A partir de les idees de Luciano Vasapollo he elaborat una definició de “flexibilitat laboral” basada en 8 “llibertats”.
- Llibertat, per l’empresa, d’acomiadar part de la plantilla quan es produeixi un descens de les vendes.
- Llibertat, per l’empresa, de reduir o ampliar la jornada laboral repetidament i sense avís previ d’acord amb les necessitats de la producció.
- Llibertat, per l’empresa, de pagar salaris reals més baixos per el mateix treball (ex: reduccions o congelacions salarials) ja sigui per superar un descens temporal del negoci o bé per millorar la competitivitat internacional.
- Llibertat, per l’empresa, de subdividir el treball segons convingui tot modificant horaris i característiques (torns, horaris flexibles, treball a temps parcial…).
- Llibertat, per l’empresa, de moure els treballadors entre diferents unitats productives, edificis, etc. sense possibilitat d’oposició dels treballadors.
- Llibertat, per l’empresa, de subcontractar part de l’activitat a terceres empreses. Ex: subcontractacions, outsourcing, offshoring…
- Llibertat, per l’empresa, d’utilitzar treballadors per a llogar-los a altres empreses.
- Llibertat, per l’empresa, de contractar treballadors a temps parcial, amb cotractes de duració determinada (temporals), amb contractes d’aprenentatge o pràctiques, amb contractes de treball compartit o altres formes de “treball atípic”, disminuint així al mínim el nombre de treballadors a temps complet i amb un contracte de duració indefinida.
Font: Luciano Vasapollo; El trabajo atípico y precario como elemento determinante estratégico deñ capital en el paradigma del devenir postfordista. a Miradas Sobre la Precariedad.
