Ilurion 16.11.2013 – Nietzsche

Fa 15 dies a Ilurion parlarem sobre la filosofia de Nietzsche.

Nietzsche has estat un dels filosofs que poter més ha estat incomprès, apropiat, tergiversat… per col·lectius de tots els colors polítics.

En els seus pimers anys captarà l’atenció dels anarquistes alemanys i ràpidament s’estendrà la seva influència cap a l’anarquisme francès i nord-americà. Aquesta associació entre Nietzsche i l’anarquisme vindrà sobretot per la confluència d’idees amb Max Stirner, del qual ja vam parlar fa un parell de setmanes en tant que un dels pares de l’anarcoindividualisme. De fet,Emma Goldman, destacada anarquista, el batejà com a anarquista honorari.

Spencer Sunshine escriu “Hi ha moltes coses que atreuen els anarquistes cap a Nietzsche: el seu odi a l’Estat, el seu disgust pel comportament social de “ramat”; el seu anti-cristianisme; la seva desconfiança en els fecetes sobre la creació cultural tant del mercat com de l’estat; el seu desig d’un “superhome” — això és, un nou home que no serà ni amo ni esclau – ; el seu elogi pel ser creatiu, amb l’artista com a proptotip, capaç de dir “Si” a l’autocreació d’un nou món a partir del no res; i l’aportació del seu concepte de “transvaloració de valors” com a font del canvi, contrari a la visió marxista de la lluita de classes en una dialèctica d’una història linial.”

Altres anarquistes reconeguts lectors de Nietzsche foren entre altres Salvador Seguí, Federica Montseny o Murray Bookchin.

Tot i aquest gran poder d’atracció entre l’anarquisme citant a Benjamin Tucker: ‘Nietzsche diu coses esplèndies, – sovint, sense cap dubte, coses anarquistes, – però ell no és anarquista. És pertant deure dels anarquistes explotar intel·lectualment aquest potencial explosiu. Pot ser de profit, però no un profeta.”

A partir però de la primera guerra mundial els sectors militaristes de la dreta alemany començaran a fixar-se i elogiar la seva obra, principalment basant-se en el seu concepte de la voluntat de poder, l’ambició d’aconseguir els desitjos. De fet els soldats alemanys rebien còpia de Així parlà Zarathustra al front.

Malgrat les protestes d’autors com Thomas Mann o Albert Camus, els moviments feixistes veieren afinitat en les idees de Nietzsche incloent els seus atacs a la democracia, el cristianisme o els sistemes parlamentaris. A la voluntat de poder Nietzsche elogia la guerra i els soldats, i profetitza una raça dirigent que es convertirà en “senyors de la Terra”. Els fexistes s’apropriaren també de la visió misògina que Nietzsche tenia sobre les dones. Durant el periode d’entreguerres els Nazis utiltzaren una lectura selectiva de Nietzsche (ja aleshores un dels filosofs més influents) per difondre i avançar en la seva ideologia. I això que Nietzsche explicitament mostrà el seu disgust amb l’antisemitisme i amb el nacionalisme alemany!

Part de la popularitat de Nietsche entre els nazis la trobem en la seva germana i editora en els últims anys d’un Nietzche ja incapacitat, Elisabeth Förster-Nietzsche, que fou simpatitzzant del partit Nazi. Mazzino Montinari, editant les obres pòstumes de Nietche als anys 1960s descobrí que la seva germana havia editat i suprimit fragments, canviat l’ordre i afegit títols de la seva pròpia invenció, incloent fins i tot passatges que Nietzsche citava d’altres autors com a propis, etc

Nietzsche fou tan influent i tan transversal que fins i tot tingué certa influència dins del moviment sionista i fins i tot en el mateix Theodore Herzl, pare del sionisme modern i fundador d’Israel precisament per aquest sugestiu concepte del superhome que veien com reflectiu el seu procés d’autocreació del nou home hebreru i el nou poble d’Israel.

En l’àmbit del pensament Nietzsche influí en gran quantitat d’àmbits i autors: pensadors com ara Sigmund Freud, Abraham Maslow, Martin Heidegger, Ludwig Wittgenstein, Theodor Adorno, Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Leo Strauss, Max Weber, Oswald Spengler, Fernand Braudel, Michel Foucault, Jacques Derrida, Jean-Luc Nancy o Miguel de Unamuno, José Ortega y Gaset; artistes com ara Richard Strauss, Gustav Mahler, Franz Kafka, Joseph Conrad, Thomas Mann, Hermann Hesse, André Malraux, James Joyce, Rainer Maria Rilke, Salvador Dalí, Wassily Kandinsky, Pablo Picasso, Mark Rothko, George Bernard Shaw, H. P. Lovecraft, Richard Wright, o Jack London.