Ilurion 06/06/2015 – Esport, política (i cinema)

Ir a descargar

Esport i política han estat estretament vinculades al llarg del Segle XX. Podriem parlar dels Jocs Olímpics de Berlín del 1936 amb els que el règim feixista alemany volia mostrar la seva superioritat al món; o de les olimpiades populars que el mateix 1936 es van convocar a Barcelona en clara voluntat de resposta. Aquestes olimpiades populars no arribaren a celebrar-se perquè pocs dies abans el cop d’estat de Francisco franco donà inici a l’anomenada Guerra Civil Espanyola. Cal dir, que en aquesta relació entre esport i política, molts dels atletes que havien anat a Barcelona a participar en l’Olimpiada Popular foren els primers a allistar-se a les Brigades Internacionals i anar a lluitar al front contra el feixisme.

En els mateixos Jocs Olímpics de Berlín, Jesse Owens, un atleta afroamericà, va deixar en ridícul la suposada superioritat ària del règim Nazi en guanyar quatre medalles d’or.

Amb la guerra freda l’esport esdevingué un front de lluita més i cada cop que s’enfrontaven els EEUU i la URSS en algun esport, aquest es convertia en un duel entre el capitalisme i el socialisme ja que el triomf en un esport es llegia com un triomf de la societat i era la societat capitalista o socialista la que ho feia possible.

En aquests context podriem recordar per exemple el “Miracle sobre gel” que tingué lloc quan en els Jocs Olímpics d’Hivern de 1980 de Lake Placid (EEUU) els Estats Units van aconseguir guanyar 4-3 a la totpoderosa selecció d’hoquei gel de la URSS enmig del conflicte de la invasió de l’Afganistan per part dels soviètics. Malgrat aquesta derrota, la selecció soviètica, coneguda com “l’exèrcit roig”, seria la clara dominadora durant la dècada de 1980. Des d’aquí recomanar el documental “Red Army” que possiblent encara es pugui veure en cartellera als cinemes i que narra la història d’aquesta selecció mítica durant els 1980 i com afronten la dissolució de l’URSS i com es converteixen en traïdors a la patria quan van a jugar a la NHL nord-americana, així com els problemes que tenen allà per integrar-se.

La setmana passada vam parlar d’un altre partit d’hoquei gel que era més d’un partit, el que enfrontà en el mundial de Suècia de 1969 la selecció de la URSS amb la selecció Txecoslovaca mentre les tropes del Pacte de Varsòvia ocupaven Txecoslovàquia en resposta a la Primavera de Praga i com la victòria Txecoslovaca generà eufòria i revolta a parts iguals. Un cas similar el podriem trobar en el partit de Waterpolo que enfrontà uns anys abans la selecció de la URSS amb la selecció hongaresa als Jocs Olímpics de Melbourne de 1956, setmanes després que els tancs soviètics esclaféssin la revolució a Budapest. El partit fou tan dur que aquest és coneix amb el sobrenom de “sang a l’aigua”. Per cert, podeu llegir més informació sobre aquesta història al número d’aquest més de la revista Fosbury (www.fosbury.cat). Una revista que cerca una altra manera de veure l’esport.

Fa un parell de programes vam parlar també dels Jocs Olímpcs de Mèxic 1968, que son recordats per la salutació alçant el puny, “black power”, per part de Tomie Smith i John Carlos al podi de la prova dels 200m.

I fa unes setmanes vam parlar sobre les transformacions de la Xina i la seva obertura al món a partir de 1970. Aquesta oberturà va començar amb la invitació de l’equip nord-americà de tenis taula per a que competís en territori xinès. És el que es coneix com a diplomàcia del ping-pong.

Esport, política i cinema

El cinema ha popularitzat moltes d’aquestes històries. Algunes mostres:

  • A “Forrest Gump” el protagonista forma part de l’quip nord-americà que visita la Xina.
  • “42”, ens explica la història de Jackie Robinson, el primer jugador afroamericà en jugar en un equip de blancs als EEUU en ple conflicte pels drets civils. Per cert, Jackie Robinson era germà de Mack Robinson que quedà segon, per darrera de Jesse Owens, en la prova dels 200 metres als ja comentats Jocs Olímpics de Berlín de 1936.
  • “Invictus” ens explica la història de la selecció sud-africana després del final del apartheid.
  • “Munich” ens explica la presa com a hostatges i l’assasinat d’atletes israelians per part d’un grup terrorista palestí.
  • “Alí” ens mostra com la conversió a l’islam de Casisus Clay porta a una de les grans figures de la història de la boxa a convertir-se en un dels portaveus de les minories racials i religioses.
  • La ja mencionada “Red Army”.