Ilurion 04/10/2014 – American Way of Life, la tècnica aplicada a la vida quotidiana

Ivoox

Si parlem de tecnologia a mitjans de Segle XX no podem fer-ho sense parlar de l’American Way of Life, o estil de vida americà. Es correspon al millor moment econòmic de la història dels EUA. El 1955 l’economia nord-americana produïa el 50% dels béns del món, encara que només disposava del 6% de la població mundial. Era el que l’economista John Kenneth Galbraith, un dels meus economistes de capçalera, anomenà la societat opulenta (affluent society). Encara més, els nord-americans estaven aplicant un model de vida que aconseguiren que el món occidental desitgés: l’American Way of Life.

Juntament amb la tremenda capacitat de producció, la llei de readaptació de reclutes després de la Segona Guerra Mundial i la de guerra de Corea havia permès a milers de joves excombatents establir-se, casar-se i prosperar. De tot això, n’hi ha molts exemples. El supermercat, amb els precuinats i els congelats, va ser una creació típicament nord-americana, i també els cinemes i les hamburgueseries per a automobilistes. El públic hi acudia amb uns enormes automòbils que consumien grans quantitats de benzina, aleshores molt barata. Com a residències, els anys cinquanta van posar de moda els Levittowns (William Levitt n’havia estat l’impulsor) o barris residencials d’habitatges unifamiliars per a classes mitjanes, amb esglésies, escoles i magatzems propis, que incloïen una tòpica competència pel consum entre veïns. Tot plegat un malbaratament ecològic de recursos.

En un curt periode de temps es produï una ràpida adopció tecnològica. L’aspiradora sortí al mercat el 1913, la rentadora el 1916, la nevera el 1918, la batedora el 1919, el rentaplats el 1922 i la torradora el 1927. En aquells moments, una nevera es venia per 1.600 dòlars i 26 anys més tard, es venien per 170 dòlars. Tambè l’accés a estufes elèctriques, rentadores i aspiradors es generalitzà. El 1947 aparegué el congelador i el 1973 el microones.

Penseu que el 1890 el 25% de les llars dels EEUU tenien aigua corrent i un 8% electricitat. El 1950, el 83% tenien aigua corrent i el 94% electricitat. Segons un estudi de la Universitat de Montreal el 1900 una dona pasava 58 hores a la setmana en tasques domèstiques. El 1975 era de “només” 18 hores.

El 1928 s’inventà la televisió en blanc i negre i a la dècada de 1950 es popularitzà la televisió en color. El 1938 s’inventà la primer fibra sintètic, el nylon que causà gran sensació.

Desequilibri social

El 1958 John Kenneth Galbraith a The Affluent Society (en anglès, “La societat pròspera”) intentava perfilar amb claredat la manera en què els Estats Units dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial estaven esdevenint pròspers en el sector privat però romanien pobres en el sector públic, amb una manca d’infraestructures socials i físiques, i perpetuant la desigualtat econòmica. El llibre provocà un gran debat públic al seu temps, i és àmpliament recordat per la popularització per part de Galbraith del terme “saviesa convencional”. Moltes de les mateixes idees foren posteriorment ampliades i polides al llibre del 1967 de Galbraith, El nou estat industrial.

El desequilibri social qüestionà la teoria que el lliure mercat i la iniciativa privada podien fer assolir el nivell de producció d’equilibri, l’òptim, d’una societat. Aquesta idea està íntimament lligada a la del mite de la sobirania del consumidor.

Galbraith argumenta que en el capitalisme modern, donat que la demanda ja no prové de les necessitats i les preferències dels individus sinó que aquesta és induïda mitjançant la publicitat i altres tècniques de ventes, el que succeeix és que s’acaba produint una sobreproducció de béns privats mentre és dona una subproducció de béns públics. Aquesta subproducció es dóna pel fet que és difícil d’induir al consum de béns públics tal com fa la publicitat amb la resta de béns i per la pròpia naturalesa de béns públics que dóna lloc al problema del polissó.

En tota societat un augment de la producció i del consum ha de venir acompanyat d’un major nivell de producció de béns públics perquè es pugui produir un manteniment o una millora del nivell de benestar social. Si l’augment de la producció d’ambdós tipus de béns no creix al mateix ritme, llavors malgrat s’experimenta creixement econòmic es pateix un deteriorament del nivell de benestar social.

El cas de les infraestructures de transport és una font típica de desequilibri social. Per exemple, un augment de la producció i el consum de vehicles ha de venir acompanyada d’un condicionament de carrers i carreteres, senyalització, espais d’aparcament, policia urbana i de trànsit, hospitals, etc.

No podem acabar però aquest comenttari sense recordar que aquest american way of life tingué lloc en un context de guerra freda. En aquell moment els EEUU i la URSS disputaven un conflicte no només polític, militar, espacial, etc. sinó que tambè es disputaven l’hegemonia dels ideals intentant fer del seu model de societat el model més desitjable arreu del planeta. Aquest serà, precisament el moment de màxim esplendor del cinèma de Hollywood com a màxim exponent d’aquest American Way of Life. En el nostre racó del planeta són menys coneguts els èxits que la Unió Soviètica intentava transmetre el món per tal de mostrar el comuisme soviètic com l’alternativa al capitalisme nord-americà.