Què és Message in a bottle….?
Aquest és el blog personal de Joan Junyent Tarrida, aprenent d'economista i apassionat de la tecnologia.
La Biblioteca Nacional de Brasil ha digitalitzat un mapa de la penínusla ibèrica de 1810. Em sorpren el seu grau de detall situant amb força precisió Torà, Calaf, Pons, etc.
Mapa de Espana y Portugal, corregido y aumentado do mapa publicado por D. Tomas Lopez
Per tal de fer més productiu el correu electrònic i evitar mals entesos, inclou en la teva signatura la següent plantilla i marca els camps adequats. Així, el receptor del correu sabrà exactament que és el que esperem del correu.
Aquest correu: [ ] requereix una acció [x] és per la teva informació [ ] és social
Requereix resposta: [ ] Si [x] No [ ] Com vulguis
Urgència: [ ] Immediata [ ] Aviat [x] Cap
Redistribuible: [x] Si [ ] No [ ] Pregunta-ho primer
El passat 04.02.2009 el diari Público va publicar una fantastica infografia sobre d’on obtenen els diners els bancs i a què els destinen.
Font: Público
PDF: La cadena del crèdit – Público 04.02.2009 (PDF)
Ja sabeu que sóc un gran admirador de la feina que fa el departament d’infografies del diari Público. Ara bé, aquesta vegada han fet una bona patinada…
La notícia era que el govern permetrà als aturats (després de 6 mesos a l’atur) rescatar parcialment els seus plans de pensions. Per a il·lustrar-ho van escollir elaborar un gràfic amb l’evolució del nombre d’aturats i el nombre de partíceps (persones que tenen un pla de pensions).
Ara bé, deixant de banda l’error d’equivocar-se en la llegenda (en realitat, el vermell correspon als partíceps i el negre als aturats), l’errada greu és que sobreposant aquestes dues informacions en un mateix gràfic, dona la sensació que els 3,2 milions d’aturats actuals formen part dels 7,5 milions de partíceps quan, en realitat, el més probable és que donat que la crisi colpeja primer als sector més febles, la majoria d’aquests 3,2 milions d’aturats no hagin pogut destinar mai una part del seu salari a un pla de pensions i no puguin per tant beneficiar-se d’aquesta mesura.
P.D.: Malgrat aquesta reslliscada continuo recomanant a tothom el treball de l’equip infográfic de Público.
Si tens un domini propi amb adreces de correu ilimitades no facis servir elteunom@elteudomini.com. En lloc d’això fes servir el nom del domini o l’empresa a qui estan donant l’adreça de correu.
Per exemple: lacaixa@elteudomini.com, twitter@elteudomini.com, elpais@elteudomini.com, etc.
Un cop fet això només hauràs de configurar el teu compte principal amb l’opció “catch-all”. És a dir, que qualsevolcosa@elteudomini.com t’arribarà a la teva bústia.
Ara, compte! més val que comptis amb un bon filtre antispam perquè això farà augmentar força el nombre de correus brossa.
Per a evitar-ho, algunes solucions:
1. no seleccionar l’opció “catch all” i redirigir manualment cada adreça creada cap a l’adreça principal. Com que això és més lent i laboriós, una solució menys efictiva però igualment vàlida es crear alies genèrics. p. ex: compres@eleteudomini.com, bancs@elteudomini.com, jocs@elteudomini.com, etc.
2. En comptes d’utilitzar adreces completament personalitzades pots fer servir l’adreça principal afegint ‘+etiqueta’ p. ex: latevaadreça+bancs@elteudiomini.com, latevaadreça+compres@elteudiomini.com, etc. En aquest cas no cal regidigir adreces ni modificar el paràmetre “catch all”, simplement totes aquestes sub-adreces aniran a parar a latevaadreça@elteudiomini.com i cun cop allà pots establir els filtres adequats.
No només podràs filtrar facilment el correu sinó que a més sabràs qui està venent la teva adreça de correu a tercers i poder frenar millor l’spam.
“I am concerned that Microsoft will be retaining foreign guest workers rather than similarly qualified American employees when it implements its layoff plan,”
Charles Grassley (senador repiblicà per Iowa) – 22.01.2009
Via: Yahoo Tech
En estos momentos no se me ocurre una política más popular que fusilar a los banqueros y nacionalizar los bancos. Puede incluso permitirle a Brown ganar unas elecciones. Bien pensado, hasta podría sacarnos a todos de este follón
Philip Stephens (Financial Times)
Via: El País