Ilurion 08/06/2013 – Esclavatge i Guerra Civil Americana

Aquesta setmana a Ilurion hem parlat sobre l’esclavatge i la Guerra Civil Americana. Descarrega’l!.

A continuació, les meves notes del programa, tot i que no es corresponen a l’ordre seguit en el programa.

L’esclavatge juga un paper central en la Guerra Civil Americana. De fet, els testimonis de l’època narren com els soldats de la Unió creien que la guerra era per a portar l’emancipació dels esclaus. Els soldats conferats d’altra banda, lluitaven per protegir la societat del sud, de la qual l’esclavatge n’era una part essencial.

La qüestió de fons és si l’esclavatge és compatible amb el model i la constitució republicana dels Estats Units. Això no és res nou, recordem que a principis d’any ja vam explicar com a Haití, una colònia francesa, aquesta mateixa qüestió de si l’esclavatge és compatible amb els valors republicans de la revolució francesa ja va portar a una primera revolució afroamericana liderada per esclaus.

Però malgrat pugui semblar-ho, l’esclavatge no és una cosa del passat. Malgrat s’hagi abolit formalment a tots els països, segons l’ONG Free the Slaves actualment hi ha 27 milions d’esclaus al mon. Per a que ens en fem una idea, des del segle XVI fins al 1807 que es signa el primer tractat que prohibeix el comerç internacional d’esclaus es van portar d’Àfrica cap a Nort-Amèrica i el Carib 12,5 milions de persones en condició d’esclaus. Les formes que adopta aquest esclavatge alctualment són l’esclavatge per deutes, treball forçat, servitud, serfs, servents domèstics, fins i tot casos d’adopcions en les que els infants són forçats a treballar, o el casos de nens soldats o de matrimonis forçats. En paraules de Barack Obama: “És el migrant incapaç de pagar el deute amb el seu traficant, aquell portat aquí amb la promesa d’una feina i al qual se li sostreu la documentació i se’l força a treballaar hores i més hores en una cuina, la noia adolescent apallissada i forçada a prostituir-se pels carrers de les nostres ciutats…” Aquesta és la forma de l’esclavatge modern.

Però tornem al S.XIX i als Estats Units… En el moment de la independència, i això no canviarà durant el segle XIX, les colònies del nord i les del sud tenien bases econòmiques molt diferents. Mentre els estats del nord tenien una base industrial, els estats del sud basaven la seva economia en les plantacions agrícoles. I en aquestes plantacions, principalment de cotó i de tabac, que són cultius molt agressius amb el sòl, la mà d’obra esclava jugava un paper fonamental. Molts economistes han intentat modelar el fenòmen de l’esclavatge i oberven que auqest floreix en situacions de terra abundant i mà d’obra escassa (en aquests casos els treballadors assalariats demandarien salaris més alts). L’estructura organitzativa d’una plantació agrícola afavoreix també l’ús d’esclaus ja que es tracta d’explotacions de monocultiu i una certa divisió del treball que permet un facil i barat control dels treballadors. D’altra banda si suceeix el contrari seria més cara la vigilància dels esclaus que pagar els salaris dels treballadors lliures que degut a la competència rebrien salaris baixos. Recordem que un dels fonaments del capitalisme és que s’ha d’alliberar als treballadors dels seus vincles per tal que aquests siguin lliures de poder vendre la seva força de treball. Dit d’una altra manera, estan obligats a vendre la seva força de treball, ja que no disposen de cap altre mitjà de producció, però han de ser lliures per poder vendre aquesta força de treball al mercat!

Aquestes diferències es reflexaven també en les diferències sobre la política comercial ja que mentre la naixent industria dels estats del nord cercava protecció davant la industria europea que pagava preus relativament alts per al cotó i venia productes manufacturats barats, els estats del sud demanaven lliure comerç.

A principis de segle s’estableix una mena de compromís entre els estats del nord i del sud per tal d’atura l’expansió de l’esclavatge i que aquest vagi desapareixent, això sí succeirà al nord però no a les profitoses explotacions cotoneres del sud. Això porta a alguns historiadors a considerar que en realitat les dues economies, el nord industrial i el sud rural, no estaven en conflicte realment (des d’un punt de vista econòmic, si més no) si nó que eren economies complementaries.

Amb l’expansió cap a l’oest, el tema de l’esclavatge esdevindrà un punt important de conflicte entre els que voldran que els nous territoris siguin lliures d’esclavatge i els que defensin el treball esclau. És conegut per exemple, l’intent fallit dels estats del nord de prohibir l’esclavatge en el nou estat annexionat de Texas. Els estats esclavistes pressionaven fins i tot per tal que es recuperès el comerç internacionanal d’esclaus per tal de poblar un nou territori que s’obria per a l’esclavatge. L’accés lliure a la terra era una de les demandes principals dels estats del nord, que volien que les noves terres que s’obrien a l’oest es poséssin a disposició de pagesos i grangers lliures i que no poguessin ser comprades pels rics propietaris esclavistes.

Per últim, un darrer element que relaciona l’esclavatge i la guerra civil, la qüestió dels drets dels Estats. Tothom acceptava que els estats, i els ciutadans d’aquests estats tenen un certs drets, però que passa quan un ciutadà se’n va d’un estat a un altre? Quins drets té? Pot un ciutadà del sud endur-se les seves propietats, inclosos els esclaus a un estat on s’hagi abolit l’esclavatge? Per altra banda, el sud defensava també el dret dels estats a la secessió (abandonar la Unió) en qualsevol moment ja que la constitució no era més que un pacte netre estats. Els estats del nord ho refusaven argumentant que els Pares Fundadors habien declarat que establien una “unió perpetua”. La questió però dels drets dels estats, era més un mitjà que una finalitat en sí mateixa.

I per acabar, una anecdota, la novela més venuda de tot el segle XIX fou “La cabana de l’oncle Tom” escrita per Harriet Beecher Stowe presisament amb la finalistat de promoures la causa abolicionista.