Ilurion 27/09/2014 – Els maquis i la resistència antifranquista

Ivoox

Els maquis

Behold a Pale Horse
Behold a Pale Horse

Avui parlarem dels maquis, però sentint-ho molt per als fans d’Star Trek, no ens referim al grup de resistents entre els colonitzadors de la Federació contraris als pactes entre la Federació i els Cardasians.

Ens referim als maquis, guerrillers antifeixistes que lluitaren i resistiren contra l’ocupació nazi de França i contra el règim feixista espanyol.

I d’on ve aquest nom de maqui que s’ha convertit en sinònim de resistència, de guerriller? Doncs bé, sembla que ve del mot maquia que es fa servir en francès, cors i italià per denominar un paisatge mediterrari format per arbustos i matolls.

Inicialment els maquis operaven a les zones muntanyoses de la Bretanya i del Sud de França. Utilitzant tàctiques guerrilleres atacaven les topes d’coupació alemanyes i del govern col·laboracionista francès. En general comptaven amb el suport de la població. Això feu que les forces d’ordre centréssin la seva ofensiva i les seves represàlies contra la població que els donava suport i els feia d’enllaços.

Estaven formats bàsicament per nacionalistes, comunistes. anaqrquistes i exiliats de la Guerra Civil Espanyola. Tambè “fugits”, desertors i evadits de pensals i camps de concentració.

Amb el final de la Segona Guerra Mundial molts van centrar la seva activitat a l’estat espanyol amb l’esperança que els aliata acabarien intervenint i alliberant tambè Espanya del feixisme.

A Espanya fins al 1944 se’ls coneixia amn el nom de fugits, fugats, guerrillers o simplement els de la muntanya. Serà amb l’invasió frustrada de la Vall d’Aran que es popularitzà el nom de Maquis. Per la seva banda el règim feixista els qualificava de bandits i bandolers, intentant desposeir les seves accions del component polític.

De fet, un dels principals problemes de l’acció dels maquis fou el bloqueig informatiu total que patiren. Les seves accions només eren conegudes a nivell local en les àrees rurals on actuaven i no arribaven als núclis urbans.

Inicialment els maquis comptaren amn el suport del PCE que des de l’exili en promovia la seva formació. A partir de 1948 el PCE, seguint les instruccions de la URSS d’Stalin, decideix abandonar la lluita guerrillera. A partir d’aquest moment, només els llibertaris continuen amb la lluita tot i que a partir de 1951 quan la CNT els va retirar tambè el suport es van anar desfent mica a mica. Sense suport dels dirigents a l’exili, només guerrillers aillats van continuar fent accions de sabotatge, atracaments i assassinats selectius. Aquests van realitzar centenars d’accions, però sovint molts dels combatents antifranquistes eren detinguts i executats sense judici per la Guàrdia Civil allà on havien estat descoberts, encara que es rendissin i haguessin lliurat les armes. Per això, sabedors de la sort que els esperava en caure en mans dels falangistes, preferien lluitar fins a la mort.

Entre els maquis més coneguts dels Països Catalans destaquen els noms de Francesc Sabaté, anomenat Quico Sabaté (1915-1960), Josep Lluís i Facerias (1920-1957), Marcel·lí Massana (1918-1981), Ramon Vila i Capdevila, anomenat Caracremada, (1908-1963) i Teresa Pla Meseguer, anomenada La Pastora i Florencio, (1917-2004).

Abans d’acabar, com a recomanació cinematogràfica de la setmana: I va arribar el dia de la Venjança, (1964) en anglès original Behold A Pale Horse, dirigida per Fred Zinnemann. Interpretant a Quico Sabaté, Gregory Peck.

I com a deures per ala nostra audiència, dues accions a destacar dels maquis a casa nostra per a que investigui qui s’ahgi quedat amb ganes de saber-ne m-es: l’assalt a la fàbrica de cerveses Moritz i la invasió de la Vall d’Aran.