Ahir a EcoConcern-Innovació Social va haver-hi una xerrada-col·lòqui sota el títol “El No a la Constitució Europea” amb Xavier Pedrol (professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona i autor de varis llibres sobre el Tractat Constitucional).

La xerrada s’enmarca dins d’un “cicle” de dues xerrades sobre el tema de la Constitució Europea. La propera serà dimarts que ve a cà rrec de la Miren Etxezarreta que parlarà dels aspectes econòmics d’aquest tractat i per tant la d’ahir va tractar més l’aspecte legal i polític.

Pel fet d’haver ja treballat força el text cosntitucional, no em va sorpendre tant el contingut de la xerrada com la forma. Xavier Pedrol és una persona molt didà ctica i va aconseguir explicar de manera que tothom ho entengués què és això de la Constitució europea i que diu més enllà de la retòrica de la Carta de Drets Fonamentals.

De fet, em va agradar tant la xerrada que al final vaig compar el seu llibre La Constitución Furtiva (Ed. Icaria). Quan l’hagi llegit com de costum en faré una crítica

A continuació adjunto els apunts que va pendre la Judith a la xerrada.

Actualment el 70% de la regulació parlamentaria prové de la UE. Estem vivim una època de grans canvis socials: una forta crisis ecològica, la deslocalització de les empreses… Per aquest motiu cal que unim esforços per obrir un debat fructífer sobre la UE i el seu futur.

Per què em de dir NO al Tractat Constitucional?

La qüestió social i Ecològica: La qüestió social s’emmarca en la Part I-II, però és brutalment sepultada per la Part III, la qual reafirma el model econòmic neoliberal per a la UE:

D’aquesta manera podem observar que no apareix enlloc l’harmonització FISCAL i LABORAL. Es deixa en mans dels Estats la seva regulació. S’estableixen com a competències compartides, però poc marge de maniobra els queda si han de complir el pacte d’estabilitat i la resta de clà usules de la part III.

La qüestió institucional: Aquest Tractat Constitucional no defineix un veritable Estat de Dret, no consagra ni una separació de poders real. Tampoc s’especifiquen vies de participació pels ciutadans.
El Parlament Europeu segueix tenint poques competències reconegudes, no té iniciativa legislativa.
L’afirmació “units en la diversitat� perd tot el sentit en aquest text on l’article 5.1. estableix la intangibilitat de les fronteres estatals, on es nega el dret a l’autodeterminació.

La qüestió de la pau: En el present text no hi ha cap renúncia explícita a la guerra i al militarisme. En canvi reconeix que es podrà establir una política restrictiva dels drets civils en qüestió de terrorisme, es legitima el concepte de guerra preventiva i s’autoritza a la UE a anar-hi.

Els grans oblidats del text són els 20 milions d’immigrants que viuen i treballen a Europa.

(c) Judith Calabria