Ilurion 28.09.2013 – Independència de Cuba

El passat 28/09 a Ilurion vam tractar el tema de la independència de Cuba. Malgrat no poder participar en el programa em vaig encarreguar de preparar la qüestió dels mitjans de comunicació i el conflicte.

A continuació, el guió

Què tenen en comú la guerra de Cuba i Orson Welles?

La gran obra cinematogràfica d’Orson Wells és Ciutadà Kane. De fet està considerada un dels millors films de la història del cinema. Ciutadà Kane tracta sobre la vida d’un important empresari nord-americà anomenat Charles Foster Kane, interpretat pel mateix Welles, des dels inicis fins a la culminació del seu imperi format per una important cadena de diaris, una xarxa d’emissores de ràdio, dos sindicats i una inimaginable col·lecció d’obres d’art. El film comença amb la mort del magnat nord-americà l’última paraula del qual és “Rosebud”. Tota l’opinió pública es queda intrigada per descobrir el significat d’aquesta paraula i un grup de periodistes disposats a investigar fan un recorregut per la vida de l’empresari per tal de descobrir el seu significat. És una pel·lícula que tracta sobre la supèrbia i la ignorància, però sobretot, sobre el poder i la influència que té sobre la societat els mitjans de comunicació. Es pot veure també com una reflexió sobre el subjectivisme humà en el coneixement i la constatació de la impossibilitat del coneixement absolut. Fins a quin punt és cert el que veiem amb els nostres ulls a través d’una pantalla de televisió o llegim en un diari?

Kane, inicia el seu imperi mediàtic amb la compra del New York Inquirer, pensant “pot se diverit fer anar un diari!”. Inmediatament gira la línea editorial cap un periodisme sensacionalista instigant a l’opinió pública un clima favorable a que els EEUU intervinguéssin a Cuba i entressin en guerra amb Espanya.

Doncs bé, Orson Welles es va basar en la vida de l’empresari de la comunicació William Randolph Hearst. El diari de Hearst, el New York Journal, va sobrepassar la tirada de 1 milió d’exemplar els dia que que es va enfonsar el Maine i els EEUU entraren en guerra amb Espanya. Molta de la informació referent a la guerra d’independència cubana des de 1895 estava farcida de rumors, propaganda, sensacionalisme i fets no demostrats que després es demostraren com a errors. El diari anuncià en grans titulars que l’enfonsament del Maine era degut al sabotatge dels espanyols i això incendià l’opinió pública i el congrés a favor de la guerra i forçà el govern nord-americà entrà en el conflicte.

El suport de Hearst als rebels cubans fou total. Sembla que el suport anava més enllà que la voluntat de vendre diaris ja que ell mateix anà a Cuba com a corresponsal i el seu diari, al mateix tenmps que publicà algunes de les notícies més sensacionalistes, publicà també alguns dels millors articles sobre el conflicte, principalment detallant les atrocitats dels espanyols amb els Cubans, la major part de les quals resultaren ser certes.

Un dels líders de la revolució cubana, el General Calixto Garcia, donà a Hearst una bandera cubana foradada per forats de bala com a regal en senyal d’apreci pel paper de Hearst en l’alliberament de Cuba.

De fet, tal és la importància dels diaris en la Guerra de Cuba, que als EE.UU. el periode 1895-1898 es coneix com la “Guerra dels diaris” i és un dels moments més baixos de la història del periodisme dels EEUU, per la important batalla entre el New York World de Joseph Pulitzer i el New York Journal de W. R. Hearst. Els dos diaris van ser acusatsde magnificar notícies per tal d’augmentat vendes i manipular l’opinió pública. El New York Press el 2987 va acunyar el terme premsa groga per a fer referència a aquest tipus de premsa sensacionalista que inclou titulars de catàstrofes i un gran nombre de fotografies amb informació detallada sobre accidents, crims, adulteris i embolics polítics. Va fer servir el terme premsa groca, perquè yellow, en anglès, pot voler dir tant el color groc com cruel i covard.

BONUS TRACK: El gran rival de Hearst, Pulitzer, en morir va deixar un llegat per fundar les primeres facultats de periodisme i els premis que duen el seu nom i avui en dia s’asocia el seu nom a periodisme de qualitat.