Avui hem tingut una nova sessió del Cafè Europa.
Assistents: Ferran, Judith, Jordi i jo.
Tema: Turquia i la UE.

Avui la assistència ha estat una mica baixa, però no obstant ha estat una sessió molt interessant. Per cert, avui finalment hem decidit fer justícia al nom del Cafè Europa i l’hem celebrat al Bar “Princesa 23″ (com el seu nom indica al número 23 del carrer princesa i sobre el qual algun dia ja faré algun comentari).

Per aquest Cafè Europa previament la gent havia enviat força materials de discussió i hem començat llegint precisament un artícle del Valéry Giscard d’Estaing (amb comentaris i contextualitzacions del Ferran) on es posicionava clarament en contra de l’adhesió de Turquia a la UE. A partir d’aquí hem anat desgranat els arguments que s’esgrimeixen en contra i els hem anat refutant (atés que tots els presents estavem obertament a favor de l’incorporació de Turquia a la UE):

També hem discutit entre altres temes sobre la dicotomia entre una ampliació continuada de la UE (una mena de “revolució permanent”) i reforçar la UE i la personalitat europea, la PAC i l’impacte que suposaria l’adhesió de Turquia, la immigració turca als països membres, la Constitució Europea i la confecció d’una identitat europea, la importà ncia geopolítica de Turquia dins de l’Orient mitjà , la sol·licitud d’adhesió a la UE del Marroc…

NOTA: Espero que poguem comptar més sovint amb la presència del Ferran que de la seva sabiesa i els seus coneixements d’història i política internacional n’aprenem molt