Ilurion 15/11/2014 – Astronautes vs. Cosmonautes, qui va guanyar la cursa de l’espai?

Ivoox

Malgrat els soviètics entraren a Berlin i acabaren enderrocant el règim feixista alemany. Els grans vencedors de la segona guerra mundial foren els EEUU. Sense sofrir en carn propia el cost de la guerra (si exceptuem Pearl Harbour i els soldats que moriren en combat), els EEUU sotiren reforçats com a primera economia mundial i a més amb un element geopolític importantíssim, la bomba atòmica.

La Unió Soviètica en canvi va sortir de la Segona Guerra Mundial amb més de 23.000.000 de morts i amb bona part de la seva infraestructura destruida.

Així doncs aquesta cursa de l’esapi, que avançava de forma paralela a la cursa armamentística -i estretament vinculada a aquesta-, començava de forma molt favorable als EEUU. No obstant això els soviètics aviat es van adonar de la importància de la cursa de l’espai per tres motius:

  • prestigi: En paraules de Lyndon B. Johnson, vicepresident de John F. Kennedy:
    “A ulls del món, el primer a l’espai significa el primer, i punt; el segon a l’espai significa el segon en tot.”
  • raons militars i estratègiques: des de l’espai es pot espai i controlar l’enemic i no només al front sinó a la rereguarda. I no només vigilar-lo sinó fins i tot atacar-lo. De fet, el desenvolupament tecnològic dels coets espaials i dels míssils de llarga distància està estretament relacionat.
  • raons científiques: si bé segurament devia ser difícil convencers als polítics d’un i altre bàndol amb raons estrictament científics.

L’1 d’octubre de 1957 podriem dir que marca l’inici de la cursa de l’espai amb la psoada en òrbita de l’Sputnik per part de la URSS, el primer satèlit artificial en orbitar al voltant de la terra. Això causà tot un trauma als EEUU ja que per primera vegada es veien superats tecnològicament i ho veien com una amaenaça a la seva seguretat. Això feu que el 1958 es crees la NASA i els nord-americans comencessin a invertir grans quantitats de recursos en la cursa de l’espai.

Un mes més tard, un altre cop de força de la URSS a l’enviar el primer animal a l’espai, la gosseta Laika. És menys conegut, però, que morís d’estrés i sobre-escalfament poc després d’arribar a l’espai exterior.

Uns mesos més tard els nord-americans aconseguirien, després d’unas quants intents fallits, fer orbitar un satèlit i pot després desplegarien el primer satèlit de comunicacions.

Val a dir que els nord-americans per tal d’impulsar aquest i altres projectes van reclutar nombrosos científics que havien format part del nazisme a traves de l’operació “Paperclip” que bàsicament va consitir en absoldre dels judicis de Nuremberg a aquells científics que es considerés que podien ajudar als EEUU en el context de Guerra Freda.

Agost de 1960, un altre cop de força de la URSS. Els primers animals que són enviats a l’espai i retornne amb vida. Cada cop es veia més a prop la idea d’enviar un home a l’espai. Abans però del llançament definitiu es van enviar 10 Sputniks amb animals, plantes, electrodomèstics, maniquis… Però el 12 d’abril de 1961 Iuri Gagarin es convertia en el primer cosmonauta de la història que era enviat a l’espai, orbitava la terra i retornava amb vida.

Aquest gran triomf enaltí la Unió Soviètica i feu que uanyés ràpidament popularitat. La suposada superioritat dels EEUU ja no ho semblava tant… Tambè fou la URSS qui envià la primera dona a l’espai Valentina Tereshkova (1963) i qui feu el primer passeig espaial.

Un cop això d’enviar homes a l’espai ja estava superat, la URSS fou la primera tambè a enviar sondes no tripulades a la lluna, però els dirigents soviètics no hi veien gaire utilitat, si bé els científics hi insistien.

Els EEUU en canvi es volcaren en la lluna. En paraules de Kennedy: “Tot el que fem hauria d’estar realment vinculat a arribar a la lluna abans que els russos… d’altra manera no hauriem de gastar tots aquestes diners, ja que no estic interessat en l’espai… L’única justificació (per aquest cost) és perquè esperem guanyar a la URSS per demostrar que estem un parell d’anys per darrere seu, gràcies a deu, els hem avançat.”

Així, el 20 de juliol de 1969 l’astronauta nord-americà Neil Armstrong es convertí enla primera persona a posar un peu sobre la superficie lunar.

Aquest esdeveniment fou enormement mediatitzat pels EEUU fins al punt d’eclipsar els triomfs soviètics.

Per a les autoritats soviètiques la gran fita de la cursa de l’espai era tenir una base permanent habitada a l’espai i això ho aconseguiren també amb l’estació orbital MIR. Posada en òrbita el 1986 i pensada per durar 5 anys, va veure el colapse de la URSS i va estar en òrbita fins el 2001, quan un cop ja establerta l’estació espaial internacional, la MIR fou retirada de manera controlada.

De fet fins i tot, un cop dissolta la URRS, es continuà fent servir la tecnologia soviètica per enviar càpsules i tripulants a l’estació espaial internacional ja que era molt més barata i segura que el sistema dels EEUU basat en llançadores.

Encara que la URSS va guanyar clarament la batalla de l’espai, els EEUU van guanyar clarament la guerra i des de la seva hegemonia política i cultural fins i tot ens han fet creure que foren ells els vencedors de la cursa de l’espai. De fet, tal és així que a Espanya es va poder veure televisat l’arribada de Neil Amstrong i tots recordem les seves paraules i en canvi ningú recorda el Poyéjali! (som-hi!)que va exclamar Gagarin en el moment del llançament.