Ilurion 18/04/2015 – El maig del 68 més enllà de França

Ivoox

1968 ha passat a la història com un any de protestes i revoltes. En certa manera podriem dir que com a mínim en l’edad moderna, periòdicmanet es produeixen onades de moviments de de revoltes i revolucions. 1820, 1848, 1868, 1905, 1917, 1930, 1968, 1992, 1997 i potser el darrer 2011… En passades temporades vam parlar extensament d’aquestes onades de revoltes i animem als nostres oients que recuperin els podcasts d’Ilurion.

1968 fou una d’aquestes onades. No és que les revoltes es cenyíssin només a l’any 1968, però si que 1968 fou un any central. De fet 1967 es coneix als EEUU com el Long hot summer of 1967 amb més de 150 episodisde revoltes en nombroses. Per altra banda en altres països l’onada arribaà una mica més tard. Per exemple a Colòmbia el 1971 fou el punt més àlgit de protestes estudiantils.

1968, fou per exemple un any clau en el moviment contra la Guerra del Vietnam als EEUU i a la resta del món, però d’aquestes ja en vam parlar en els dos programes que vam dedicar a la Guerra del Vietnam.

A més, dividrem la secció en dues parts. Una avui i una el proper programa. Així avui ens dedicarem a parlar de 1968 al costat capitalista del món i el proper programa farem el mateix al costat socialista del món.

El moviment pels drets civils i l’anti-apartheid

Als Estats Units, el moviment de drets civils havia arribat a assolir el reconeixement internacional amb l’aparició de les organitzacions Black Power (Poder Negre) i Black Panthers (Panteres Negres) que no renunciaven a l’ús de la violència com a mitjà per assolir els seus objectius.

El 8 de febrer, una manifestació pels drets civils a Orangeburg, Carolina del Sud, va acabar amb la mort de tres estudiants universitaris desencadenant una nova onada de protestes.

El 4 d’abril, Martin Luther King, Jr., va ser assassinat, el que va desencadenar violentes protestes en més de 115 ciutats d’Estats Units, en particular Louisville, Baltimore i Washington, DC. El 23 d’abril, els estudiants de la Universitat de Columbia van protestar polítiques suposadament racistes de l’escola, tres funcionaris de l’escola van ser presos com a ostatges durant 24 hores. Aquest va ser només un d’una sèrie de protestes de la Universitat de Columbia de 1968.

El 1968 era any olímpic i l’admissió de la selecció sud-africana va portar el tema de l’apartheid als Jocs Olímpics d’Estiu 1968 a la Ciutat de Mèxic. Després de més de 40 equips van amenaçar amb boicotejar, el comitè va reconsiderar i novament va prohibir l’equip de Sud-àfrica. Els Jocs Olímpics van ser el blanc com un lloc perquè el Moviment Negre a la llum pública. Tot l’estiu va ser una sèrie de l’escalada dels conflictes entre els estudiants mexicans i la policia. El 2 d’octubre, després d’un estiu calent l’ocupació del campus central de la Universitat Nacional Autònoma (UNAM) per l’exèrcit, una manifestació d’estudiants a la Plaça Tlatelolco va acabar amb la policia, els paracaigudistes i unitats paramilitars disparant en els estudiants, matant a més de cent persones.

Mèxic i França no foren els únics països en el que els estudiants sortiren al crarrer.Els estudiants de 108 universitats alemanyes van protestar demanant el reconeixement de l’Alemanya de l’Est, la depuració dels funcionaris del govern amb un passat nazi i d¡pels drets dels estudiants. Fins i tot els professors es van sumar a les protestes i a la Universitat de Bonn van exigir la dimissió del president de la universitat causa de la seva participació en la construcció de camps de concentració durant la guerra.

A l’abril, els estudiants de la Universitat Complutense de Madrid van protestar perquè el règim de Franco va promoure una missa per Adolf Hitler. A principis de la primavera de la Universitat es va tancar durant trenta-vuit dies a causa de les manifestacions estudiantils. Els treballadors es van unir als estudiants contra el règim del dictador Francisco Franco, exigint democràcia i drets sindicals i laborals.

El 28 de març, la Policia Militar del Brasil va matar estudiant de secundària Edson Luís de Lima Souto en una protesta per demanar àpats més barats per als estudiants de baixos ingressos. Les conseqüències de la seva mort va generar una de les primeres grans protestes contra la dictadura militar.

Paralelament els alumnes de les cinc escoles secundàries públiques de l’Est de Los Angeles van sortir de les seves classes en protesta contra les condicions desiguals en les escoles secundàries del Districte Escolar Unificat de Los Angeles. En els següentes dies, van inspirar aturades similars en altres quinze escoles.

L’1 de març, un xoc conegut com batalla de Valle Giulia es va dur a terme entre estudiants i policies a la facultat d’arquitectura de la Universitat Sapienza de Roma on els estudiants italians van tancar la Universitat de Roma per 12 dies durant una protesta contra la guerra.

A l’Argentina, el Cordobazo aconseguí fer caure el govern i significà l’inici del final de la dictadura quatre anys després.

1968 marca tambè un abans i un després en la lluita del col·lectiu LGTB ja que una redada homòfoba de la policia al local Stonewall Inn va desencadenar una onada de revoltes i protestes contra l’homofòbia i les actuacions policials.

I si hem començat parlant del long hot summer nord-americà acabrem recordant la tardor calenta italiana de 1969 (autunno caldo) amb vagues i movilitzacions obreres i estudiantils que van afectar les zones industrials del nord d’Italia i en especial la zona de Torí (on hi ha la fàbrica de FIAT).