El sempre polèmic Salvador Sostres acaba de publicar la seva habitual columna a e-noticies tot acusant al director d’aquest condifencial, Xavier Rius, de censura i acomiadant-se d’aquest mitjà amb l’artícle que presuntament ha estat censurat.
Les repercusions no s’han fet esperar i l’artícle ja té més d’una seixantena de comentaris. hi ha qui pensa que això pot ser una inocentada (demà, dia 28 és el dia dels inocents) però el to de l’artícle i la duresa amb la qual carrega contra El Triangle (no seria estrany que acabéssin posant una denúncia per difamació) em fan pensar que no es tracta de cap inocentada.
En quant al contingut de l’artícle, jo mai he estat un entusiasta del Triangle, però Salvador Sostres realitza un acte de difamació contra unes persones, que en definitiva són companys seus de professió, que situen la seva talla moral a l’alçada de la que ell mateix atribueix al govern. A més, en l’artícle, ell mateix reconeix que “quan manavem nosaltres” (CIU s’enten) es feia un ús polític de les subvencions (i subscripcions) a mitjans de comunicació! Abans de criticar tant aquest 91% d’augment de la subvenció al Triangle que comenta Sostres (ell mateix diu:”Quan manàvem nosaltres a aquest tipus de subproductes no se’ls donava ni aigua” per tant en termes abosluts no crec que aquest augment sigui massa gran) hauria de revisar els “favors” fets per l’anterior executiu a algunes publicacions on colabora/colaborava ell mateix.
Per tant des d’aquí reclamo el que ja va anunciar el Conseller en Cap Bargalló (i que de moment no he vist per enlloc): una llista exhaustiva de totes les subvencions (i subscripcions d’organismes públics) a mitjans de comunicació realitzades en els últims anys (també d’aquest últim any de govern tripartit i les partides compromeses ja per al 2005).
Per si es comfirma la censura d’e-noticies a Salvador Sostres i l’artícle desapareix d’e-noticies, a continuació adjunto l’artícle:
L’avió de Pittsburgh, per Salvador Sostres
Adéu
El director de de l’E-noticies, Xavier Rius, m’acaba de censurar l’article de demà. No tots tenim la mateixa poca dignitat. Mai més no tornaré a escriure en aquest diari. Aprofitant que encara tinc accés al backoffice, publico a continuació i suposo que per pocs instants, fins que se n’adonin i el treguin, l’article censurat.Déu els cria
El govern ha augmentat un 91% per cent cent la caritat amb El Traingle: no m’estranya. Govern i El Traingle són en aquests moments una mateixa categoria moral, i una idèntica qualitat de pamflet i de govern. Déu els cria. Quan manàvem nosaltres a aquest tipus de subproductes no se’ls donava ni aigua, i quan el cap de l’organització duia als tribunals el Secretari de Comunicació del Govern, els jutges donaven la raó a l’administració perquè encara s’imposa, en determinats ambients, un mínim sentit de la decència. Jaume Rexach ni fa de periodista ni diregeix una revista. Publica unes quantes pàgines amb continguts de vergonya aliena destinades a obtenir recompenses. També cal esmentar, per completar la infàmia, les que no publica si pagues bé. En un país normal, aquest tipus de personatges, la màxima cosa que arriben a dirigir és l’estraperlo i el tràfic de tabac del centre penitenciari on estan tancats.



4 Comments
Durant anys, una vegada i una altra, s’intenta ressuscitar una difamació i al mateix temps s’ignoren escàndols. Memòria selectiva.
Sr. Sostres, suposo que això de la memoria selectiva ho deu dir perquè és una cosa que coneix molt d’aprop. El que no entenc és perque s’estranya quan s’utilitza políticament un mitjà de comunicació quan també és una cosa que coneix també molt bé des de fa anys.
Mare de Déu!
Podreu compartir criteri amb el Sostres o no, però tota aquesta classe periodística d’aquest pais, covarda, gandula, poruga, bovina i coibida, hauria d’aprendre’n quatre coses del Salvador, com ara el prioritzar la dignitat professional i el deure amb els lectors a l’hora de refusar qualsevol mena de censura per part de ningú, i si cal, plegar. Per un plat fred de llenties, la majoria de periodistes d’aquest pais es comporten com uns miserables, i això, per a qualsevol pais, té conseqüències nefastes.