Ilurion 28/12/2013 – La decacència de l’imperi rús

El passat 28 de desembre a Ilurion parlàrem sobre la decadència de l’imperi rús.

Brenemozets Potiomkin (El cuirassat Potemkin)

“La revolución es una guerra. Es la única guerra legítima, justa, necesaria, la única gran guerra de todas las guerras que conoce la historia. Esta guerra se ha declarado y desencadenado en Rusia.”

Amb aquestes paraules de Lenin comença la película de de Sergei M. Eisenstein el Curirassat Potemkin (Brenemozets Potiomkin). I perquè parlem avui de Eisenstein i del Potemkin? En primer lloc perquè malgrat ser molt desconeguda pel gran públic és una de les grans películes de la història del cinena i Sergei Eisenstein un dels grans mestres del seté art. Però sobretot perquè el Cuirassat Potemkin narra els fets que tingueren lloc a bord d’aquest cuirassat de la flota russa i al port d’Odessa (a l’actual Ucraïna) durant la revolta de 1905 en plena guerra ruso-japonesa.

Per a la URSS, la revolta de 1905 fou considerada l’assaig general de la revolució d’cotubre i és per això que el 1925 amb la finalitat de celebrar solemnement l’aniversari de la revolució de 1905 s’encarregà la realització de la pel·lícula a Eisenstein que havia descat feina menys d’un any amb la seva obra de debut “La vaga”. S’estrenà al Teatre Bolchoi de Moscú el 21 de desembre de 1925 i fou un èxit. Degut però el seu marcat caràcter polític fou prohibida en molts països. A l’estat espanyol, la dictadura de Primo de Rivera en prohibí la seva exhibició. Amb la República s’autoritzaren projeccions privades però es prohibí la seva projecció pública fins a la victoria del Front Popular el 1936. La película circulà molt en les zones republicanes durant la Guerra Civil i fou prohibida de nou sota el règim franquista. No es va autoritzar de nou la seva exhibició pública fins el 1977.

Curiosament tingué un èxit inmediat als EEUU i alguns estudis de Hollywood captivats pel seu estil convidaren a Eisenstein a rodar alas EEUU. El 1930 signaria un contracte amb la Paramount però el contracte fou rescindit al cap d’uns mesos després de negar-se a produir cap dels guions que Eisenstein plantejà.

Però bé, tornem a la història que és el que ens ocupa. El juny de 1905 Rússia es troba en una situació revolucionaria i el descontent dins de l’exèrcit és general. Tambè així al curisassat Potemkin que fondejava prop d’Odessa, al Mar Negre. Dos militants, Vakulinchuk i Matiuchenko inciten als seus companys a amotinar-se degut a les males condicions de treball i subsistència al vaixell. La gota que fa vessar el got és la negativa a menjar carn en mal estat malgrat el metge del cuirassat la declara apta per al consum (i m’agradaria aturar-me aquí un moment per explicar que en Eisenstein res és gratuït i la pel·lícula està plena d’elements alegòrics, en aquest cas el metge del cuirassat representa la ciència que es posa al servei del poder!). El capità del cuirassat en assabtentar-se del descontent crida a tots els mariners al pont i demana als satisfets amb el menjar que facin un pas endavant. Fan un pas endavant els comandaments i alguns mariners peò la resta es manté immòbil. Aleshores ordena afusellar els descontents. Quan estan a punt de fer-ho Vakunlinchuk exhorta: “Germans, a qui dispareu?” Els soldats abaixen les armes i s’inicia un moti que acaba llençat a tots els oficials per la borda. Per desgràcia, Vakulinchuk, ànima del motí, mor i la resta de mariners deicdeixen anar a port per oferir-li el funeral que es mereix. Els obrers de la ciutat es volquen en l’homenatge a Vakulinchuk. Aviat però comença la repressió per part de l’exèrcit. I aquesta és potser la part cinematogràficament més magistral ja que amb els mitjans tècnics limitats de l’època transmet velocitat, angoixa, desconcert, la implacabilitat dels militars, la despesració dels obrers… I entremig d’aquest panorama destaca en especial l’escena en la qual disparen a una mare que cau morta i el cotxet del seu nadó es precipita escalinata avall… Però la repressió no és només a terra sinó que arriba la flota rusa per tal d’enfrontar-se al Potemkin. El Potemkin es prepara doncs per enfrontar-se a una batalla naval que sap perduda. L’endemà al matí arriba la flota. Màxima tensió, disparan… no dispararan… La bandera roja oneja al Potemkin, des del curirassat envien senyals a la flota: “Uniu-vos a nosaltres”. I us preguntareu, si és una película en blanc i negre, perquè he dit que la bandera roja onejava al cuirassat. Com es sabut el vermell quan el convertim a blanc i negre es converteix en negre. A Eisenstein no li agradava la idea i va fer onejar una bandera blanca i va colorejar manualment el negatiu!
Finalment la flota de vaixells abaixa els canons i el Potenkin atravessa la flota entre l’ovació dels seus camarades.

La película s’acaba aquí, però el Potemkin navegà fins a territori romanès on els seus tripulants demanaren asil i enfonsaren el vaixell davant el port de Constanta.

Però perquè Eisenstein va triar la història del Potemkin per a rememmorar la revolta de 1905. Doncs perquè la història del Potemkin al mateix temps és una història que desencadena la revolució i al mateix temps els mariners del cuirassat s’uneixen a la revolució que té lloc a terra ferma. És al mateix temps la part i el tot a l’igual que una gota d’aigua reflexa tot un paisatge.