lessn Shaun Inman ha alliberat un script php per a que qui vulgui pugui instalar el seu propi servei d’urls curtes al seu servidor personal.
  • Urls curtes amb .htacess. Afegint una simple linia al l’arxiu .htaccess del nostre servidor web es poden proporcionar diní micament adreces curtes per a tots els continguts del lloc web.

    RewriteRule ^([0-9]+)$ ?p=$1 [R=301,L]

    Un cop fet això només cal modificar la plantilla de WordPress per a fer pública aquesta adreça curta

    http://domini.com/
  • NOTA: a partir d’avui els dominis junyent.org i seminaritaifa.org ja compten amb aquest sistema d’urls curtes.

    Font: aNieto2k

Pensions, les reformes que s’acosten…

Al Regne Unit: El Regne Unit es planteja elevar l’edat de jubilació als 70 anys.

Als EEUU (pel que fa a sistemes de pensions públics):

  • New Mexico: augmentar el requisit de 25 a 30 treballats (a partir del 2010).
  • New Jersey: augmentar l’edat mí­nima de jubilació de 60 a 62 anys.
  • Kentucky: destinar un 1% del salari dels treballadors en actiu per a cobrir les prestacions sanití ries dels pensionistes.

Font: El Paí­s i AP via PensionPulse.

El retorno de la economí­a de la depresión y la crisis actual (P. Krugman)

Reprenem després de força temps la secció Llibres amb El retorno de la economí­a de la depresión y la crisis actual de Paul Krugman.

El retorno de la Economí­a de la depresión
El retorno de la Economí­a de la depresión

Tí­tol: El retorno de la economí­a de la depresión y la crisis actual
Autor: Paul Krugman
Llengua: Castellà (trad. del anglès)
Editorial: Crí­tica
Any: 2009
Format: tapa dura, 15.0×23.0 cm, 204 p.
ISBN: 9788474238570
Edició: 5a

«En los últimos años -nos dice Paul Krugman- las economí­as de siete paí­ses que concentran una cuarta parte de la producción mundial han experimentado una recesión económica que tiene una misteriosa semejanza con la gran depresión de los años treinta. Igual que entonces, la crisis ha surgido de súbito en medio de un cielo despejado, mientras la mayorí­a de los entendidos seguí­an prediciendo un auge continuado, incluso cuando la recesión tomaba fuerza. Igual que entonces, los remedios económicos convencionales se han mostrado ineficaces, tal vez perjudiciales… El hecho mismo de que algo semejante pueda ocurrir en nuestros dí­as deberí­a causar escalofrí­os a cualquiera que tenga sentido de la historia.»

és tracta d’una reedició del llibre que P. Krugman va escriure arran de les crisis financeres que durant els anys 90 del S.XX van afectar diverses àrees d’això que anomenem “països emergents” (Mèxic, Brasil, Rússia, Sud-Est Asií tic, Argentina…) amb l’afegit d’un apèndix, més aviat escàs, sobre la crisi actual.

L’objectiu del llibre no era altre que tornar a situar l’interès per l’anàlisi de les crisis en un món econòmic que les considerava una cosa del passat. Encara que avui en dia ja tothom sap que no és així­ cal reconèixer que a finals dels 90 això no era una percepció tan estesa.

Voldria destacar especialment el seu estil, apte per a tots els públics, especialment pel que fa referència als mecanismes desencadenants de les crisis financeres. Malgrat això el seu anàlisi sobre les causes de les crisis deixa bastant que desitjar. No és que la seva posició sorprengui, Krugman no és pas cap revolucionari, però en alguns casos sorpren que després de fer anàlisis molt encertades acabi acceptant que en el fons tot és culpa de males inversions, efecte del pànic, ignorància dels inversionistes, etc. diagnòstics que no s’allunyen gens del discurs convencional.

Continua la lectura de El retorno de la economí­a de la depresión y la crisis actual (P. Krugman)

Injusticia universal

La justicia en España limita al norte con las torturas de Guantánamo, al sur con los campos de refugiados del pueblo saharaui, al este con los bombardeos con fósforo blanco sobre los civiles de Gaza y al oeste con el Chile de Pinochet, el de la picana y las mujeres violadas por perros. Nuestra nueva justicia es ahora cómplice de estos crí­menes: mirará hacia otro lado porque así­ lo aprobó hace unas horas el Congreso de los Diputados. Al fin llegó el consenso: el PSOE y el PP –junto con la derecha nacionalista– votaron un recorte a la justicia universal que acaba con el molesto concepto, tan simpático cuando juzga a tiranos de paí­ses pobres, tan incómodo cuando husmea en las cloacas de las potencias amigas. Universal, para el Congreso, es algo así­ como el mapamundi de Bilbao y significa que haya un español entre las ví­ctimas. El universo se reduce a España y poco más. Cosas del hecho planetario.

Con esta reforma, el Congreso da la espalda a las ví­ctimas, pero también a los acuerdos internacionales que ha firmado España en los últimos años: el Convenio contra el Genocidio, la Convención contra la Tortura o la de Ginebra, entre otros. La justicia universal no fue un invento del dí­scolo Garzón sino consecuencia de una sentencia del Tribunal Supremo –ratificada después por el Constitucional– sobre el genocidio en Guatemala, que estableció que estos acuerdos estaban para cumplirlos. Hoy es un dí­a de luto porque la injusticia no conoce fronteras y hay determinados crí­menes que no atentan contra un pueblo sino contra toda la civilización. La injusticia ha ganado terreno. Desde hace unas horas, los derechos humanos en España son sólo para los humanos con pasaporte español.

I. Escolar (25/06/2009)

Font: Escolar.net