Mentre escribia l’anterior post sobre la decisió de Noruega d’excloure Wal-Mart i Freeport de la seva cartera d’inversions, m’ha passat una cosa completament inesperada.
Estava jo a la kollokvierom (una mena de sala per a treballar en grup) de la meva facultat i una noia que estava a l’altre extrem de la llarga taula agafa les seves coses i s’en va. Al passar pel meu costat, em deixa una nota sense dir res. Jo sorprès, llegeixo la nota, és un poema! i en castellà!. Quan l’he acabat de llegir surto de la sala però ella ja ha desaparegut.
Traslado
De otoño anocheezido supuesto infinito
-te veo
ahí estás
eres bueno?
tienes el alma humilde
que te atribuyo?
Y si no lo tienes
No lo sabré nunca
y me volviste la fe
de que el abismo no es eterno.
-S.
I jo que em pensava que aquestes coses només passaven a les películes…
P.D.: S., me encantó la poesía. Si lees esto deja un comentario o mandame un correo.
