Aquestes són notes preses a l’assignatura Temes de Macroeconomia (prof. Jordi Galí) sobre els cícles econòmics.
Existeix una àmplia literatura econòmica que explica que els cicles econòmics s’han anat suavitzant i perdent intensitat al llarg del temps. És a dir, que cada cop el component cíclic del creixement econòmic té menys importància.
L’análisi següent està basat en l’artícle de Stock i Watson, Has the Business Cycle Changed? Evidence and Explanations (2003).
Estadísticament, en sèries temporals llargues(1880-2000) s’ha observat que la volatilitat del PIB ha disminuït (Backus i Kehoe, AER, 1992). En la taula següent veiem com la caiguda acumulada del PIB, és a dir l’intensitat de la recessió, ha disminuït de mitjana fins a només un 2,4% i que la freqüència amb la qual es succeeixen les recessions també ha disminuït i només observem un període de recessió en un 10% dels anys.
| Evolució de les recessions als països industrialitzats: 1880-2000 |
|||
| 1880-1913 | 1919-1939 | 1950-2000 | |
| Durada | 1,3 anys | 1,8 anys | 1,4 anys |
| Freqüència | 24,7% | 24,9% | 10% |
| Caiguda del PIB | -4,3% | -8,1% | -2,4% |
| Font: Jordi Galí (dades del FMI) | |||
Si agafen sèries temporals més curtes, i més recents, observem (McCornell i Perez-Quirós) que a partir de 1983-84 es produeix un canvi en la volatilitat dels cicles econòmics.
Si estimem una autorregressió amb un model senzill del tipus:
on
és el logaritme del PIB aplicant un filtre Hodrick-Prescott per a obtenir el component cíclic d’un variable i que aquest sigui estacionari i
és la taxa de creixement del PIB, observem que la variància de la volatilitat del PIB depen de la magnitut del shock (ε) i de la persistència d’aquest shock (�?).
Observem també:
- que aquest disminució de la volatitlitat succeeix també amb gairebé la pràctica totalitat dels indicadors macroeconòmics. Per tant aquest fenòmen afecta a tota l’economia i no només a determinats sectors.
- que tots els països tendeixen a moure’s en la mateixa direcció. per tant, podem dir que existeix un cicle econòmic internacional.
Per explicar aquesta disminució en la volatilitat del creixement econòmic s’han elaborat tres hipòtesis:
- Millores en la política monetària.
- Canvis en la composició del PIB.
- Els shocks
han estat més petits.
Millores en la política monetària.
Taylor, el 1993, va proposar la següent formula explicativa del comportament de l’actuació de Paul Walker (1979-1987) i Alan Greenspan (1987-…) al capdavant de la Fed.
Aquesta descriu l’evolució del tipus d’interès fixat pels Bancs Centrals en resposta al les desviacions respetce la inflació (π) i el creixement econòmic (y) esperat/desitjat. Al llarg del temps observem uns majors coeficients (Φ) tant de la inflació com del PIB mostra de la creixent preocupació dels Bancs Centrals per aquests dos indicadors econòmics. No obstant, analitzant quina hagués estat la variança del creixement econòmic si s’hagués seguit amb la anterior política econòmica, observem que els
canvis en la política econòmica expliquen només un 26% de la disminució de la volatilitat.
Canvis en la composició del PIB.
Històricament el sector serveis presenta una menor volatilitat que el sector industrial. Per tant, en la mesura que als països desenvolupants el sector serveis ha anat augmentant el seu pes específic la volatilitat hauria de disminuir. No obstant, analitzant quina hauria estat la variança del creixement del PIB si el pes de cada sector dins del PIB no hagués variat, expliquen només una part molt petita de la disminució de la volatilitat.
Shocks més petits.
Si estiment un model economètric del segon període (1979-…) introduïnt-hi els shocks del període anterior observem que la menor intensitat i persistència dels shocks explica la pràctica totalitat de la disminució de la volatilitat del creixement econòmic.
Perquè el shocks a l’actualitat són més petits?
- En el primer període (pre-1979) hi ha shocks molt importants en el preu del petroli.
- Els canvis tecnològics cada cop tenen menys impacte (en el sentit que causen crisis menors a la tecnologia existent).
- Ha estat una qüestió de sort!
