Ahir el Banc Mundial va publicar un nou informe en el qual s’insta a la reforma dels sistemes de pensions. A continuació la primera part de la meva visió crítica sobre alguns dels punts que tracta el l’informe.

Arguments per a la reforma dels sistemes de pensions:

• Dèficit públic: urgències a curt termini i necessitats del llarg termini. Es diu que els motius principal que duu als països a la reforma dels sistemes de pensions és la necessitat d’eliminar el dèficit públic que generen. La veritat, però, és que és molt demagògic atribuir aquest dèficit públic a la despesa en pensions. El dèficit públic es mesura en el conjunt del pressupost. Per aquesta raó podriem atribuir aquest mateix dèficit a la despesa militar o a la despesa en sous i salaris de l’administració pública. També es posa l’ènfasi en la necessitat de no ser miops i tenir en compte les perspectives futures per a iniciar les reformes i no haver de correr quan el sistema ja sigui insostenible, però obliden que sistemàticament totes les prediccions a llarg termini sobre l’evolució dels sistemes de pensions han resultat errònies ja que és impossible determinar el patrons demogràfics i migratories a 50 anys vista així com els canvis socioeconòmics que es poden produir.
• Compliment de promeses. Els sistemes de pensions es basen en la confiança en les institucions. Per exemple, a Espanya un treballador cotitza a la Seguretat Social amb la confiança que les seves cotitzacions paguen les pensions dels pensionistes d’avui i que demà, quan ell sigui pensionista, l’estat li pagarà una pensió amb les cotitzacions dels treballadors de demà. El banc Mundial afirma que els estats en un futur no seran capaços de complir aquesta promesa. Però… si els estats no són capaços de complir aquesta promesa, pot fer-ho un sistema privat de pensions? Les empreses i els mercats financers poden oferir més garanties a 35-40 anys vista que no pas l’estat?
• Adequar els sistemes de pensions als canvis socieconòmics. Els sistemes de pensions actuals estaven disenyats per a un model social determinat i presenten molts problemes amb les noves realitats socieconòmiques, families monoparentals, incorporació de la dona al mercat laboral, incorporació dels joves al mercat laboral més tard, jubilacions anticipades, gent gran que viu sola… per tant els sistemes de pensions han d’acomodar-se a aquests canvis. Per desgràcia, sovint, darrere d’aquesta declaració d’intencions s’amaga la voluntat de fleixibilitzar els sistemes de pensions per a fer-los més progessius, és a dir per a eliminar/reduir el component redistributiu dels sistemes actuals.
• Reptes i oportunitats de la globalització. La globalització econòmica i financera implica grans canvis en les polítiques públiques ja que comporta una major flexibilitat i mobilitat del treball (i es considera que els sistemes de pensions poden actuar com a barreres a la mobilitat) i la necessitat d’uns mercats financers complexos i madurs. En aquest sentit, la privatització del sistema de pensions suposa un gran impuls per al sector financer. Evidentment, però, es dificil de justificar des d’un punt de vista polític que es privatitzi una part de l’estat del benestar tan popular com és el sistema de pensions per a benefici del sector financer.

Elements clau d’una bona reforma del sistema de pensions: (pressuposarem que aquesta reforma és necessària!)

• Tenir uns ingressos-objectiu per a l’edat de jubilació ben definits. Cal desplaçar el debat de la reforma dels debats ideològics entre sistemes públics o privats, sistemes de contribució definida o de prestació definida, sistemes capitalització o sistemes sense capitalització cap a un nou debat, més “científic” centrat en els objectius que es volen assolir (ex: pensió equivalent al 80% del salari mitjà). Si bé estic d’acord amb que el realment important és el resultat final, cal tenir en compte les implicacions de cada model a l’hora de dissenyar una reforma ja que els diferents sistemes porten a resultats molt diferents.
• Cobrir els tres grups principals d’una societat. Un bon sistema de pensions ha d’oferir cobertura als tres grans grups socials, el sector formal, el sector informal i el sector de pobresa permanent. Si bé estic d’acord amb que un bon sistema de pensions ha de tenir una cobertura universal, s’utilitza aquest argument per a criticar l’existència del pilar contributiu al qual els sector informal i de pobresa permanent no tenen accés en comptes de dissenyar polítiques que permentin a aquests col·lectius avançar cap al sector formal de l’economia.
• Mantenir el sistema contributiu petit, simple i universal. Petit es refereix a la taxa de substitució (relació entre la pensió obtinguda i l’últim salari) és a dir que les pensions han d’ésser modestes. Simple es refereix a que hi ha d’haver una estreta relació entre les contribucions i els beneficis (no pot haver-hi component redistributiu). i Universal es refereix a que ha d’ésser per a tots els sectors de l’economia (s’enten només de l’economia formal!). Sincerament no se m’acut cap motiu polític que pugui justificar unes pensions més modestes del que podria proporcionar el sistema i menys redistributives.
• Permetre la diversificació de sistemes i recursos per potenciar l’estabilitat i la seguretat dels ingressos de vellesa. Segons el Banc Mundial els sistemes de pensions s’enfronten a tres tipus de riscs: riscs econòmics, demogràfics i polítics. Per tant diversificar el sistema de pensions introduïnt components privats comportaria disminuir aquests riscs. Lamentablement no veig clar que el sistema privat pugui oferir més garanties davant de crisis econòmiques, demogràfiques o polítiques.
• Tenir en compte les circumstàncies pròpies de cada país.

Nota de premsa: New Bank Report Says World Faces Pensions Crunch-Major Reforms Unavoidable
Document complet: Old-Age Income Support in the 21st Century: An International Perspective on Pension Systems and Reform by Robert Holzmann, Richard Hinz, and Bank staff, 2005