Ilurion 18/05/2013 – La Comuna de París

Aquest dissabte ha Ilurion hem parlat sobre la Comuna de París. Aquí teniu l’audio i les meves notes:

La Comuna de París, s’ha convertit en un referent dels processos insurrecionals i revolucionaris. Malgrat l’experiència fou breu tindria una enorme ressonància arreu, tant entre el moviment obrer, que per primera vegada veia la realització pràctica dels seus programes, com entre les burgesies i els governs europeus, que no estaven disposats a permetre fets similars. La Comuna, a més, suposà una important font de reflexió sobre l’Estat i la revolució per a socialistes, comunistes i anarquistes i autors com Marx, Engels, Lenin, Trotski, Bakunin o Koprotkin escrigueren àmpliament sobre la Comuna.

L’experiència de la Comuna de París portarà a Marx a esmenar part del Manifest Comunista, “La Comuna ha demostrado, sobre todo — continúan –, que la clase obrera no puede simplemente tomar posesión de la máquina estatal existente y ponerla en marcha para sus propios fines” (K. Marx – La Guerra Civil en Francia). Donat que l’Estat és un estat de classe destinant a garantir la pervivència del sistema i la divisió de classes, no h’hi ha prou amb conquerir l’Estat perquè l’estat capitalista és un estat pensat per a potenciar el procés d’acumulació capitalista. Això el durà a desenvolupar el concepte de Dictadura del Proletariat, concepte que després serà desenvolupat extensament per Lenin. La transició del capitalisme al socialisme és impossible sense un periode de transició i l’Estat en aquest periode ha de ser necessariament una dictadura revolucionaria del proletariat. (Lenin – El Estado y la revolución). Aquesta fase transitoria ha de servir per bastir les bases d’una societat sense classes ni Estat. El terme dictadura del proletariat ens pot semblar estrany o poc atractitu com a objectiu revolucionari però Marx el contraposa a la democracia capitalista en la qual “als oprimits se’ls autoritza a escollir un cop cada uns quants anys quins membre de la classe opresora han de representar-los i aplastar-los des del parlament!”. La dictadura del proletariat dirà Lenin, “aportarà per primera vegada la democràcia al poble, per a la majoria, a la par que la represio de la minoria, dels explotadors”.

Per a molts, la derrota de la comuna de París, i les lectures que en feren les diferents faccions del moviment obrer foren una ferida mortal per a la primera internacional.

Segons Marx, la Comuna caigué “perquè no reproduí a tots els altres centres,a Berlín, a Madrid, etc. el moviment revolucionari corresponent a l’aixecament del proletariat de París”. Calia aprendre de l’experiència per a que la propera vegada la revolució triomfés. Igualment Marx criticà als comuners per pedre massa temps en l’organització política en comptes d’acabar amb el govern que s’haviat refugiat a Versalles i no haver utilitzat els bilions de francs que hi havia al Banc Nacional de París.

Segons Trotsky “La Comuna nos demostró el heroísmo de las masas obreras, su capacidad en unirse como un bloque, su virtud en sacrificarse por el futuro… Pero, al mismo tiempo, evidenció la incapacidad de las masas en encontrar su camino, su indecisión para dirigir al movimiento, su fatal decisión de frenarse ante los primeros éxitos, permitiendo de este modo que el enemigo se recupere y retome sus posiciones. (…) El proletariado parisino no tenía ni un partido ni jefes a los cuales estuviesen estrechamente vinculado por luchas anteriores. Los patriotas pequeño-burgueses, que se proclamaban socialistas y buscaban el apoyo de los obreros, no tenían su confianza. No hacían más que minar la confianza del proletariado en sí mismo, buscando continuamente abogados célebres, periodistas, diputados, cuyo único bagaje consistía en una docena de frases vagamente revolucionarias, para confiarles la dirección del movimiento revolucionario”. (L. Trotsky – Las Lecciones de la Comuna)

Avui en dia la Comuna de París continua essent un referent per als processos de transformació. Des del moviment anarquista, al cooperativisme integral, passant pel moviment Zapatista o el 15M i els moviments Occupy. De fet, podriem dir que en l’actualitat hi ha, dins de l’esquerra, un moment de reivindicació dels comuns. Proliferen els estudis sobre els espais comuns pre-capitalistes (alguns amb un cert to de nostàlgia d’un eden perdut, tot s’ha de dir) i es recuperen les experiències històriques comunitaries. La recuperació de totes aquestes experiències d’espais comuns i aquest imaginari col·lectiu esdeven un instrument de lluita en un context com l’actual en el qual vivim una forta onada d’acumulació per desposessió.

Per altra banda, experiències com la Comuna de París, també ens donen moltes lliçons sobre el procés revolucionari. Per exemple, a La insurreción que viene, un text publicat pel col·lectiu fracès El Comité Invisible el 2007 i en el que es fa una crida a la insurrecció contra el capitalisme, està ple de referències a la comuna com a forma organitzativa i a prendre exemple de la comuna de París. Només un fragment per acabar:

“Las comunas son evidentemente vulnerables a la vigilancia y a las requisas policiacas, a la policía científica y a la información. Las olas de arrestos de los anarquistas en Italia y de los ecowarriors[12] en Estados Unidos fueron permitidas por la audiencia. Ahora, todo arresto preventivo da lugar a una prueba de ADN y enriquece un historial siempre más completo. Un okupa[13] barcelonés fue sacado de su anonimato porque había dejado huellas sobre los panfletos que distribuía. Gracias a la biometría —notablemente— los métodos de registro se mejoran sin cesar. Así, sí la cédula de identidad electrónica viniese a ser puesta en funcionamiento, nuestra tarea solo sería más difícil. La Comuna de París ya había en parte solucionado el problema de registro: al quemar el l’Hôtel de Ville, los incendiarios destruyeron también los registros del estado civil. Quedan por encontrar los medios para destruir, por siempre, los datos informatizados.”

Per a saber-ne més:

  • L. Trotsky, Las lecciones de la Comuna
  • Lenin, El Estado y la revolución
  • M. Bakunin, La Comuna de París y la noción de Estado
  • El Comité Invisible, La insurrección que viene