Arxiu mensual: febrer de 2015

Ilurion 28/02/2015 – La revolució iraniana. Islam i revolució

Ivoox

Tradicionalment el socialisme ha estat anti-religiós i ha promogut l’ateisme de l’estat. Això ha fet que molts musulmans defugin del socialisme. Malgrat això, l’afinitat entre el socialisme i l’Islam en els ideals de justícia social ha fet que, des dels anys 1940s, alguns musulmans comencin a desenvolupar una síntesi entre el marxisme i l’Islam.

Els marxistes islàmics creuen que l’Islam compleix les necessitats de la societat i pot guiar els canvis socials que el marxisme cerca assolir. Els marxismes islàmics donen poca importància a la visió marxista sobre el materialisme i la religió.

Un dels marxistes islàmics més destacats fou precisament Ali Shariati. Shariati, sociòleg i militant polític iranià, considerat un dels ideòlegs de la Revolució iraniana de 1979, és conegut sobre tot pels seus treballs en l’àmbit de la sociologia de la religió.

Val a dir que va estudiar a França, on es va afiliar al Front Nacional d’Alliberament d’Algèria i va conèixer Franz Fanon i la seva obra “Pell negra, màscares blanques” que el va influir enormement. Continua la lectura de Ilurion 28/02/2015 – La revolució iraniana. Islam i revolució

Ilurion 21/02/2015 – La creació de l’Estat d’Israel. Els Quibuts: socialisme i sionisme

Ivoox/a>

Els Quibuts: socialisme i sionisme

Quibuts és una paraula hebrea que significa reunir” o “alhora”. D’aquí ha pres nom una forma de comunitat col·lectiva israeliana que pretenia combinar el socialisme i el sionisme en una forma de sionisme laborista.

Els quibuts van aparèixer en un temps en què les granges independents eren impracticables i es feia necessària una col·laboració en comunitat. Com un experiment social utòpic que va ser, van captar l’atenció internacional. Avui dia no són excessivament diferents de les empreses capitalistes o de les poblacions de què es pretenia formar una alternativa.

Continua la lectura de Ilurion 21/02/2015 – La creació de l’Estat d’Israel. Els Quibuts: socialisme i sionisme

Ilurion 14/02/2015 – La guerra freda: la revolució cubana

Ivoox

La Revolución Cubana triomfa l’ 1 de gener de 1959, però Moscú hi prestà poca atenció. Estaven regignatsal domini nord-americà sobre l’hemisfèri occidental i poc comptaven amb la possibilitat de tenir un aliat a la regió. De fet, segons el testimoni posterior de Sergei Jrushcov, ni el Comité Central del Partit Comunista soviètic ni el KGB tenien idea de qui era Castro o què perseguia. Nikita Jrushchov consultà als comunistes cubans que li van dir que Castro era un representant de la “petita burguesia” i que treballava per a la CIA.

No serà fins al 1960 després del fracàs del viatge de Castro a Washington, en el qual Eisenhower ni tan sols es va reunir amb ell, quan la URSS enviarà un primer delegat.

El fill d’aquest primer delegat soviètic, Anastás Mikoyán, relatarà anys més tard que va poder escoltar una conversa entre Fidel Castro i Ernesto “Che” Guevara:

Ellos (por Castro y Guevara) dijeron que sólo podían sobrevivir con la ayuda soviética y tendrían que esconder esto de los capitalistas en Cuba…
Fidel dijo: «Tendremos que sobrellevar estas condiciones en Cuba durante cinco o diez años.»
Entonces el Che lo interrumpió: «Si no lo haces en dos o tres años estás acabado.»

La URSS condedí a Cuba un crèdit de 100.000 milions de dòlars, a més de signar tractats per a la compra de sucre i la venda de petroli.

De fet, no serà fins després de la fallida invasió de Bahía de Cochinos de 1961 que Fidel Castro anunciaria públicament que la cubana era una revolució socialista.

A partir d’aquest moment les relacions amb la URSS es faran més estretes i la defensa de Cuba es convertirà en una qüestió de prestigi per a la URSS.

Continua la lectura de Ilurion 14/02/2015 – La guerra freda: la revolució cubana

Ilurion 07/02/2015 – La descolonització: El Marroc i el Sàhara espanyol

Ir a descargar

La zona queconeixem amb el nom del Sahara Occidental (o l’antic Sàhara Espanyol) és una zona relativament poc poblada i al llarg de la història amb poca importància (ni poblacional, ni comercial, ni econòmica, ni estratègica) fins al descobriment d’importants jaciments de fosfats per una banda i de la importància creixent dels drets de pesca en les seves aigües territorials cap a finals del S.XX.

De fet, fins a la introducció del camell a la regió la creixent desertització del desert del Sàhara va causar el pràctic aïllament de la regió.

La introducció del camell, cap al segle III d.C., va suposar una revolució en la ramaderia i en les comunicacions a través del desert, de manera que el territori de l’actual Sàhara Occidental es va convertir en part d’una de les principals rutes de comerç del món, transportant sal i or entre el nord d’Àfrica i l’Àfrica occidental.

Des d’aleshores aquest territori sempre has estat basculant entre el que succeïa al nord, a l’actual Marroc i al sud, a l’actual Senegal.

Continua la lectura de Ilurion 07/02/2015 – La descolonització: El Marroc i el Sàhara espanyol