Arxiu mensual: gener de 2015

Ilurion 24/01/2015 – La llei mordassa

Ivoox

“quienes comienzan por eliminar por la fuerza la discrepancia, terminan pronto por eliminar a los discrepantes. La unificación obligatoria del pensamiento y de la opinión solo obtienen unanimidad en los cementerios”. (…) “el poder público es el que debe ser controlado por la opinión de los ciudadanos, y no al contrario”.

Aquestes frases foren redactades el 1943 i corresponen a la sentència del jutge Robert jackson en el cas Virginia Board of Education vs. Barenette però són plenament vigents encara avui en dia.

Fins l’esclat de la crisi ens haviem acostumat ja a que el poder fés el que li semblés amb els anomenats drets econòmics, socials i culturals (DESC) ja que els considerava uns drets de segona fila. Arà bé, l’estat mantenia un cert respecte als anomentats drets polítics. Ens els darrers anys però hem vist que ni tan sols aquests drets podem considerar-los com a garantits.

Continua la lectura de Ilurion 24/01/2015 – La llei mordassa

Ilurion 10/01/2015 – La descolonització: la Índia, de la resistència civil al Bolly-reactor

Ivoox

La independència de l’Índia

La no violència

Com a tal, la no-violència és una alternativa a l’acceptació passiva de l’opressió i la lluita armada en contra d’ella. Els que practiquen la no-violència poden utilitzar diversos mètodes en les seves campanyes per al canvi social, incloses les formes essencials de l’educació i la persuasió, la desobediència civil i l’acció directa no-violenta, i la comunicació dirigida a través de mitjans de comunicació.

El terme “no-violència” és sovint vinculat amb, o fins i tot utilitzat, com a sinònim de pacifisme. Els dos conceptes, però, són fonamentalment diferents. Pacifisme denota el rebuig de l’ús de la violència com una decisió personal per raons morals o espirituals, però no per si implica una inclinació cap al canvi a nivell sociopolític. La no-violència de l’altra banda, pressuposa la intenció de (però no es limita a) el canvi social o polític com una raó per al rebuig de la violència. A més, una persona pot advocar per la no-violència en un context específic, mentre que propugna la violència en altres contextos.

Continua la lectura de Ilurion 10/01/2015 – La descolonització: la Índia, de la resistència civil al Bolly-reactor

Ilurion 03/01/2014 – La descolonització: la independència d’Algèria

Ivoox

El cas d’Algeria va ser potser un dels casos de descolonització més emblemàtics. Va ser un dels darrers territoris del nord d’àfrica en independitzar-se i només després d’una cruent guerra amb França, la seva metropoli colonia. La guerra d’Algèria va durar vuit anys (1954-1962).

Algeria era la possessió més antiga de França, i s’hi havia dut a terme un procés real de colonització, no solament econòmic, sinó també humà: el 1956 vivien al país un milió de colons europeus (coneguts com a pied-noirs, i que eren sobretot francesos, espanyols i maltesos), sobre una població total de 8.700.000 algerians musulmans. A més, era la colònia més propera a França, estava situada a l’altra banda del Mediterrani, i compartia fins i tot una similitud geogràfica amb el sud de la metròpoli.

Continua la lectura de Ilurion 03/01/2014 – La descolonització: la independència d’Algèria