Pilar Rahola i Europa

Sense que serveixi de precedent, estic molt d’acord amb l’artícle que escriu avui Pilar Rahola a El País (l’accés a la versió digital de l’artícle és de pagament).

Pilar Rahola, critica durament tots els partits polítics pel fet de convertir el debat sobre el referèndum sobre la Constitució Europea en una qüestió d’interessos de partit en temes de política nacional.

Ex:
Els partits nacionalistes catalans pretenen que Europa resolgui un problema que hauria d’ésser resolt per l’estat espanyol.
Els partis nacionalistes espanyols asseguren que la Constitució Europea consagra la unitat i fortalesa d’Espanya tot fent referències al recent debat sobre el Pl Ibarretxe

L’artícle, però, centra les seves crítiques més dures en la posició d’ERC i en les contradiccions de donar suport de govern al govern espanyol i després “anar a protestar” a Europa perquè resolgui els problemes estatals. Certament, la posició d’ERC és dificil d’entendre per molts sectors de la societat catalana, però s’ha de tenir en compte que la seva col·laboració amb el govern espanyol i ser necess ria una visió amb més perspectiva històrica per evaluar-ne els resultats.

No comparteixo, tampoc la crítica que fa a ICV acusant-los de demanar una constitució europea “eco-pacifista, feminista i alternativa” essent un país que no és cap d’aquestes coses. Des del meu punt de vista, no crec que es pugui culpabilitzar ICV dels mals d’aquest país tenint en compte el poc pes polític que té la formació tant a l’estat espanyol com a Catalunya (encara que formi part del govern, em sembla que és evident per a tothom que el poder de decisió es substancialment menor a la resta dels seus companys de govern).

One Comment

  1. Posted 3/4/2008 at 11:41 am | Permalink

    PILAR RAHOLA

    Rafael del Barco Carreras

    Introduciendo mi nombre en GOOGLE aparece entre las primeras etiquetas Pilar Rahola, su blog, con un inquietante y amenazador estribillo… “sería interesante investigar a Rafael del Barco Carreras”. Me inquieta tanto que desata mis irrefrenables ganas de escribir. Estoy hasta las narices de leer lo que consultado el blog ella atribuye a un comentarista, un tal García. Sin más asegura que miento, y tras pedir que se me investigue, se auto alegra de que por suerte mi peso mediático es nulo. Doña Pilar criba los comentarios, es decir, que aun suponiendo que exista es ella quien le da pie, por tanto es su parecer. “Nulo”, eso son los millones que no tenemos la suerte o desgracia de su celebridad. NADA, “no somos NADA”, solo formamos parte de la manada que pagamos su vida de charlatán.

    No entra en comentar la serie de escritos, que ateniéndome al suyo de “Lo sabía toda Barcelona” sobre la larga carrera delictiva del Juez Luis Pascual Estevill y Juan Piqué Vidal (mis nefastos y corruptos abogados), dejé y dio entrada en su blog, sino que por su expresión pretende MATAR AL MENSAJERO. Por lo visto, ella puede escribir sobre esa GRAN CORRUPCION (dejando en el tintero la parte correspondiente a sus amigos), pero el resto de los mortales, y una de sus más sangrantes VICTIMAS, yo mismo, deben callarse, y ni hablar de arremeter contra los asociados de tan amorales personajes, sus propios Serra y Maragall, los del Grupo Z, y toda la zarabanda barcelonesa. Eso ni hablar, ¡a por él!.

    ¡Buen elemento Doña Pilar!, primero de ERC, Teniente Alcalde con Maragall, después con el Grupo Z, y sus apaños con sionistas, conferencias, y Televisiones (en todas, o sea, la Única), y ahora con la Vanguardia. Todos los que no quieren que yo haya existido, mejor dicho, que exista, recordándoles su corrupta historia.

    ¡No se preocupe Doña Pilar!, soy muy consciente de mi NULIDAD, y de que también los organismos públicos, que son de los pocos que entran en mi web con inquietante asiduidad, no lo hacen para reparar el daño sufrido sino para INVESTIGAR, y “empapelarme”, ¡cómo mínimo!.

    Me advierten que no me meta con usted, que es muy vengativa. Pero debería aplicarse mucho, porque menos maricón me lo han atribuido TODO (la invención de pervertidor y golfo la repitieron hasta la saciedad), y denuncias falsas ya he toreado unas cuantas, con sentencias de absolución incluidas. Ocho años de cárcel, por culpa de sus “amigos”, repartidos en los últimos treinta, curten tanto, que sus amenazas son alaridos de chihuahua, o sea, NADA, y hasta me van bien porque me preparan para las de los que si pueden hacer daño, los triunfantes y enriquecidos en sus cargos públicos con la GRAN CORRUPCION.

Post a Comment

Your email is never published nor shared.