Ilurion 18/01/2014 – La revolució russa

El passat 18 de gener a Ilurion, parlàrem de la Revolució russa de 1917.

Dona i Revoluació a Rússia

Durant la 1GM milions d’homes russos van ser enviats als camps de batalla. Això causà una disrupció brutal sobre els rols patriarcals de la tradicional societat russa.

De fet, això succeï en tots els països bel·ligerants, no només a Rússia. La guerra incrementà les oportunitats de les dones en el mercat laboral. Entre 1914 i 1918 al Regne Unit s’estima que 2 milions de dones van substituir a homes en els seus llocs de treball (les dones suposaven un 24% de la població ocupada al juliol de 1914 i augmentà fins a un 37% al novembre de 1918). Però no només importa el número de dones que es van incorporar al mercat laboral sinó que obrí un ventall d’ocupacions més ampli per a les dones en tot tipus de sectors que oferien millors salaris i condicions laborals que el sector domèstic i de cures (tradicional espai d’ocupació femenina). Les dones s’incorporaren tambè massivament al sindicalisme presionant als sindicats existents o creant sindicats feministes. A Rússia, 250.000 dones entraren al mercat laboral entre 1914 i 1917. El paper de les dones tant al front com a la rereguarda sens dubte tingué un paper essencial en les revolucions subsegünts.

El 8 de març de 1917 els moviments socialistes organitzaren actes i marxes en commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora a Petrograd. [Un parèntesi, la celebració del 8 de març com el dia de la dona, no és com la celebració del dia del pare o el dia de la mare. El 8 de març es celebra el dia de la dona treballadora. I es fa per recordar que el 8 de març de 1908, unes treballadores del sector tèxtil de la fàrica Cotton de Nova York es declararen en vaga per a reivindicar millores en les condicions de treball. Davant de la negativa del patró es tancaren a la fàbrica. En circumstàncies misteriores es declarà un incèndi i totes les treballadores moriren. L’any següent als EEUU s’organitzaren nombroses manifestacions de record i el 1910, a la II Conferència de Dones Socialistes, Clara Zetkin proposà el 8 de març com el dia internacional de la dona treballadora. El texit color malva que produia la fàbrica Cotton convertiria aquest color tambè en tot un símbol del feminisme]

Tornant a la Rússia de 1917… Aquestes manifestacions bàsicament el que demanaven era “pa, terra i pau”, tal com immortalitzarien els bolxevics en el seu slogan. 50.000 treballadors i treballadores van anar a la vaga i al cap de dos dies pràcticament totes les empreses industrials de Petrograd estaven tacades així com la major part de comerços i serveis. Ràpidament començaren a apareixer pancartes i la gent cantava “Fora el tsar! Fora l’alemanya! Fora Protopopov! No a la Guerra!” (Protopopov era el ministre d’interior i l’alemanya no era altra que la tsarina Alexandra, d’origen alemany).

El Tsar va desplegar les tropes a la ciutat, però segons algunes fonts el fet que hi hagués tantes dones en les manifestacions feia que molts soldats fóssin reticents a actuar. Finalment quan l’11 de març el Tsar ordenà restaurar l’ordre per la força, les tropes començaren a amotinar-se.

Sota el govern provisional les dones aconsguiren el dret al vot, el dret a ser advocades i igualtat de drets en el servei públic. El govern provisional organitzà batallons fenemins per anar al front a lluitar en un últim intent de servir d’exemple i inspiració a uns soldats desmoralitzats per a continuar amb la guerra. Tenien tambè un efecte propagandístic. Durant 1917 s’organitzaren 15 batallons femenins amb unes 5.000 dones però només dos d’aquests batallons arribaren a lluitar realment al front de batalla.

Arrel de la participació femenina a l’exèrcit, el partit bolxevic repensà “la qüestió femenina”. Abans de la revolució, el fenimisme era vist com una qüestió burgesa ja que solia venir de les dones de classes mitjanes i altes i era considerat contrarevolucionari ja que dividia a la classe treballadora. Això no era nou, la doctrina oficial de la major part dels partits socialistes de l’època solia ser “primer ajudeu-nos a fer la revolució i després ja vindran els drets de les dones”. Finalment però el 1917 els bolxevics crearen un secció d’assumptes de la dona i arribaren al poder amb la idea de la necessaria transformació de la familia i l’alliberament de la dona. Lenin parlava sovint de la importància d’alliberar les dones del treball domèstic per tal que poguéssin participar més activament en la societat. S’oficialitzà el principi “Igual salari per igual treball” i s’introduiren canvis en les lleis de matrimonis, familia i divorcis i a partir del 1919 la Unió Soviètica fou el primer país que establí una agència pública dedicada a promoure la millora de les condicions de les dones (el Zhenotdel).