Ilurion 06/12/2014 – El moviment contra la guerra del Vietnam

<a href=”http://www.ivoox.com/2014-12-06-ilurion-moviment-contra-guerra-de-audios-mp3_rf_3835320_1.html” title=”2014/12/06 Ilurion | Moviment contra la guerra de Vietnam”>Ir a descargar</a>

La brutalitat de la guerra del Vietnam -bé, de fet, de qualsevol guerra, però mai fins aleshores havia tingut una cobertura mediàtica com la que tingué ña del Vietnam – feu que es generés un important moviment contra la guerra, sobretot, però no només, als EEUU. Ens centrarem avui, però, sobretot als EEUU.

Causes que generaren el rebuig de la població nord-americana:

  • Lleves de soldats per enviar al Vietnam: no podem oblidar que l’exercit dels EEUU és un exèrcit de lleva i entre 1964 i 1975 2,2 milions de joves foren cridtas a files. En quasevol conflicte el reclutament de joves per enviar al front és empre un dels primers moments de prostesta. Només cal recordar com van començar els fets de la Setmana Tràgica a Catalunya el 1909. Així, el primer grup en iniciar les protestes forn els joves que veien com eren cridats a files per ser enviats en una guerra reomta en un lloc que desconeixien completament la seva existència i els motius de la guerra.

Val a dir que aquest desconeixement no era exclusiu dels joves nord-americans. El General Maxwell Taylor, un dels principals arquitectes de la guerra, declarà anys més tard “First, we didn’t know ourselves. We thought that we were going into another Korean War, but this was a different country. Secondly, we didn’t know our South Vietnamese allies… And we knew less about North Vietnam. Who was Ho Chi Minh? Nobody really knew. So, until we know the enemy and know our allies and know ourselves, we’d better keep out of this kind of dirty business. It’s very dangerous.”

Tal és així que Nixon, en el seu primer programa electoral, anunciava la fi del sistema de lleves. Un cop al poder però, s’oblidà d’aquesta promesa i el sistema continuà fins a 1986.

  • Important nombre de soldats caiguts en combat i fetits: tan aviat com començaren a haver-hi les primeres víctimes nord-americanes de la guerra, però sobre el continuu degoteix de morts (58.000) i de “veretans” retornats per ferides de guerra (303.000), va anar canviant l’opinió pública sobre la guerra. Fins a 25.000 “veterans” formaren part de veterans contra la guerra que es convertí en un dels principals lobbies pacifistes. Cal tenir en compte que en la societat nord-americana, encar avui, hi ha un gran respecte pels militars i pels “veterans”. Per tant, el fet que els propis ex-soldats encapçaléssin les protestes tingué una gran repercussió.

S’ha discutit molt tambè sobre el repartiment desigual d’aquest cost en termes de raça ja que, si bé, estadísticament el nombre de soldats negres de lleva és proporcional al seu pes sobre el total reclutat, els testimonis de la guerra que ens han deixat si que mostren un tractament desigual. Això contribuí a alimentar un altre dels grans moviments d’aquests anys que fou els dels drets civils (del qual en parlarem extensament en un proper programa).

  • Imatges de la brutalitat de la guerra pels mass media: la guerra del vietnam tingué una cobertura mediàtica sense precents en aquella època. Encara estavem lluny de “la guerra en directe” que suposà la Guerra del Golf, però fou la primera “guerra televisiva/televisada” o com l’anomenà Michael Arlen “la guerra del menjador”. Malgrat la voluntat de les televisions de no mostrar imatges sagnants i que hi havia una estreta relació entre les notes de premsa de l’exèrcit i els informatius televisats, el cert és que en algunes ocasions els televidents van poder veure des dels seus menjadors com soldats nord-americans incendiaven un poblat o com avions sud-vietnamites ruixaven amb napalm, per error, població sud-vietnamita en confondre’ls amb militarrs nord-coreans. Aquesta i altres atrocitats es combinaren amb el fet que els estudis de televisió es convertiren en un debat constant al voltant de la guerra en els següents termes: “(1) What are the justifications for the American presence in Vietnam – why are we there? (2) What is the fundamental nature of this war? Is it aggression from North Vietnam or is it basically, a civil war between the peoples of South Vietnam? (3) What are the implications of this Vietnam struggle in terms of Communist China’s power and aims and future actions? And (4) What are the alternatives to our present policy in Vietnam?” (Eric Severeid – CBS, 15 May 1965).
  • Un rebuig creixent a l’imperialisme: fora dels EEUU la guerra del vietnam fou un gir important en la visió que molts pobles de l’anomenat Tercer Món tenien sobre els EEUU i aviat sorgi un important moviment antiimperialista al caliu dels moviments d’alliberant nacional que florien arreu. Aquesta visió arrelà tambè als EEUU entre els grups porpers a la New Left i contraris a l’anti-comunisme que havia dominat la dècada de 1950s. Molts veien l’implicació dels EEUU per defensar un aliat que havia fet un cop d’estat per evitar el referèndum de reunificació com una contradicció flagrant amb els principis democràtics dels EEUU.

Quan el 4 de maig de 1970 la Guardia Nacional d’Ohio va disparar contra una manifestació d’estudiants de la Universitat de Kent causant cuatre morts, el rebuig va ser general. Més de 4 milions se’n van anar a la vaga i van marcar un punt d’inflexió en l’opinió pública.

  • Auge de la contracultura a la dècada de 1960 i l’onada revolucionaria de 1968: La guerra del Vietnam tingué lloc en un periode d’importants canvis culturals i socials arreu del món. No hi entraré en detalls perquè estem preparant un programa exclusiu sobre aquests canvis, simbolitzat per això que s’ha anomentat el maig del 68. La lluita pels drets civils de la població negra, la llibertat d’esrpesió i associació, la lluita per construir l'”estat del benestar”, el moviment ecologista, el moviment feminista, la “revolució sexual” i de gènere, noves espirualitats, el moviment hippie, l’ús i l’experimentació de les droges per a usos recreacionals, el moviment contra l’energia nuclear i, com no podia ser d’altra manera, el moviment contra la guerra.
  • El cost econòmic de la guerra:
    El cost total de la guerra fou de 140.000 milions de dòlars (uns 950.000 milions d’avui en dia). Dels 140.000 milions, uns 111.000 milions en despesa militar i la resta en ajuda econòmica al govern de Saigon. Aquest cost suposa que els EEUU es van gastar uns 140.000 dòlars per acada “enemic” mort. No obstant, aquest només fou el cost directe. S’estima que els EEUU s’han gastat entre 350.000 i 900.000 milions si s’inclouen les prestacions a veterans i els interèssos del deute.

Això feu que tota l’economia nord-americana trontollés. A més, el 1971 el país va tenir un dèficit comercial per primera vegada al segle XX. Els països europeus van començar a canviar els dòlars sobrevalorats per marcs alemanys i per or. Així, França i Gran Bretanya van demanar a EUA la conversió dels seus excedents de dòlars en or. Per tant, les reserves de Fort Knox, on està dipositat l’or dels Estats Units, es van contraure. Com a resposta, el president Richard Nixon va impedir les conversions del dòlar i el va devaluar (per fer que les exportacions nord-americanes fossin més barates i alleujar el desequilibri comercial). Així mateix, Nixon va imposar un aranzel temporal del 10% i va tenir èxit en forçar a aquests països a revaloritzar la seva moneda, però no a crear un nou sistema de tipus canviari estable. De fet, el valor de les monedes va començar a fluctuar posant fi al sistema del patró dòlar-or que imperava des del final de la Segona Guerra Mundial.

Fonts: