Kaldor, el 1963, va enunciar sis fets estilitzats bàsics que succeeixen a llarg termini i que tota teoria del creixement econòmic hauria d’explicar. Encara que no fossin fruit d’una evidència empírica, els models neoclàssics els van adoptar com a barem de la seva validesa empírica.
- El volum agregat de producció i la productivitat total augmenten a un ritme constant.
- La relació capital per treballador augmenta a un ritme constant.
- La ratio capital/producció es manté constant.
- La taxa de benefici del capital es manté constant.
- La participació del treball i del capital en l’ingrés nacional es manté constant.
- Existeixen grans diferències en les taxes de creixement dels diferents països.
Si tenim en compte el problema que sorgeix a l’hora de definir el capital i com l’agreguem, (vegeu les “Controversies de Cambridge“) i la tendència decreixent de la taxa de guany, l’únic fet irrefutable és que la taxa de creixement de l’economia divergeix molt entre països.
