Ilurion 22/11/2014 – La guerra freda: El conflicte de Corea

Ivoox

Avui parlarem d’un conflicte que s’inicia durant la Segona Guerra Mundial i que segons alguns encara perdura. De fet, si bé la historiografia considera que la Geurra de Corea s’inicia el 1950 i es finalitza amb l’armistici de 1953, per a molts coreans el conflicte encara es manté. De fet, encara avui de tant en tant hi ha moviments de tropes al voltant del paral·lel 38.

Si bé la Guerra de Corea pot ser considerada una guerra civil, per molts factors és pot considerar també com una guerra proxy, una guerra subsidiaria entre dos enemics que decideixen no enfrontar-se directament si no fer-ho a través de tercers. Corea del Nord tenia el suport de la URSS i de la República Popular de la Xina mentre que Corea del Sud tenia el suport dels EEEUU. De fet, és el primer gran conflicte de la Guerra Freda.

La peninsula de Corea havia estat ocupada pel Japó des de 1910. Amb la derrota del Japó a la 2GM, el país va quedar ocupat per les tropes nord-americanes i soviètiques. Els EEUU van decidir fixar el Paral·lel 38º nord com a frontera. La intenció inicial era celebrar unes eleccionas lliures i reunificar el país, però cap dels dos bàndols estava disposat a perdre aquestes eleccions. En aquesta pugna entre els EEUU i la URSS per l’hemeonia mundial imagineu-vos que hagués suposat que un país alliberat en unes eleccions lliures decidís quin tipus de societat volia. Això podia establir tot tipus de precedents i les dues potències van implicar-se fortament amb els candidats més favorables als seus interèssos. Els nord-americans vna donar suport Syngman Rhee mentre que els soviètics van donar suport a un antic guerriller, Kim Il-sung (la traducció literal del seu nom significa que il·lumina clarament el camí a seguir per la humanitat).

Després que entre 1946 i 1947 fracassessin les converses entre els Estats Units i la Unió Soviètica per tal d’unificar el país, es van convocar unes eleccions però van ser boicotejades pels sectors pro-soviètics. Syngman Rhee va guanyar les eleccions, es va autoproclamar president de tot el país i va proclamar la República de Corea. En resposta Kim Il Sung va proclamar la República Popular de Corea. Amb la situació calenta, URSS i Estats Units van retirar-se del país el 1950. Abans de marxar, però, uns i altres van deixar armats els seus respectius bàndols.

El 25 de juny de 1950, s’inicià la guerra amb un atac de les tropes nord-coreanes que arribaren a ocupar la capital, Seül, i a controlar gran part del país amb la col·laboració parcial de la població. Els càlculs nord-americans van fallar i l’exèrcit del sud va quedar ridículament armat en comparació amb el nord-coreans.

El setembre de 1950 el general nord-americà Douglas MacArthur desembarcà a Corea del Sud i començà una contraofensiva que se saldà amb la mort de més de 150.000 civils a la província de Pyongyang i els nordcoreans van començar a recular. El 30 de setembre arribaren al Paral·lel 38º nord, i el 29 d’octubre eren a la frontera amb la Xina. Ja no es tractava de defensar els agredits coreans del sud, sinó d’aixafar els nord-coreans i proclamar la presidència de Rhee a tot el país.

A finals de 1950 l’exèrcit xinès intervingué en la guerra i aviat ocupà Seül obligant a les tropes de l’ONU a recular. A la primavera de 1951 el govern dels Estats Units va destituir a MacArthur i amb la limitació de la guerra a un front reduït, els contendents iniciaren converses que acabaren amb la Pau de Panmunjeom, l’armistici de 27 de juliol de 1953, el qual mantingué l’statu quo anterior i va consolidar la divisió de Corea.

Kim Il Sung i el socialisme Juche

Al nord Kim Il Sung va establir un règim de tipus Stalinista i feu fortes purgues dels seus adversaris polítics. Més tard, la ruptura entre la Unió Soviètica i la Xina va fer a Kim Il Sung decantar-se per l’aliança amb aquesta última. A mesura que va envellint, es va endurir el caràcter repressiu i totalitari del seu règim, cada vegada més anquilosat i tancat a l’exterior. Va morir envoltat d’un extraordinari culte personal, després d’haver designat com successor al seu fill Kim Jong Il, originant així la primera transmissió hereditària del poder en un règim comunista.

Kim Il Sung va aportar alguns elements interessants al socialisme. El primer fou la idea “Juche” que sovint s’ha traduït com a “postura independent” o “esperit d’auto-suficiència”. La primera referència enregistrada del Juche a un discurs, data del 28 de desembre de 1955 en un discurs en el que Kim va instar als propagandistes del partit, el no importar idees i costums de la Unió Soviètica a Corea, i presentava a Corea com una nació revolucionaria pel seu propi dret. Digué:

Per fer la revolució a Corea, hem de conèixer la història i geografia Coreana, així com els costums de la població coreana. Només llavors, és possible educar a la nostra pròpia gent d'una forma on hi puguen encaixar i inspire un amor ardent pel seu país nadiu i la seua pàtria.[1]:421

Més endavant es va acabar conceptualitzant la idea Juche en tres eixos fonamentals:

  • Independència política [chaju]
  • Auto-suficiència econòmica [charip]
  • Auto-suficiència en defensa[chawi]

El segon element a destacar sfou la defensa de la lluita antiimperialista, a favor del moviment dels països no alineats i en defensa de les lluites d’alliberament nacional del Tercer Món.