La Habitación Roja: gira de presentació del nou disc Nuevos Tiempos. Sala Razzmatazz 2 (The Loft). Una mica més de mitja entrada en un dia i horari amb el que es competia amb el fútbol (això va ser objecte de broma per part del grup durant el concert :) ).
Només entrar un ja respirava a l’ambient que era un concert gairebé entre amics. Sense cues, sense empentes per situar-se davant de tot, en acabar l’actuació dels teloners (que per cert no se qui són però no ho feien pas malament) mica a mica la gent va anar abandonant la barra i apropant-se cap a l’escenari.
El concert va tenir un començament ‘contundent’ amb Van a por nosotros que ja marcava distà ncies amb l’últim concert a Barcelona (també a Razzmatazz 2, el 13.12.2003). Amb el nou disc i la producció Steve Albini han guanyat un directe molt més potent, més vibrant i amb una millor sonoritat.
Va seguir Hoy es un día perfecto presagi del desenvolupament del concert i de la bona química que s’havia establert.
A partir d’aquí van anar desgranant un a un els grans temes, especialment els de l’últim disc, però també alguns “clà ssics”. Els moments més à lgits van ser amb Por ti, Crónico, Nuevos tiempos, Cuando te hablen de mí i El eje del mal (peça que dóna nom al seu últim senzill).
Amb Scandinavia s’acomiadaven uns minuts per retornar amb Ya no aguanto más (tema inclòs en el seu últim senzill El eje del mal), Mi habitación (no podia faltar…) i Pesarán los días per arribar filmant al clímax amb La edad de oro i un final ple d’energia (allargat uns minutets més; senyal que no tenien ganes de baixar de l’escenari) amb Los últimos románticos.

Set list (es possible que pel mig del concert m’hagi deixat alguna cançó. La memòria ja no és el que era…)

• Van a por nosotros
• Hoy es un día perfecto
• Nunca ganaremos el mundial
• Lo mejor que me ha pasado
• Por ti
• Agujeros negros
• Universal
• Nuevos tiempos
• Crónico
• Cuando te hablen de mí
• El eje del mal
• Réquiem
• Veintitrés
• Scandinavia
• Ya no aguanto más
• Mi habitación
• Pesarán los dias
• La edad de oro
• Los últimos románticos

PD: Vaig fer algunes fotos amb el P-900 però han quedat descartades (com ja era previsible) pel molt soroll que apareix en les fotos d’interiors subexposades. El que si us deixo però és una foto de la samarreta que em vaig comprar: