Ilurion 07/12/2013 – La revolució dels transports i les comunicacions amb el nou segle.

El passat 7 de desembre a Ilurion, parlarem sobre els canvis teconòligcs de pirncipis del Segle XX.

Les comunicacions

En l’àmbit de les comunicacions, i d’una importància cabdal per a tots nosaltres, el 1901 Marconi duu a terme la primera transmisió radiofònica entre Cornwall (Irlanda) i St John’s (Newfoundland, actual Canadà). Val a dir que malgrat Marconi passarà a la història com a l’inventor de la ràdio, Nikola Tesla reivindicarà que Marconi feia servir 17 patents seves per a la transmissió. Quan el 1911 s’otorgà a Marconi el Premi Nobel per l’invenció de la telegrafia sense fils (en aquell moment a això de transmetre veu per ones de radio encara no li veien garie futur!) Tesla demandarà a Marconi i s’iniciarà una guerra de patents. Mesos després de la seva mort, el 1943, la justícia nord-americana donarà la raó a Tesla després que la Marconi Company demandés als Estats Units per utilitzar el seu invent durant la primera guerra mundial i el Tribunal Suprem decidí que la patent original pertanyia a Tesla. Val a dir que la setència fou molt convenient per als Estats Units ja que en reconèixer la patent de Tesla s’establiaren el pagament per l’ús d’una patent que aleshores ja s’havia convertit en imprescindible per a les comunicacions de l’exèrcit nord-americà. Però tornem a 1901! Cinc anys més tard de la primera transmissió de llarga distància amb èxit, la vetlla de nadal de 1906, Reginald Fessenden des de Brant Rock, Massachusetts, emetrà el primer programa de radio. Aquest consistirà en la reproducció fonogràfica de l’obra Ombra mai fù (Largo) de George Frideric Handel, seguit de la nadala Santa Nit i un fragment de la Biblia

“Glòria a Déu al cel i a la terra als homes de bona voluntat” (Lluc 2:14).

La conquesta del cel

El 1900 a Friedrichshafen, Alemanya, té lloc el primer vol d’un zeppelin. El 1902, els germans Wright fan els seus primers vols de demostració a Ohio, Estats Units. Són els inicis de la navegació aeria. El 17 de desembre de 1903, a les 10 hores i 35 minuts del matí, Orville Wright pilota el Flyer a Kitty Hawk, Carolina del Nord, en un vol de 36 metres i mig de 12 segons de durada, aconseguint d’aquesta manera el primer vol controlat, propulsat i sostingut amb un aparell més pesant que l’aire de la història. Aquest dia es fan tres intents més enmig de l’eufòria, d’entre els quals el que dura més arriba al minut, recorrent 260 metres de distància. El Flyer pesava 82 kg i tenia quatre cilindres que oferien 12 cavalls de potència i mitjançant unes corretjes permetia moure dos hèlix situades a la cua de l’aparell. Ràpidament va suscitar l’interès militar de diversos països i només 5 anys més tard els germans Wrigth produeixen el primer avió militar per a l’exercit dels EEUU. El 1910 El compte Zeppelin fundà la primera companyia aeria comercial. Fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial trasllada més de 30.000 persones entre diverses ciutats alemanyes. Com podem veure en aquells moments hi havia competència entre dues tecnologies que volien conquerir els cels, i malgrat en un primer instant els dirigibles duien avantatge durant la Primera Guerra Mundial ja es va demostrar la major versatilitat i capacitat d’atac dels avions. Malgrat això en temps de pau els dirigibles continuaran gaudint d’èxit per a usos comercials fins a l’incendi del Hindenburg el 1937 que certificarà la seva defunció en favor dels avions també per a usos comercials.

La navegació maritima

Entre 1904 i 1914 es construeix el Canal de Panamà. Es tracta d’un canal de 77 km construït pels Estats Units a Panamà, que tot just s’acabava d’independitzar de Colòmbia, i que uneix l’oceà Pacífic amb l’oceà Atlàntic. Aquest fet el converteix en un dels punts claus del comerç marítim internacional ja que permet escuarçar, i molt, l’anterior ruta que passava pel Cap Hornos (de navegació especialment perillosa). La qüestió de la independència de Panamà, promoguda pals EEUU i la construcció del canal i la relació particular EEUU – Panamà donarien per a tot un programa propi.

L’automòbil, la industria del S.XX

Però el moment que marcarà la història industrial del segle XX és el 1903 quan Henry Ford funda la Ford Motor Company i produeix el seu primer vehicle, el Ford Model A. El 1908 Ford introdudeix al mercat el model Ford T, el primer automòbil assequible pensat per als treballadors. Això serà possible degut a l’introducció de la cadena de muntatge i a una política de salaris pensada per a que els seus treballadors poguéssin adquirir els vehicles. A partir d’aquí neix el Fordisme que transforma les tècniques d’organització idustrial i que dominarà el model de producció capitalista des d’aleshores.

Els pilars del fordisme són la producció en sèrie, l’augment de la divisió del treball i l’aplicació del mètode cientíc al treball (Taylorisme) amb un gran control sobre les tasques i els temps productius -el màxim exponent d’això és la cadena de muntatge, que no s’atura i marca de manera implacable el ritme de treball de l’obrer- incrementant l’alienació en el treball i acabant reduïnt els treballadors, si em permeteu el símil, a mers hàmster corrent sense parar en una roda sense fi (Des d’aquí una salutació a tots els treballadors que es senten com a hàmster als seus llocs de treball). Totes aquestes innovacions productives acaben redundant en una major productivitat que permet major producció a menors costos.

Per altra banda, el Fordisme ve acompanyat d’acords sindicats-empresa, ja que aquesta manera de produir, facilita molt el contacte entre treballadors i la sindiccació i al mateix temps és relativament senzill aturar el procés de producció cosa que dona major poder de negociació als treballadors. El gran aument de la productivitat permetrà tambè augmentar els salaris i que els treballadors per primera vegada puguin pensar en adquirir un vehicle!

La indústria de l’automòbil esdevindrà doncs el sector clau per entendre la dinàmica industrial del Segle XX. Vull recomanar un llibre que es diu “Fuerzas de trabajo” de Beverly Silver que precisament ens explica amb l’exemple de la indústria de l’automòbil com aquesta es va desplaçant geogràficament fugint del conflicte laboral i cercant treballadors més barats arreu del planeta però tambè com allà on s’estableix ràpidament apareix el conflicte. I és que el capitalisme és conflicte classes i, per tant, allà on va el capital el segueix el conflicte.

Tots aquests fets, i molts d’altres, no es tracta només d’innovacions tècniques que milloren la vida dels individus, sinó que transformen la pròpia concepció de l’espai que tenia l’ésser humà. Amb l’arribada dels motors de vapor i d’explosió i la revolució dels transports i de les obres civils, les distancies “s’escurcen” i per tant la concepció de l’espai, del territori, de les comunitats, canvia.

Amb l’arribada de l’electricitat i la millora de les comunicacions l’espai deixa de ser una qüestió natural, l’espai és produeix. És a dir, la tecnologia permet canviar els usos i les activitats, permet que aquestes s’alliberin de la necessitat d’estar físicament situades prop d’ubicacions “privilegiades”, valoritzant i desvaloritzant espais segons les necessitats del capital. Per exemple, amb l’aparició de la màquina de vapor s’allibera la necessitat que la indústria estigui prop d’un salt d’aigua, desvaloritzant aquests espais i valoritzant aquells que tingui carbó a prop o siguin zones portuaries que permetin importar-lo; amb la creació de la xarxa elèctrica s’elimina la necessitat de la industria d’estar prop de les fonts d’energia i passa a ser més important estar prop de les ciutats, font de treballadors i de consumidors. A més per tal que es produeixin aquests canvis s’inicia un procés que arriba fins als nostres dies i que és la creixent construcció d’infraestructures (p. ex: la construcció de les centrals hidroelèctriques del Pirineu – Per cert, un dia hem de parlar de La Canadenca -) que transformen físicament el territori arribant a la paradoxa que per tal que el capital sigui més mòbil i no estigui fixat en un espai concret és necessari fixar una part d’aquest capital al territori en forma d’infraestructures (de carreteres, ports, aeroports, centrals elèctriques, etc.)