Arxiu mensual: desembre de 2014

Ilurion 27/12/2014 – La descolonització: l’Egipte de Nasser

Ivoox

El 1919, en acabar la 1GM, el partit nacionalista Wafd intenta aconseguir la independència d’Egipte, sense èxit. El 1922 Egipte va adquirir estatus independent nomenant-se rei Fuad I, fins a aquest moment sultà, com a resultat del desmembrament de l’imperi Otomà. Es mantenia però la presència militar i el control de les comunicacions per part de Gran Bretanya. El tractat que va concedir a Egipte la total independència es va signar el 26 d’agost de 1936 si bé els britànics es van reservar el control del canal de Suez.

A l’independitzar-se, Egipte es va transformar en una monarquia obertament prooccidental i es va aprovar, la constitució de 1923, encara que durant el govern de Fuad va haver de ser suspesa per a controlar l’incipient nacionalisme. La constitució de 1923 declara a Egipte com un estat sobirà, lliure, independent i monàrquic. El legislatiu recau en un Congrés dels Diputats i en un Senat i l’executiu en deu ministres nomenats pel rei.

Durant la Segona Guerra Mundial, el seu territori va servir com a camp de batalla, amb Egipte donant suport els anglesos en contra de l’Afrika Korps encara que molts dels seus habitants eren considerats germanòfils i hi va haver dubtes sobre el paper jugat pel seu rei, Farouk I. El final del conflicte, Egipte va reclamar insistentment l’abandonament de Suez pels britànics i la devolució de Sudan. La fracassada guerra contra Israel entre 1948 i 1949 va accentuar el descontentament de la població amb els seus governants.

Continua la lectura de Ilurion 27/12/2014 – La descolonització: l’Egipte de Nasser

Ilurion 13/12/2014 – La guerra freda: el mur de Berlin

Ivoox

Una enquesta feta el 2009, 20 anys després de la caiguda del mur, entre ciutadans de l’extinta RDA afirmava que el 75% d’ells pensava que el socialisme era “una bona idea mal aplicada” i fins a un 20% anhelava expressament la reconstrucció del Mur de Berlín.

Encara avui molts antics ciutadans de l’Alemanya Oriental troben a faltar certes coses del desaparegut Estat socialista, com la cultura, la seguretat ciutadana, l’accés a l’habitatge o el tipus de relacions socials, sense que això suposi necessàriament una absència de crítica a moltes altres característiques com al desproveïment freqüent, o la manca de llibertats. Aquesta nostàlgia oriental es denomina a Alemanya Ostalgie (joc de paraules entre Ost -est- i nostàlgia). El film Good bye, Lenin! és una il·lustració d’aquesta nostàlgia.

Continua la lectura de Ilurion 13/12/2014 – La guerra freda: el mur de Berlin

Ilurion 20/12/2014 – Els inicis de la UE

2014/12/20 Ilurion | Els inicis de la Unió Europea.

Els continguts d’aquest programa estan extrets de Notas para entender una UE cambiante i del darrer informe del Seminari Taifa Desentrañando la UE.

Ilurion 06/12/2014 – El moviment contra la guerra del Vietnam

<a href=”http://www.ivoox.com/2014-12-06-ilurion-moviment-contra-guerra-de-audios-mp3_rf_3835320_1.html” title=”2014/12/06 Ilurion | Moviment contra la guerra de Vietnam”>Ir a descargar</a>

La brutalitat de la guerra del Vietnam -bé, de fet, de qualsevol guerra, però mai fins aleshores havia tingut una cobertura mediàtica com la que tingué ña del Vietnam – feu que es generés un important moviment contra la guerra, sobretot, però no només, als EEUU. Ens centrarem avui, però, sobretot als EEUU.

Causes que generaren el rebuig de la població nord-americana:

  • Lleves de soldats per enviar al Vietnam: no podem oblidar que l’exercit dels EEUU és un exèrcit de lleva i entre 1964 i 1975 2,2 milions de joves foren cridtas a files. En quasevol conflicte el reclutament de joves per enviar al front és empre un dels primers moments de prostesta. Només cal recordar com van començar els fets de la Setmana Tràgica a Catalunya el 1909. Així, el primer grup en iniciar les protestes forn els joves que veien com eren cridats a files per ser enviats en una guerra reomta en un lloc que desconeixien completament la seva existència i els motius de la guerra.

Val a dir que aquest desconeixement no era exclusiu dels joves nord-americans. El General Maxwell Taylor, un dels principals arquitectes de la guerra, declarà anys més tard “First, we didn’t know ourselves. We thought that we were going into another Korean War, but this was a different country. Secondly, we didn’t know our South Vietnamese allies… And we knew less about North Vietnam. Who was Ho Chi Minh? Nobody really knew. So, until we know the enemy and know our allies and know ourselves, we’d better keep out of this kind of dirty business. It’s very dangerous.”

Tal és així que Nixon, en el seu primer programa electoral, anunciava la fi del sistema de lleves. Un cop al poder però, s’oblidà d’aquesta promesa i el sistema continuà fins a 1986.

  • Important nombre de soldats caiguts en combat i fetits: tan aviat com començaren a haver-hi les primeres víctimes nord-americanes de la guerra, però sobre el continuu degoteix de morts (58.000) i de “veretans” retornats per ferides de guerra (303.000), va anar canviant l’opinió pública sobre la guerra. Fins a 25.000 “veterans” formaren part de veterans contra la guerra que es convertí en un dels principals lobbies pacifistes. Cal tenir en compte que en la societat nord-americana, encar avui, hi ha un gran respecte pels militars i pels “veterans”. Per tant, el fet que els propis ex-soldats encapçaléssin les protestes tingué una gran repercussió.

S’ha discutit molt tambè sobre el repartiment desigual d’aquest cost en termes de raça ja que, si bé, estadísticament el nombre de soldats negres de lleva és proporcional al seu pes sobre el total reclutat, els testimonis de la guerra que ens han deixat si que mostren un tractament desigual. Això contribuí a alimentar un altre dels grans moviments d’aquests anys que fou els dels drets civils (del qual en parlarem extensament en un proper programa). Continua la lectura de Ilurion 06/12/2014 – El moviment contra la guerra del Vietnam