Per a analitzar el grau de desenvolupament de la protecció social que brinda un estat compte amb tres indicadors bàsics: la despesa social com a percentatge del PIB, la despesa social per habitant i el percentatge de població adulta que treballa als serveis socials.

La despesa social com a percentatge del PIB

La despesa en protecció social expresada com a percentatge del PIB és l’indicador més simple i ens dona un idea de l’esforç realitzat en protecció social per una societat. Al 2004, a Espanya aquest percentatge era del 20% Font: Eurostat.. Aquesta xifra està clarament per sota la mitjana de l’Europa dels 15 (UE-15 26,7%) i molt per sota de països amb una major tradició socialdemòcrata com ara Suècia. De fet, darrere Irlanda, Espanya és el segon país amb una menor despesa social expresada com ca percentatge del PIB.
Les xifres de protecció social respecte al PIB, no obstant, presenten problemes, ja que es veuen alterades pel diferencial de creixement econòmic: el PIB espanyol ha crescut en els últims anys més que la mitjana europea i per tant un mateix nivell de despesa implica un esforç més baix. Per altra banda, aquest major creixement s’hauria pogut aprofitar per a assolir majors nivells de protecció osical que permetin acostar-nos a nivells europeus. A més aquest creixement econòmic ha vingut acompanyat per un repartiment més desigual de la riquesa, menors garanties al mercat laboral i per tant una creixent necessitat de major i millor protecció social.

La despesa social per habitant

La despesa en protecció social per habitant és un indicador millor que la despesa social com a percentatge del PIB. Especialment pel que fa referència a comparacions internacionals. En termes constants a Espanya la despesa en protecció social per habitant presentà un descens durant la dècada de 1990 encara que en els últims anys sembla recuperar-se lleugerament. Això significa que la protecció social no ha millorat malgrat l’elevat creixement econòmic experimentat el els darrers anys. A més, el diferencial amb la UE-15 s’ha ampliat notablement (un 29,2% en el període 1991-2004). Si ho analitzem en Unitats de Poder de Compra Amb una mateixa quantitat de diners a cada país es poden comprar quantitats diferents de béns i serveis segons el nivell de preus. Les Unitats de poder de Compra són quantitats equivalents per a tots els països. És a dir, permeten comparar un mateix cistell de la compra per a cada un dels països. A aquests tipus de comparacions també se les anomena amb el terme Paritat de Poder Adquisitiu (PPA) la despesa social per habitant a la Unió Europea és molt superior a la espanyola: al 2004 la UE-15 dedicava una mitjana de 7.252 UPC, mentre a Espanya aquesta xifra era només 4.437 UPC, quasi un 40% menys essent darrera Portugal el segon país amb els pitjors resultats en aquest aspecte.

El percentatge de població adulta que treballa als serveis socials

El percentatge de població adulta que treballa als serveis socials d’un pais és un altre bon indicador del grau de desenvolupament de l’estat del benestar. Es considera un indicador robust ja que no es sensible a efectes estadístics. A Espanya aquest percentatge era l’any 2000 del 5,9% poc mes de la meitat de la mitjana de la UE-15 que es situava a l’11% i a anys llum de països amb una major tradició d’estat del benestar, com ara Suècia on el percentatge de població adulta que treballa als serveis socials s’acosta al 17%Font: Vicenç Navarro, 2003. Dades de l’any 2000.