Ilurion 21/02/2015 – La creació de l’Estat d’Israel. Els Quibuts: socialisme i sionisme

Ivoox/a>

Els Quibuts: socialisme i sionisme

Quibuts és una paraula hebrea que significa reunir” o “alhora”. D’aquí ha pres nom una forma de comunitat col·lectiva israeliana que pretenia combinar el socialisme i el sionisme en una forma de sionisme laborista.

Els quibuts van aparèixer en un temps en què les granges independents eren impracticables i es feia necessària una col·laboració en comunitat. Com un experiment social utòpic que va ser, van captar l’atenció internacional. Avui dia no són excessivament diferents de les empreses capitalistes o de les poblacions de què es pretenia formar una alternativa.

El 1909, Joseph Baratz, nou homes més, i dues dones, s’establiren al sud del mar de Galilea, a prop de la vil·la àrab Um-Juni (avui Roix Pinnà), creant el primer quibuts, el qual anomenaren Deganyà (de l’hebreu dagan דָּגָן: blat, cereals).

El total de persones que habitaven quibuts va passar d’uns 700 el 1922, als 4000 l’any 1927.

Amb l’establiment de l’estat d’Israel, i per reforçar aquest estat davant la població àrab, s’incentiva l’emigració de noves comunitats jueves. Malgrat això, quan David Ben-Gurion es van decantar pels EUA, això fou criticat per la branca esquerrana o socialista dels quibuts. I és que la relació dels Quibuts amb el govern d’Israel no sempre ha estat lliure de conflicte.

Ideologia

Si bé els primers qibbutsnik eren religiosos, aviat consideraren el judaisme ortodox com un problema i tenien més aviat una concepció mística del treball. En aquest sentit, lluny del fanatisme creien en establir lligams de cooperació amb el poble àrab.

En un primer moment desitjaven una societat centrada en el treball col·lectiu, en el qual ningú fos empleat de ningú, i on els capatassos no hi tinguessin cabuda. A l’inici, el caràcter socialista dels quibuts fou molt accentuat, però al llarg dels anys s’ha anat perdent i els quibuts han entrat dins els mecanismes de l’economia liberal capitalista.

Cal fer esment també d’una altra forma de comunitat jueva, els moixavim (singular: moixav), desenvolupats ja abans de l’estat d’Israel. Es caracteritzaven per una vida econòmica en col·lectivitat, però amb una vida personal totalment privada, a diferència dels quibuts originals.

Vida comunal

El principi d’igualtat era portat fins a l’extrem més radical. No podien tenir pertinences individuals materials, ni comptes bancaris, ni animals… Els presents que rebien havien d’anar a parar a una tresoreria comuna. Tampoc hi havia una vida social privada, sinó que tot quedava en la comunitat. De vegades certs comportament típics del propi matrimoni (com seure junts als menjadors) s’arribaven a considerar una exclusivitat poc tolerable .

En els anys 20, els infants eren separats de llurs pares per passar a pertànyer a la Societat d’Infants. Hi havia cuidadores entrenades per a tenir cura dels infants, i sovint eren alletats del pit per dones que no eren la mare. A més de portar molt lluny el concepte d’igualtat, també esperaven que les mares tinguessin més temps d’oci i per treballar, per veure’s alliberades de la càrrega dels fills.

Tot i la menor discriminació per motius de gènere pel fet d’incorporar la dona al treball fora de casa o a tasques de caràcter militar, les dones continuaven tenint un paper principal a la cuina, la costura i la neteja, mentre que els homes no hi participaven.

La vida comunal accentuava alguns tipus de conflictes. Per exemple, si hom volia comprar quelcom, havia de sotmetre’s a la discussió d’un comitè. Els treballadors poc destacats o els qui gaudien massa dels béns comuns creaven cert ressentiment.

Per evitar una especialització en el treball, un comitè designava la rotació en els diferents llocs disponibles.

La vida als quibuts era accentuadament rica en cultura, i d’ells sortien escriptors, actors i tota mena d’artistes de renom.

Aspectes psicològics

Com afecta la mancança de propietat privada? I com afecta créixer havent estat separat dels pares?

Destaca el treball de dos investigadors de la sociologia i de la psicologia, Melford E.Spiro (1958) i Bruno Bettelheim (1969). Ambdós conclouen que, als individus crescuts als quibuts, els costava més d’establir sentiments com l’enamorar-se o el crear vincles d’amistat duradora. I d’una altra banda, tenien molta més facilitat per a fer amistats poc intenses i a tenir molta vida social.

La mancança de propietat privada els produïa una mancança de sentiments (primitivisme), segons Bettelheim.

El desenvolupament dels infants a aquestes societats els accentuava l’efecte Westermarck, de forma que la mancança d’atracció sexual entre els joves els obligava a sortir del quibuts quan ja eren madurs, per cercar parella.

Tot i que alguns autors van dir que l’educació als quibuts portaria els seus nens a la mediocritat, la veritat és que no sempre ha estat així.

Economia del quibuts

En els primers quibuts hom va intentar d’autosubsistir amb l’agricultura i la ramaderia, però aviat van veure que no era possible.

Així que immediatament es van començar a manufacturar productes amb què cobrir les despeses: eines de tallar a base de diamants (Quibuts Deganyà), irrigació per goteig (inventat al quibuts Hatserim i origen de la multinacional Netafim), eines mèdiques i munició (quibuts Maagan Mikhael), etc. Avui també cotitzen en borsa (productes òptics del quibuts Xamir). La dècada dels 60 va veure una forta onada d’industrialització, i avui dia només un 15 per cent dels qibbutsnik treballen l’agricultura.

També van haver de llogar mà d’obra no jueva per tal de mantenir els quibuts, la qual cosa contradeia la filosofia inicial socialista sobre el treball. Avui, només un 38 per cent dels empleats d’un quibuts són qibbutsnik; la resta són principalment palestins.

Com hem vist els quibuts han esdevingut cada cop menys col·lectivistes. També la vida social se n’ha ressentit, amb la introducció de reproductors de DVD, Internet i pertinences privades similars, de forma que les reunions als menjadors i altres activitats en comunitat ja no tenen tanta afluència com abans.

Més controvertida encara fou la diferència en els sous, segons es tractés d’un agricultor o d’un cap de fàbrica, la qual cosa contradeia clarament el principi d’igualtat.

A la dècada dels 70 s’abandonen les Societats d’Infants, en favor de la família nuclear, per temor a efectes psicològics en els nens i per la negativa de molts pares a fer aquest sacrifici.

Per tots aquests canvis, i perquè suposen una gran despesa en forma de subsidis per part d’Israel, el seu prestigi va començar a minvar, i han passat de ser societats admirades pels altres israelians a ser societats no gaire diferents de la resta.

De fet, en les darreres dècades alguns autors han argumentat que els quibuts són “un precedent idealitzat” de les colònies amb la finaliatat d’acabar jugant un paper clau en l’anomenat “procés de neteja ètnica i deportació de la població àrab” a Palestina.