Fitxa

Títol: Breve historia del neoliberalismo
Títol original: A Brief History of Neoliberalism
Llengua: Castellà (original en anglès)
Autor: David Harvey
Editorial: Akal
Edició: 1a
Any: 2007 (publicació original: 2005)
Lloc: Madrid
Col·lecció: Cuestiones de antagonismo
Pàgines: 256 p.
ISBN: 9788446025177

Este libro describe la genealogía del neoliberalismo como la construcción de un arma de consenso ideológico y de un instrumental de gestión macroeconómica y de ordenación microeconómica de la empresa y del Estado. Lejos de tratarse de una adaptación natural y de una respuesta técnicamente neutra a las dificultades experimentadas por las economías occidentales y por las estrategias de desarrollo del Sur global tras la crisis de la década de 1970, David Harvey demuestra cómo el neoliberalismo fue una contundente y articulada respuesta política concebida por las clases dominantes globales para disciplinar y restaurar los parámetros de explotación considerados «razonables» tras la onda de luchas que recorrieron el planeta tras la Segunda Guerra Mundial.
De acuerdo con el análisis efectuado por Harvey, el objetivo del neoliberalismo era modificar el equilibrio político y la relación de fuerzas existente en el conjunto de la economía-mundo capitalista recurriendo para ello a todo el arsenal de la violencia económica, estatal y militar. El anverso y reverso de la estrategia neoliberal está constituido en opinión de Harvey por la profunda convicción de que las relaciones sociales están irremediablemente gobernadas por la violencia de clase y por la certidumbre de que para obtener la victoria en tal entorno complejo las clases y las elites dominantes han de implementar un planteamiento integral que pueda asegurar un impacto suficiente amplio como para modificar drásticamente las relaciones sociales vigentes. La violencia de los mercados debe conjugarse con la violencia política, militar, ideológica y estatal si las transformaciones nacionales y globales han de encontrar una misma unidad de proyecto y de diseño estratégico. Lejos de debilitar el Estado, la estrategia neoliberal supone, pues, una reinvención de su violencia estructural para modificar en beneficio de las clases dominantes los parámetros de convivencia social y de dominación política.

A Breve historia del neoliberalismo David Harvey defineix el neoliberalisme com una estratègia de reconstitució del poder de classe. Harvey explica els orígens i la gestació dels fonaments teòrics i ideològics del neoliberalisme així com els inicis de la seva expansió per les universitats, think thanks, centres d’estudis, etc. i la posterior aplicació pràctica en la política iniciada a Xile el 1973 i la posterior conversió en pensament econòmic dominant arran de l’abraçada del neoliberalisme per part dels EE.UU i el Regne Unit. Harvey dedica el capítol dos a analitzar aquest procés d’expansió.

El capítol tres es d’especial importància per a aquells que ens interessa l’anàlisi de la natura i el paper de l’estat ja que Harvey el dedica a l’Estat neoliberal. Voldria destacar especialment la part en la qual mostra les contradiccions entre la teoria i la pràctica neoliberal.

A partir del capítol quatre Harvey desenvolupa la tesis que el neoliberalisme, pel fet de ser en última instància un mecanisme de reconstitució del poder de classe, es desenvolupa geogràficament de forma diferent i desigual en funció de l’status quo existent en cada país. Aquesta tesi del desenvolupament geogràfic desigual serà la que el portarà al capítol cinc a poder afirmar que el gir emprès per D. Xiaoping a la Xina es pot considerar com a neoliberal ja que presenta moltes similituds amb el neoliberalisme tal i com Harvey l’ha definit.

El capítol que Harvey dedica a la Xina i a la seva obertura al capitalisme és potser el més novedos del llibre ja que malgrat la importància de la Xina al món la realitat xinesa continua essent una gran desconeguda. En aquest sentit m’ha semblat especialment interessant la part en que Harvey explica l’ús i la magnitud del que podriem anomenar la “solució espaial del capital” per part de les autoritats xineses per tal d’absorbir capital i ma d’obra mitjançant la construcció de grans infraestructures i els riscos que la formació de tal quantitat de capital fix comporta per a les possibilitats finals de valorització del capital.

Finalment Harvey avalua els èxits i els fracassos del neoliberalisme i s’aventura a dibuixar alguns horitzons de futur en unes conclusions que segur que no deixen indiferent a ningú.

Si haguéssim de robar-li un punt fluix, però, aquest seria la ambigüitat a l’hora de parlar de classe. Harvey parla constantment del poder de classe, d’un estat de classe, de les relacions de classe i fins i tot obertament de lluita de classes. Fins i tot analitza alguns canvis/tendències que experimenta la classe capitalista en el neoliberalisme. No obstant, en cap moment defineix que entén ell per classe ni per classe capitalista.

Índex

• Introducción
• La libertad no es más que una palabra
• La construcción del consenitimiento
• El estado neoliberal
• Desarrollos geográficos desiguales
• Neoliberalismo con “características chinas”
• Neoliberalismo a juicio
• El horizonte de la libertad

Notes

Les cites indicades a l’edició en castellà d’Akal s’indiquen amb SE (Spanish Edition) i les que fan referència a l’edició original en anglès s’especifiquen amb EE (English Edition)

Per a aquells amb poc temps hi ha un article excrit pel mateix Harvey en el qual resumeix les idees principals del text en una vintena de pàgines.
Harvey, David, “Neoliberalism as Creative Destruction.” The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science 610, no. 1 (2007): 21.
http://ann.sagepub.com/cgi/content/abstract/610/1/21
La gent de rebelion l’han traduït també al castellà: El neoliberalismo como destrucción creativa

Introducció

• 1978: D. Xiaoping inicia la liberalització de l’economia xinesa.
• 1979: P. Volcker assumeix la presidència de la Reserva Federal dels EE.UU.
• 1979: M. Tatcher arriba al poder al Regne Unit
• 1980: R. Reagan arriba al poder als EE.UU.
• A partir de 1982 l’FMI i el BM es converteixen en centres per a la propagació i l’execució del fonamentalisme del lliure mercat. (Stiglitz)

Això marca un punt d’inflexió en la història del capitalisme. El pas del keynesianisme al neoliberalisme.

Definició:

“Neoliberalism is in the first instance a theory of political economic practices that proposes that human well-being can best be advanced by liberating individual entrepreneurial freedoms and skills within an institutional framework characterized by strong private property rights, free markets, and free trade. The role of the state is to create and preserve an institutional framework appropriate to such practices. Furthermore, if markets do not exist (in areas such as land, water, education, health care, social security, or environmental pollution) then they must be created, by state action if necessary.” (p. 2 EE)

Diferències entre liberalisme i neoliberalisme:

“What the Mexico case demonstrated, however, was a key difference between liberal and neoliberal practice: under the former, lenders take the losses that arise from bad investment decisions, while under the latter the borrowers are forced by state and international powers to take on board the cost of debt repayment no matter what the consequences for the livelihood and well-being of the local population. If this required the surrender of assets to foreign companies at fire-sale prices, then so be it. This, it turns out, is not consistent with neoliberal theory.” (pag. 29 EE, 36 SE)

Perquè el gir neoliberal?

• Crisi del model keynesià.
• El neoliberalisme com a reconstitució del poder de classe.

Cos teòric del neoliberalisme (econòmic):

“All of this demanded some rationale, and to this end the war of ideas did play an important role. The economic ideas marshalled in support of the neoliberal turn amounted, Blyth suggests, to a complex fusion of monetarism (Friedman), rational expectations (Robert Lucas), public choice Games Buchanan, and Gordon Tullock), and the less respectable but by no means umnfluential ’supply-side’ Ideas of Arthur Laffer, who went so far as to suggest that the incentive effects of tux cuts would so increase economic activity as to automatically increase tax revenues (Reagan was enamoured of this idea). The more acceptable commonality to these arguments was that government intervention was the problem rather than the solution, and that ‘a stable monetary policy, plus radical tax cuts in the top brackets, would produce a healthier economy’ by getting the incentives for entrepreneurial activity aligned correctly.”
(p. 63 SE, 54 EE)
Reference: M. Blyth, Great Transformations. Economic Ideas and Institutional Change in the Twentieth Century.

L’Estat neoliberal

Definició:

“a state apparatus whose fundamental mission was to facilitate conditions for profitable capital accumulation on the part of both domestic and foreign capital.”
(pag. 73-74 SE)

Ex: El Xile de Pinochet o l’Iraq actual.

En teoria:

• Forts drets de propietat privada individual
• L’imperi de la llei
• Lliure mercat i lliure comerç

A la pràctica

• Es prima un clima òptim per a les empreses davant dels drets col·lectius
• Es prima la integritat i la solvència del sistema financer per sobre del benestar de la població.
• Requereix un estat fort i per tant només pot ser imposat des de l’exterior en casos de gran desestructuració interna. En general cal certa força impulsora interna.
• Societat civil com a oposició a l’estat
  

  “Non-governmental and grassroots organizations (NGOs and GROs) have also grown and proliferated remarkably under neoliberalism, giving rise to the belief that opposition mobilized outside the state apparatus and within some separate entity called ‘civil society’ is the powerhouse of oppositional politics and social transformation. The period in which the neoliberal state has become hegemonic has also been the period in which the concept of civil society has often been cast as an entity of opposition to state power-has become central to the formulation of oppositional politics. The Gramscian idea of the state as a unity of political and civil society gives way to the idea of civil society as a centre of opposition, if not an alternative) to the state.”
  (p. 88 SE, p. 78 EE)

Tensions:

• Com interpretar el poder monopolista?
• Com interpretar les fallades de mercat?
• Si el neoliberalisme suposa una restitució del poder de classe, es tracta d’una nova classe capitalista transnacional o bé continua sent una classe capitalista dins de l’estat-nació?
  • Si bé hi ha hagut un augment dels vincles internacionals de la classe capitalista, els capitalistes individuals tendeixen a apropar-se aun aparell estatal pels avantatges i la protecció que aquest els pot proporcionar. Aquest vincle però no és més estable que l’activitat que desenvolupen. (p. 35 EE, 42 SE)
• Si els individus són lliures perquè no poden associar-se per a defensar els seus interessos de classe?
  

  “A contradiction arises between a seductive but alienating possessive individualism on the one hand and the desire for a meaningful collective life on the other. While individuals are supposedly free to choose, they are not supposed to choose to construct strong collective institutions (such as trade unions) as opposed to weak voluntary associations (like charitable organizations). They most certainly should not choose to associate to create political parties with the aim of forcing the state to intervene in or eliminate the market. To guard against their greatest fears-i-fascism, communism, socialism, authoritarian populism, and even majority rule-the neoliberals have to put strong limits on democratic governance, relying instead upon undemocratic and unaccountable institutions (such as the Federal Reserve or the IMF) to make key decisions. This creates the paradox of intense state mtervennons and government by elites and ‘experts’ m a world where the state is supposed not to be interventionisr. One is reminded of Francis Bacon’s utopian tale New Atlantis (first published in 1626) where a Council of Wise Elders mandates all key decisions.”
  (p. 78 SE, 69 EE)

Contradiccions:

• D’una banda l’estat se suposa que s’ha d’enretirar i deixar actuar lliurement el mercat. De l’altra ha d’afavorir un bon clima per als negocis.
• L’autoritarisme dels mercats difícilment encaixa amb els ideals de llibertats individuals.
• Si bé és crucial preservar la integritat del sistema financer, l’irresponsabilitat i l’individualisme dels agents que hi operen provoquen vol·latilitat, escàndols financers i una inestabilitat crònica.
• Malgrat s’alaben les virtuts de la lliure competència, en el món real augmenta el poder nomopolístic, oligopolístic i transnacional.

Fites del neoliberalisme

• Menors creixement
• Millors resultats allà on s’ha aplicat una menor neoliberalització
• Alta vol·latilitat i desenvolupament geogràfic desigual
• Gran èxit en restituir el poder de classe
• Propagar el mite de l’èxit neoliberal gràcies al poder de classe i el control dels mitjans de comunicació i de creació d’opinió
• Desenvolupament de les tecnologies de la informació (p. 173 SE)
• Acumulació per despossessió
  • Privatització i mercantilització
  • Finançarització
  • Gestió i manipulació de les crisis
  • Redistribució estatal
• Creixement de les ONGs i la “societat civil” (p. 194 SE)

Resistències al neoliberalisme

• Moviments contra la reproducció ampliada
• Moviments contra l’acumulació per despossessió.
• Explotació de les contradiccions del sistema.