En sales segellades, com en una factoria de processadors per a ordinadors, els pollets que surten de l’ou són monitoritzats atentament. Una mànega gegantina xucla salmons d’un fiord. Dents metàl·liques devoren camps de gira-sols pansits en el moment adequat gràcies als productes químics. Els pollastres són esmicolats i els porcs esbudellats en segons, mentre que les vaques triguen una mica més: aquesta és l’agricultura d’alta tecnologia i la producció industrial d’aliments.
El cap de setmana passat va ser marcat per una pel·lícula i un documental sobre el funcionament de la indústria agroalimentària.
Primer Fast Food Nation, pel·lícula de ficció basada en el llibre del mateix nom, que revela les interioritats de la cadena de menjar ràpid dels Estats Units i mostra com unes deplorables condicions de treball i la continua cerca del major benefici possible poden arribar tenir efectes sobre la salut. El nostre pa de cada dia, és un documental alemany que mostra com es produeixen els aliments que consumim en unes instal·lacions industrials que semblen tretes d’una pel·lícula de ciència ficció i on els humans només fan allò que encara no s’ha inventat cap maquina que ho pugui fer.
Fast Food Nation
Títol: Fast Food Nation
Llengua: Anglès
Any: 2006
Durada: 116 min.
Director: Richard Linklater
Productors: Jeremy Thomas i Malcolm McLaren
Guió: Richard Linklater i Eric Schlosser (llibre)
WWW: Fast Food Nation
Fast Food Nation narra la història de la investigació que inicia un executiu de la principal empresa de menjar ràpid dels Estats Units en assabentar-se que la arn de les eves hamburgueses està contaminada. La seva investigació el portarà a comprendre les conseqüències de l’explotació laboral d’immigrants il·legals no qualificats sota un ritme de treball frenètic que no deixa temps per a poder fer totes les tasques correctament i seguint les normes higièniques bàsiques. Arribat a aquest punt de la investigació l’executiu es veu obligat a decidir entre hamburgueses barates o hamburgueses sanes.
El nostre pa de cada dia
Títol: El nostre pa de cada dia
Títol Original: Unser täglich Brot
Any: 2005
Direcció: Nikolaus Geyrhalter
Guió: Wolfgang Widerhofer
Fotografia: Nikolaus Geyrhalter, Gerald Piesch, Konrad Edelbacher, Ludwig Löckinger
Muntatge: Wolfgang Widerhofer
So: Setefan Holzer, Andreas Hamza, Hjalti Bager-Jonathansson
Col·laboració artística: Maria Arlamovsky
Producció: Nikolaus Geyrhalter, Markus Glaser, Michael Kitzberger, Wolfgang Widerhofer
WWW: Our daily bread
IMDB:Unser täglich Brot
Wikipedia: Our daily bread
El nostre pa de cada dia mostra els llocs de la producció d’aliments a Europa: paisatges plastificats surrealistes, optimitzats pels tractors i les grans màquines agrícoles, sales estèrils en freds edificis industrials dissenyats per garantir l’eficàcia logística, màquines que necessiten materials uniformes per ser processats adequadament. Tot allò que podria semblar sorgit de la ciència-ficció és real. El nostre menjar es produeix en espais espectaculars que difícilment arribem a veure mai.
Aquí hi ha poc lloc per als humans. Semblen imperfeccions en aquest sistema: petits i vulnerables, malgrat que s’hi adapten de la millor manera que poden, amb indumentària higiènica, protectors per a les oïdes i cascs. Els trobem en determinats llocs de la línia de producció, fent els treballs per als quals encara no hi ha màquines inventades per fer-los. Quan un treballador fa un descans per fer un mos, sembla generar un contrast absurd, però al mateix temps podem veure-ho com una referència sobre l’objectiu real d’aquestes aparentment utòpiques factories.
Un rodatge precís fet de continus tràvelings ens parla de l’eficàcia del sistema, ens el despulla, el mostra, s’hi acosta amb una barreja de fascinació i horror. El nostre pa de cada dia mostra la producció industrial d’aliments com un reflex dels nostres valors socials: abundància de tot, aconseguida amb rapidesa i simplicitat per uns quants, pocs, especialistes.
Prescindint de narrador i d’entrevistes aclaridores, el film es mostra a la pantalla com un somni inquietant: una mirada escrutadora i insistent, acompanyada de brunzits, estrèpits, explosions, xarrups, la respiració de les màquines hidràuliques… només els xiscles dels pollastres són més sorollosos.
El nostre pa de cada dia és una invitació dirigida a la nostra curiositat, al nostre desig d’arribar al fons de les coses, de mirar, d’escoltar i de ser sorpresos, de fer associacions i de pensar en els aspectes actuals de la nostra civilització. Només després de veure alguna cosa en persona podem creure-hi.
