Ilurion 01/02/2014 – La revolució russa

El passat dia 1 de febrer a Ilurion vam continuar parlant sobre la revolució russa de 1917.

Fa 10 dies es conmemorà el 90 aniversari de la mort de Lenin.

Per recordar-lo m’agradaria recordar l’arribada de Lenin a Petrograd el 16 d’abril de 1917, tal i com ho narra l’historiador Edward Wilson:

“La estación terminal de los trenes procedentes de Finlandia … tenía una sala reservada para el Zar; y cuando llegó el tren, muy tarde, allí condujeron a Lenin los camaradas que fueron a recibirle. … En el andén exterior un oficial se le acercó y le saludó. Lenin, sorprendido, devolvió el saludo. El oficial dio la orden de firmes a un destacamento de marineros con bayoneta calada. Focos eléctricos iluminaban el andén y bandas de música tocaban la Marsellesa. Una tempestad de aplausos y vítores se elevó de una multitud que se apiñaba en rededor. “¿Qué es esto?”, preguntó Lenin retrocediendo unos pasos. Le contestaron que era la bienvenida a Petrogrado que le tributaban los trabajadores y marinos revolucionarios; la multitud había estado gritando una palabra: “Lenin”. Los marineros presentaron armas y el comandante su puso a sus órdenes. Le dijeron al oído que querían que hablara. Avanzó unos pasos y se quitó el sombrero hongo:

Camaradas marineros –comenzó-, los saludo sin saber si creen o no en las promesas del Gobierno Provisional. Pero afirmo que cuando les hablan amablemente, cuando les prometen tantas cosas, los están engañando a ustedes y a todo el pueblo ruso. El pueblo necesita paz, el pueblo necesita pan, el pueblo necesita tierra, y lo que les dan es guerra y hambre, y permiten a los terratenientes que sigan disfrutando de la tierra. … Hemos de luchar por la revolución social, luchar hasta el fin, hasta la completa victoria del proletariado. ¡Viva la revolución socialista mundial! “

Dit això, dues recomanacions per a entendre la revolució russa. La primera és el llibre de John Reed, Deu dies que sacsejaren el món, crònica de la revolució per part d’un periodista nord-americà. La segona, una película, Octubre de Sergei M. Eisenstein, de qui ja parlarem fa unes setmanes.

BONUS TRACK – La influència soviètica a Catalunya. (coningut no emès)

No és estrany que la revolució russa generés una gran admiració. Per primera vegada la classe obrera prenia el poder i iniciava la construcció s’una nova societat. Aquesta admiració només és comparable a l’expectativa que generà més d’un segle abans la revolució admericana.

Curiosament els primers a casa nostra en reconèixer amb admiració la revolució bolxevic foren els anarcosindicalistes. El diari Solidaridad Obrera fou el primer en saludar la revolució:

“Los principios salvadores de la revolución rusa triunfarán. (…)Nosotros, como anarquistas y como proletarios, invitamos al pueblo español a que se dignifique y libere en una acción viril como la de nuestros hermanos los proletarios rusos”.

Molt diferent fou la reacció del PSOE, més partidaris dels Menxevics i que consideraven als bolxevics havien traït el bàndols dels aliats al pactar amb Alemanya la sortida de Rússia de la 1GM.

El govern de Romanones reaccionà amb preocupació davant “del fantasma que recorre Europa” i s’inicià un cert procés de caça de bruixes. Els diaris de l’època explicaven alarmats com a Barcelona un cec bloxevic pregonava les bondats de la revolució a Rússia. Finalment, quan fou apresat, resultà que no era rús, era de Badajoz i que no era bolxevic, era vegetarià i el que predicava eren les bondats de la vida vegetariana.

Com deiem els que s’interessaren més per l’experiència de la URSS foren els anarcosindicalistes i la CNT enviarà un dels seus dirigents Àngel Pestaña a Moscou per a que pugui observar-ho de primera mà.

Curiosament Pestaña, junta al altres líders destacats, com ara Salvador Seguí (“El noi del sucre”) és dels més reticents a vincular-se amb la URSS i integrar-se a la Tercera Internacional. Pestaña s’entrevista amb Lenin, visita escoles, fàbriques… i fa un detallat informe sobre les millores que introdueix la URSS. Pestaña està fascinat pels avenços malgrat lamenta que siguin els marxistes qui liderin el procés. Curiosament una de les coses negatives que destaca és ja la poca moral dels delegats de la Tercera Internacional.

A partir d’aquí el gran embaixador però de la URSS a Catalunya serà Andreu Nin (de qui en parlarem segur més endavant), el qui a part de ser un gran traductor del rús, fou líder del Bloc Obrer i Camperol primer i del POUM després. Nin anà a Rússia, es casà allà amb una russa i vivia en una Dacha i fins a caure en desgràcia acusat de trotskista fou l’enllaç que organitzà les nombroses visites de catalans a la URSS.

Nombrosos catalans visitaren la URSS durant els anys vints fascinats per les novetats i els aires de modernitat que arribaren de la URSS davant d’una Espanya decadent. I també, per que no dir-ho, un cert exotisme. Els diaris hi enviaren corresponsals a fer reportatges i així hi anaren per exemple els periodistes Eugèni Xammar i Josep Pla.

Altres visitants il·lustres foren Rovira i Virgili, Carles Pi i Sunyer, que elogià àmpliament el progrés tècnic de la URSS o Rafael de Campalans.

Però potser la visita més sorprenent fou la de Maurice Morel, ciutadà francès, de 57 anys, mecànic de professioó. Morel s’entrevistà amb personalitats del més alt nivell com Bukharin o Zinoviev. 6 anys més tard Monsieur Morel era proclamat president de la Generalitat de Catalunya, no era altre que Francesc Macià.

[[AUDIO MACIÀ]]

A Macià l’acompanya el seu secretari Carner-Ribalta (un personatge curiós que es mereixeria un programa propi). Carner-Ribalta quedà fascinat per la poesia soviètica i serà un dels primers divulgadors de Maiakovki (de qui vam parlar fa unes setmanes) a casa nostra.

Bona part de la fascinació que generava la URSS tenia a veure amb el fet de com la URSS havia resolt la qüestió nacional. Sobre el paper, la Unió Soviètica tenia un respecte exquisit per la diversitat ètnica, nacional i lingüstica. I de fet això fou així fins que quedà clar que l’stalinisme no era amant de la diferència.

Per acabar un fragment de Rafael de Campalans elogiant la revolució malgrat ja intuia la deriva stalinista.

[[AUDIO CAMPALANS]]

Per saber-ne més:

  • Edmund Wilson, Hacia la Estación de Finlandia. Ensayo sobre la forma de escribir y hacer historia (Madrid: Alianza Editorial, 1972), pp.547-550.
  • Ramon Breu, La Catalunya Soviètica. El somni que venia de Moscou. Ara Llibres.
  • En Guardia – La Catalunya Soviètica (Catalunya Radio)