Llegeixo a les pàgines salmó del suplement Negocios de El País de diumenge passat (17/04/2005), un artícle de Piedad Oregui sobre les comissions que cobren les gestores de fons de pensions.
Els límits màxims, fixats per llei (Art. 84 de la Ley reguladora de Planes y Fondos de pensiones), delimiten la comissió de gestió al 2% i la comissió de dipòsit al 0,6% del valor dels comptes.
En la majoria dels casos, especialment en els Plans de pensions individuals en els quals no hi ha òrgans de gestió i control participats pels beneficiaris sinó que tot el poder de decisió recau en l’entitat gestora, les entitats gestores cobren la comissió màxima permesa per llei. (el 74% dels partíceps de plans de renta variable paguen comissions iguals o superiors al 2,3%).
Tenint en compte que els plans de pensions de sistema individual s’han revaloritzat, de mitjana, un 3,49% en els últims 12 mesos, les comissions poden arribar a menjar-se més d’un 60% dels guanys. Si a l’anàlisi hi afegim la inflació acumulada els últims dotze mesos, el rendiment real es clarament negatiu per a molts fons.
