Ilurion 09/05/2015 – Sexe, drogues i rock’n’roll

Ir a descargar

A l’hora de parlar de de “sexe, drogues i rock’n’roll” quina és la primera imatge que ens ve al cap? Sense dubte la dels grans festivals de música a l’aire lliure. Potser el més conegut de tots és el de Woodstock. Però abans de Woodstock, cal mencionar l’estiu de l’amor (Summer of Love) que fou una gran concentració hippie a l’àrea de San Francisco durant l’estiu de 1967 per celebrar la contracultura.

Potser el punt de partida el podem trobar quan durant el Human Be-In, una concentració que va agrupar més de 30.000 “hippies” i que va situar San Francisco com a capital de la contracultura The Mamas & The Papas, presenta “San Francisco (Be Sure to Wear Flowers in Your Hair)”, la lletra de la qual diu:

If you’re going to San Francisco,
be sure to wear some flowers in your hair…
If you’re going to San Francisco,
Summertime will be a love-in there.

En aquest mateix Human Be-In, l’escriptor I psicòleg, Thimothy Leary, una de les “celebrities” de la contracultura pronunciarà la famosa frase “turn on, tune in, drop out”.
Turn on: activar nous nivells de consciencia (sovint a través de les drogues)
Tune in: interacturar harmoniosament amb el món i l’entorn
Drop out: Desconectar dels compromisos involuntaris i inconscient per poder ser lliure.

From his original speech:
Like every great religion of the past we seek to find the divinity within and to express this revelation in a life of glorification and the worship of God. These ancient goals we define in the metaphor of the present — turn on, tune in, drop out.
And his later explanation of this speech:
“Turn on” meant go within to activate your neural and genetic equipment. Become sensitive to the many and various levels of consciousness and the specific triggers that engage them. Drugs were one way to accomplish this end. “Tune in” meant interact harmoniously with the world around you – externalize, materialize, express your new internal perspectives. “Drop out” suggested an active, selective, graceful process of detachment from involuntary or unconscious commitments. “Drop Out” meant self-reliance, a discovery of one’s singularity, a commitment to mobility, choice, and change. Unhappily my explanations of this sequence of personal development were often misinterpreted to mean “Get stoned and abandon all constructive activity.”

La cançó servir per promocionar el Festival Pop de Monterey, que es celebrava aquell mateix estiu. Destaca por ser el primer gran festival a l’aire lliure de la historia del rock i precursor del de Woodstock. Hi acudiren prop de 200.000 persones.

Els artistes tocaren de forma gratuïta i els ingresos foren donats a causes benèfiques, amb l’excepció de de Ravi Shankar, a qui se li pagà U$S 3.000 per la llarga estada. L’entrada costava U$S 6,50 cada nit, però per U$S 1,00 la nit.

Hendrix, va acabar la seva actuació trencant la guitarra i incendiant-la..

El festival de Woodstock, el més conegut, va congregar uns 500.000 espectadors, 250.000 més dels que esperava l’organització, i s’estima que 250.000 no van poder arribar. L’entrada costava 18$ americans de l’època per a un sol dia, per la qual cosa en l’actualitat costaria uns 95$; i la de tres dies estava a 24$.
Cal dir que malgrat sovint es parla de festivals musicals, en realitat la música tenia un paper no tant central com es podria pensar ja que, malgrat el cartell musical servia de ganxo per atraure públic, el que es tractava era de generar un espai de llibertat, on la música només servia de banda sonora.

Festivals com aquest es repetiren arreu del planeta. De fet molt a prop de casa nostra, dos anys després del de Woodstock, tenien lloc Les Sis Hores de Cançó de Canet de Mar. La pimera edició aplegà unes 1.800 persones i l’assistència anà creixent fins arribar als 15.000 el 1974.

El 1975, recordem amb Franco encara viu, s’organitzà amb una voluntat més transgressora el Canet Rock que prometia «dotze hores de música i follia». De fet, l’organització no aconseguí el permís fins dos dies abans del seu inici. Els cantants i grups convidats (Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, l’Orquestra Plateria, etc.) tenien en comú la transgressió o, com començava a anomenar-se, contracultura, manifestada bàsicament en el contingut de les lletres de les cançons, l’ús de l’estil rock i d’altres estils no del gust del govern ni de l’Església, i l’ús del català. La presència de Sisa va ser prohibida pel govern civil, si bé es va fer sonar la cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol» en un escenari enfosquit on només s’il·luminava el micròfon. Va ser l’edició més multitudinària de totes i un dels festivals de rock a l’aire lliure més concorreguts fins al moment a Espanya, hi van assistir entre 15.000 i 30.000 persones.