Ilurion 06/07/2013 – Imperialisme

Aquest passat dissabte, al darrer programa de la temporada a Ilurion vam parlar lobre l’imperialisme, amb un especial ènfasi en l’ocupació britànica d’egipte, tant d’actualitat aquests dies. Podeu escoltar el programa o descarregar-lo!.

Com és habitual, a continuació les meves notes del programa.

En tema que ens ocupa avui suposa, en paraules de Lenin, “el repartiment definitiu de la Terra, definitiu no en el sentit que sigui impossible repartir-la de nou, si no que la política colonial dels països capitalistes ha acabat ja la conquesta de totes les terres no ocupades del planeta. Per primer cop, el món es troba ja repartit, d’ara en endavant només es podran fer nous repartiments, és a dir, podran passar territoris d’un amo a un altre però cap nació es podrà apropiar de territoris sense amo.” Aquest període històric Lenin l’anomenarà imperialisme. Per ser justos, el primer a fer servir el terme imperialisme, fou el liberal Hobson (Imperialism, a study), però serà des de l’òptica socialista Hilferding, Bukharin i sobretot Lenin en la seva obra Imperialisme, fase superior del capitalisme qui el desenvoluparà i popularitzarà tal i com el coneixem avui en dia.

Els historiadors parlen de l’era de l’imperialisme en el període que va entre 1700 fins a la Primera Guerra Mundial (1914), en el sentit que fou en aquests dos cents anys és quan les potències europees s’expandeixen cap a territoris menys desenvolupats colonitzant-los. Malgrat això, el moment de màxim esplendor serà al S.XIX amb l’obertura comercial de la Xina i altres països asiàtics i sobretot amb la cursa per la colonització d’Àfrica.
No hem de confondre imperalisme amb colonialisme. L’imperialisme opera des del centre, és una política d’estat i es duu a terme tant per qüestions econòmiques com ideològiques mentre que el colonialisme no és més que l’establiment d’assentaments (colònies) amb finalitats demogràfiques o comercials (R. Young). L’imperialisme suposa el pas d’un capitalisme de petites empreses i lliure competència a un capitalisme dominat per grans monopolis (coorporacions, trusts, cartels…)  dedicat a activitat que cada cop requereixen quantitats de capital majors.

L’imperialisme, va molt més enllà per tant que la qüestió de domini territorial o de dominació política. L’imperialisme suposa un mecanisme de divisió internacional del capital i del treball, mitjançant el qual la propietat i la gestió del capital així com el treball de major qualificació i la major part del consum es duu a terme en els països “centrals”, mentre que els països “perifèrics” aporten recursos naturals i treball de menor qualificació. Això implica un intercanvi desigual que condueix a l’empobriment de la perifèria. Sovint s’usa la nomenclatura “nord-sud” per a referir-se a aquest tipus de relació, però a mi personalment m’agrada molt fés fer servir la relació “centre-periferia” ja que “nord-sud” són termes merament geogràfics que poden portar a pensar que el desenvolupament d’uns països i no d’uns altres és simplement una qüestió natural, pel fet d’estar situats a l’hemisferi nord! A més, els termes “centre-periferia” mostren molt millor la relació d’interdependència, ja que no pot haver-hi un centre sense una perifèria ni una perifèria sense un centre.

Aquest model “centre-periferia” ha tingut molta influència posterior a través d’Immanuel Wallerstein i l’escola del Sistema Món, així com de l’escola de la Teoria de la Dependència i autors com ara Prebisch o Gunder Frank però ja tindrem temps de parlar-ne en propers popers programes.
Quines són les raons que trobem al darrere d’aquest fenomen? Doncs hi trobem causes econòmiques ja que a la dècada de 1870 el capitalisme europeu sofreix una important crisi que fa que molts països adoptin mesures proteccionistes. Aquestes mesures proteccionistes esperonaran la cerca de nous mercats on poder vendre les seves mercaderies i addicionalment nous espais on poder invertir el capital excedent que no trobava inversions rentables en un context de crisi. Addicionalment cal tenir en compte que amb la segona revolució industrial cobren protagonisme noves matèries primes que a Europa són escasses o inexistents com ara el coure, el petroli, el cautxú, etc. Això animarà a buscar noves fonts d’aquestes matèries primes. Aquesta solució espaial que trobarà el capitalisme davant la crisi portarà a Rosa Luxemburg a formular que el capitalisme necessita de manera continua una font de consum i de recursos externa per tal de poder continuar amb el procés d’acumulació de manera exitosa. En altres paraules, el capitalisme necessita constantment un procés d’acumulació originaria per tal de recuperar el seu vigor.

En altres paraules, l’imperialisme suposa passar d’un capitalisme en el qual s’exporten productes a un altre en el qual s’exporta capital. També cal tenir en compte causes demogràfiques per entendre el procés colonitzador. Durant el S. XIX es produeix un gran augment demogràfic i això porta a que molta població és trobi sense feina ni recursos i vegi l’emigració com a única sortida. Cecil Rhodes, deia el 1895 al respecte d’aquest fet:

“Ayer estuve en el East-End londinense (barriada obrera) y asistí a una asamblea de los desocupados. Al oir, en dicha reunión, discursos exaltados cuya nota dominante era: ¡pan!, ¡pan! y al reflexionar, cuando regresaba a casa, sobre lo que había oído, me convencí, más que nunca, de la importancia del imperialismo. . . La idea que yo acaricio representa la solución del problema social, a saber: para salvar a los cuarenta millones de habitantes del Reino Unido de una guerra civil funesta, nosotros, los político coloniales, debemos posesionarnos de nuevos territorios para colocar en ellos el exceso de población, para encontrar nuevo mercados en los cuales colocar los productos de nuestra fábricas y de nuestras minas. El imperio, lo he dicho siempre, es una cuestión de estómago. Si no queréis la guerra civil, debéis convertiros en imperialistas”.

Cal tenir en compte qüestions militars i geoestratègiques com, per exemple, la necessitat de tenir punts estratègics on els vaixells mercants poguessin abastir-se. Fet més important encara quan s’imposen els vaixells de vapor que malgrat permeten viatjar més lluny i més ràpid necessiten poder abastir-se de carbó i això requereix una infraestructura més sofisticada que la navegació a vela. Per últim, una altra de les raons que més que estimular va permetre justificar l’imperialisme fou el Darwinisme Social. Les idees de Darwin, de les quals vam parlar la setmana passada servien com a pretext per tal de justificar que, d’igual manera que les diferents espècies, les societats més avançades tenien dret a imposar-se i prosperar per damunt de la resta. De manera similar, moltes de les expedicions amb finalitats colonitzadores es disfressaran també com a expedicions científiques.
Per acabar una cita, novament de Imperialisme, fase superior del capitalisme de Lenin que de ben segur ens sonarà molt actual:

“El mundo ha quedado dividido en un puñado de Estados-usureros y una mayoría gigantesca de Estados deudores. “Entre el capital invertido en el extranjero se halla, en primer lugar, el capital colocado en los países políticamente dependientes o aliados: Inglaterra hace préstamos a Egipto, Japón, China y América del Sur. En caso extremo, su escuadra desempeña el papel de alguacil. La fuerza política de Inglaterra la pone a cubierto de la indignación de sus deudores (…) . A pesar del aumento absoluto de la producción y de la exportación industriales, aumenta la importancia relativa para toda la economía nacional de los ingresos procedentes de los intereses y de los dividendos, de las emisiones, de las comisiones y de la especulación. A mi juicio, este hecho es precisamente el que constituye la base económica del auge imperialista. El acreedor está más solidamente ligado con el deudor que el vendedor con el comprador”.

I és que la divisió internacional de la producció, ja sigui en la fase de l’imperialisme o ja sigui en això que hem anomenat globalització, només és possible amb un gran desenvolupament dels mercats i productes financers i generant grans desequilibris entre territoris creditors i territoris deutors.

Per saber-ne més

V. I. Lenin- El imperialismi¡o fase superior del capitalismo