Ilurion 21.09.2013: les exposicions universals

Aquesta setmana a Ilurion hem parlat de les exposicions universals.

A continuació el text de la meva secció.
La setmana passada vam parlar dels jocs olímpics. Aquesta setmana parlem d’un altre esdeveniment que tambè és celebra de manera itinerant, tot i que sense una periodicitat definida, i que també té els seus orígens al segle XIX, les exposicions universals.

Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada de manera itinerant en diferents ciutats del planeta. Així com el COI s’encarrega d’escollir les seus olípiques, el Bureau International des Expositions (BIE) s’encarrega d’escollir les ciutats anfitriones. Les exposicions solen tenir una durada entre 3 i 6 mesos i poden ser considerades universals, internacionals o especialitzades en funció del seu abast. No obstant això, qualsevol país o ciutat pot organitzar fires i exposicions similars sense el patronatge del BIE, cosa que de fet és el que va succeir a Barcelona el 2004, amb el Fòrum de les Cultures.

Què diferència una exposició universal d’una fira de mostres? doncs que no hi participen empreses o entitats sinó que hi participen països. Això fa que presentin el millor dels seus productes naturals, culturals i folklòrics, així com dels seus avenços tecnològics i fer gala del seu potencial econòmic i industrial. Així, sobretot durant el Segle XIX es mostraven tant els grans avenços tecnològics, com l’art de vanguarda o com els descobriments “etnogràfics” que feien les grans potències arreu del món. Així, si els jocs olímpics servien per demostrar la superioritat atlètica dels països, les exposicions universals permetien demostrar la superioritat tècnica, artística i industrial.

Les Exposicions Universals, iniciades a París el 1855, eren considerades els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món i organitzar una Exposició era una oportunitat de desenvolupament econòmic per a la ciutat organitzadora i atorgava un gran prestigi internacional.

L’Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d’abril i el 9 de desembre de 1888. El 1888 Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d’Espanya en el pla polític, i la primera a nivell industrial. Espanya vivia el període de la Restauració borbònica. El 1888 governava Práxedes Mateo Sagasta sota la regència monàrquica de María Cristina d’Habsburg-Lorena, vídua d’Alfons XII (mort el 1885) i mare d’Alfons XIII.

La inauguració oficial va tenir lloc el 20 de maig de 1888 a les 16 hores i fou presidida per Alfons XIII (que tenia dos anys), la reina regent María Cristina, la princesa d’Astúries María de las Mercedes, la infanta María Teresa, el president del consell de ministres Práxedes Mateo Sagasta, i l’alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet.

L’organització de l’Exposició Universal de 1888 fou el reflex de la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d’una pau social que permetés un desenvolupament econòmic. La idea inicial d’organitzar una Exposició Universal a Barcelona la va tenir un empresari, Eugenio Serrano. Però davant la impossibilitat de Serrano de dur a terme l’esdeveniment en solitari, va assumir el projecte l’alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet, que es va envoltar d’un grup d’empresaris de la ciutat, entre els quals Manuel Girona –polític i banquer que va finançar part de l’obra- i Claudi López Bru (Marquès de Comillas). Entre els membres de ja Junta de l’Exposició hi van figurar Jacint Verdaguer de qui vam parlar fa un parell de programes.

L’exposició es va desenvolupar en una superfície de 380.000 metres quadrats que tenia l’Arc del Triomf com a porta d’entrada a l’Exposició. El recinte s’estenia pel Parc de la Ciutadella, el zoològic, i part de l’actual Estació de França fins al lloc on avui s’ubica l’Hospital del Mar. Una quarta part del recinte estava ocupat per edificis dissenyats pels arquitectes més prestigiosos del moment, on es feien les exposicions. L’edifici més important va ser el Palau de la Indústria, de 70.000 metres quadrats. Tanmateix es van mantenir tres edificis de l’època militar de la Ciutadella: el Palau del Governador, l’arsenal i la capella. Tots tres continuen en actiu i l’arsenal és actualment la seu del Parlament de Catalunya.

De resultes del canvi de promotors, el temps per poder fer les obres del recinte va ser molt reduit. Això feu que alguns edificis tingueren un construcció efímera. Així tan sols romanen dempeus l’Arc del Triomf, obra de Josep Vilaseca, el Castell dels Tres Dragons, obra de Lluís Domènech i Montaner (cafè-restaurant de l’exposició i actualment Museu de Zoologia), el Museu Martorell de Geologia, d’Antoni Rovira i Trias, l’umbracle, projectat per Josep Fontserè i Mestre i acabat per Josep Amargós i Samaranch i una part de l’anomenada “Galeria de les Màquines”, avui ocupada pels serveis del zoo.

La celebració de l’exposició va servir com a esperó per finalitzar obres iniciades molts anys abans i que havien quedat inacabades, i per una altra, es va aprofitar per posar en marxa noves infrastructures i serveis que no només milloressin la vida dels ciutadans, sinó que donessin una imatge de modernitat de la ciutat a ulls dels visitants, ja sabem que en aquest país ho fem tot de cada al turista.

Algunes de les novetats que va implicar l’Exposició de 1888 van ser:

  • Urbanització del Parc de la Ciutadella, que després de l’acabament de l’Expo es va convertir en el parc més gran de la ciutat.
  • Es va finalitzar la urbanització de tot el front marítim de la ciutat, entre el parc de la ciutadella i la Rambla, construint el passeig de Colom i un nou moll: a l’actual Moll de la Fusta.
  • Es va construir el Gran Hotel Internacional en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l’edifici de la Capitania General. L’hotel, dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en el temps rècord de 53 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per a 2.000 hostes, va ser concebut com a instal·lació temporal per acollir els visitants. Va ser enderrocat després de l’acabament de l’Exposició.
  • Es va construir el Palau de Belles Arts (Barcelona), a l’espai on actualment hi ha els jutjats municipals davant el museu de zoologia. Obra d’August Font, va ser el lloc on se celebrà la inauguració oficial de l’Exposició amb assistència de la família reial. Va ser destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals de caire catalanista. Després de l’exposició, va continuar obert fins a 1942.
  • Es va construir el Monument a Colom a la Plaça Portal de la Pau, punt d’unió del passeig de Colom i la Rambla. El monument es va inaugurar l’1 de juny de 1888, en plena celebració de l’Exposició.
  • Es va urbanitzar la zona contigua al recinte de l’exposició, a la zona del Barri de la Ribera.
  • Es va inaugurar el Mercat del Born, obra de Josep Fontserè i Mestre, construït entre 1884 i 1886.
  • Es van inaugurar Las Golondrinas, embarcacions d’esbarjo que, encara avui, surten davant del monument a Colom i fan un tomb marítim als visitants.
  • Es va dotar d’il·luminació elèctrica als primers carrers de Barcelona (La Rambla, Passeig de Colom, Plaça de Sant Jaume i interior del recinte de l’exposició).

L’Exposició Universal va ser considerada un èxit, tant pel nombre de visitants (400.000 visitants procedents de tot el món) com pel rendiment econòmic (tot i acabar amb un dèficit de 6 milions de pessetes), i la projecció internacional que li va donar a Barcelona. A més, va ajudar a urbanitzar una gran zona de la ciutat.

L’exposició, plantejada en un moment de depressió econòmica, va revitalitzar el sector de la construcció, i el nombre de visitants va proporcionar grans ingressos a tots els sectors de la ciutat.

Malgrat que l’Exposició va transcórrer amb normalitat i va ser valorada com un èxit, no va estar exempta de crítiques. La gran quantitat d’obres dutes a terme durant els mesos anteriors a l’Exposició, no només al recinte firal sinó en altres punts de la ciutat, va mobilitzar milers de treballadors que van treballar incansablement i, en ocasions, en difícils condicions. Tot això va contribuir a incrementar la conscienciació dels treballadors que havien d’unir les seves forces per defensar els seus interessos i millorar les seves condicions laborables. Mostra d’això és que l’agost de 1888, en plena celebració de l’Exposició, es va fundar en Barcelona el sindicat Unió General de Treballadors (UGT), i, poc després el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va celebrar a Barcelona el primer congrés de la seva història. L’Exposició va provocar una gran inflació de preus a Barcelona, segons van publicar els mitjans de comunicació de l’època. La pujada de preus va generar insatisfacció en els ciutadans i nombroses crítiques als diaris. Intel·lectuals i polítics republicans i catalanistes, liderats per Valentí Almirall, es van manifestar públicament en contra de l’Exposició, per considerar-la l’expressió del pacte de la burgesia catalana amb la monarquia centralista que, afirmaven, seria perjudicial per als interessos de Catalunya.

Cal dir que el 1929 Barcelona tornarà a acollir una exposició universal però d’això ja en parlarem més endavant.

L’exposició universal de Londres de 1851 ens ha deixat el Hyde Park. A Londres 1862 es va presentar el primer “ordenador” mecànic ideat per Charles Babbage, el procés Bessemer per a la producció d’acer i el procés per obtenir cautxú a partir de l’arbre homònim. A Filadelfia 1876 es presentà el telefon i la dinàmo elèctrica. París 1889 ens deixà la Torre Eiffel, però la seva atracció principal fou el zoològic humà. A Chicago 1893 l’electrictat fou la protagonista, tant en l’ambit domèstic amb l’aparició dels primers electrodomèstics com en l’àmbit industrial. A París 1900 es va poder sentir per primera vegada cinema sonor i Rudolph Diesel va presentar el motor que duu el seu nom i que mou molts dels nostres automòbils avui en dia. I ja més recentment la Expo de Sevilla 1992 va deixar l’AVE Madrid-Sevilla i un parc d’atraccions i la Expo de Saragossa 2008 o el Fòrum de les Cultures… doncs espais buits on poder fer concerts per la Mercè….

Per cert, per als que vulguin aprofitar l’Exposició Universal per a fer turisme, la del 2014 es celebra a la ciutat xinesa de Qingdao i el tema principal és la horticultura. Des d’aquí saludem el nostre únic oient a Qingdao!