Ilurion 01/06/2013 – El llunyà oest

Aquesta setmana hem retornat a Ilurion amb un programa dedicat a l’expansió cap a l’oest dels Estats Units i a la societat de l’anoment Far West. Escolta’l o descarrega’l. A continuació, com sempre les meves notes del programa.

Durant tot el S.XIX, mentre a Europa es produeix el triomf del liberalisme, als Estats Units d’Amèrica, que havien aconseguit la seva independència a finals del S.XVIII es duu a terme un procés d’expansió cap a l’Oest des de les 13 colònies inicials a la costa est fins a l’oceà pacífic. Podriem abordar el tema parlant de la compra de Lousiana a França, que practicament ocupava tot l’espai entre els Apalatxes i les Rocalloses, o la compra de Florida a Espanya, la compra d’Oregon als britànics o d’Alaska als russos o de l’annexió de Texas o la conquesta a Mèxic dels actuals territoris de Califòrnia i Nou Mèxic.

Però la història de l’expansió cap al “far west” o l’oest llunyà no es feu només a base de signar accords i tractats internacionals sinó que implicà un procés de colonització i migració cap a aquestes terres. Un procés que canvià completament la societat nord-americana. De fet, el terme “far west” no és només una categoria geogràfica que fa referència a tot el que hi ha a l’Oest dels Apalatxes, és també una categoria temporal que fa referència al procés d’expansió, però sobretot és una referència de l’imaginari col·lectiu de la societat nord-americana, molt associada amb l’aventura, l’home de frontera, el “self-made man”, l’home fet a sí mateix, etc… Aquesta expansió cap a l’Oest transformà la societat nord-americana.

Cal recordar que les 13 colònies de la costa est eren una societat molt europeitzada. De fet, la majoria dels que són anomentats pares fundadors dels Estats Units estigueren fortament influenciats per les idees de la il·lustració i la Revolució Francesa i viceversa, aquests també influiren sobre el pensament i la política europea. Un dels exemples que potser més clars d’aquest vinculació fou Alexis de Toqueville, destacat polític i pensador francès, que després d’un viatge pels Estats Units escriurà La Democràcia a Amèrica i que serà durant tot el S.XIX el text de referència per a estudiar la societat i la història nord-americana.

Segons Frederick Jackson Turner a “Frontier thesis” (1893), l’expansió cap al “Far West” és el que transformà els europeus en un nou poble, els americans, els valors dels quals es basaren en la igualtat, la democràcia, l’optimisme, l’individualisme, l’autosuficiència i fins i tot la violència. En paraules de David Murdoch, “cap altra nacio, ha agafat un temps i un espai del passat i ha construït un imaginari col·lectiu equivalent a la construcció americana del Far West”. En aquest sentit, l’expansió cap a l’oest és la pedra sobre la qual es construeix la cultura i la identitat nord-americana.

Turner aplica la teoria evolutiva de Darwin a la societat americana i afirma que a mesura que les generacions avançaven cap a l’oest,  les característiques europees es deixaven de banda i les institucions europees quedaven fora de lloc.  Així, cada generació esdevenia més democràtica, més intolerant a la jerarquia, però també més individualista i més violenta. En definitiva, més americana.

Un dels primers factors per entendre l’expansió cap a l’Oest Americà el trobem en les succesives onades migratories procedents d’Europa cap als Estats Units. Com hem comentat en els darrers programes hi haurà molts europeus que decidiran migrar cap als EUA ja sigui exiliats dels diversos processos revolucionaris, intentant dur a terme experiències de vida alternativa com ara els Icarians o els Owenites, o simplement fugint de la fam. No podem oblidar que a la dècada de 1840 arriba a Europa un fong que fa estralls en la producció de patates, un dels elements de la dieta bàsica dels europeus de l’època, i això provocarà importants episodis de fam. Un exemple paradigmàtic és el cas d’Irlanda amb 1 milió de morts i 1 milió de migrants suposà una caiguda de la població d’entre un 20 i un 25%. Però, com hem dit l’emigració cap als EUA no fou només irlandesa sinó que hi emigraren també molts prussians, italians i escandinaus. Molts europeus doncs arribaran als EUA buscant noves oportunitats.

Un cop als Estats Units, molts veien en l’emigració cap a l’Oest i les possibilitats que oferien les diferents lleis d’asentaments (Homestead Acts) per tal d’establir-se com a camperols i ramaders. Tal era així que fins i tot un dels pares del liberalisme, Alexander Hamilton, en el seu Informe sobre les Manufactures solicitava al Congrés dificultar l’accés a les terres de frontera i afavorir la immigració que migrés per treballar a la indústria.

Un altre factor, però molt important a tir en compte és el concepte del
Destí Manifest (en anglès Manifest Destiny). És una expressió que es refereix a la creença que els Estats Units tenien una missió divinament inspirada per a expandir-se, progressar i estendre la seva forma de democràcia i llibertat a Amèrica. Molts ho veien com a una oportunitat per a redimmir la vella societat europea i contruir pèctiament un cel a la terra. Aquest destí va permetre justificar el procés de neteja ètnica dels nadius nord-americans, el foragitar-los de les seves terres (en alguns casos fins i tot quan dècades abans els havien reconegut drets sobre aquelles terres) i el seu desplaçament constant cap a l’oest i finalment la dramàtica disjuntiva entre disoldre les seves comunitats iintegrar-se a la societat nord-amerricana o confinar-se a les reserves.

Una adecdota: de la comunitat dels Choctaws el 1847, en el moment de la Gran Fam Irlandesa, van recolectar 170$ per enviar-los i ajudar las pobres irlandesos. En les seves paraules: “Han passat només 16 anys des que el poble Choctaw experimentà el Camí de les Llagrimes i experimentà la fam” (Judy Allen, editor del diari Biskinik de la nació Choctaw.). Aquest “Camí de les Llagrimes” al que fa referència no fou res més que el desplaçament forçat de les seves terres cap a l’Oest.

A principis 1848 es dinfongué la notícia del descobrint d’or a California prop de la zona de San Francisco. Al següent any, 80.000 buscafortunes arribaren a la zona cercant el preuat metall, se’ls conegué com a “forty-niners” degut a l’any de la seva arribada. Això multiplicà la població de California. En els següents cinc anys fins a 250.000 miners i trobaren uns 200 milios de dòlars en or però foren pocs els que feren fortuna. S’inicià així una febre de l’or que portava a cercadors d’or cada cop cap a racons més recòndits de la frontera nord-americana: California, Nevada, Colorado, Oregon i ja cap a finals de segle Alaska! Molts buscadors d’or anaven saltant d’una febre d’or a l’altra cercant una possiblitat de fer-se rics.

Bibliografia:

  • Alexis de Toqueville, Democracia a Amèrica
  • Alexander Hamilton, Report on Manufactures
  • Frederick Jackson Turner, Frontier thesis
  • Howard Zinn, A people’s history of the United States
  • http://historiasdelahistoria.com/