Message in a bottle.... » Bloguesfera

En una habitació hi ha 10.000 capses. Una et mata i les altres contenen $1.000 cada una. Què faries?

joan — Thu, 08 Nov 2007 14:00:35 +0000

Aquestes són algunes de les respostes que donen els usuaris de reddit.com.

I’d open the 9999 boxes with $1,000 inside, but I wouldn’t open the one box that would kill me.
(…)
I’d open all the boxes except the deadly one, that I’d leave for my ex wife….
(…)
I’d hire a Blackwater contracter to open all those damm boxes. One by one he will open em with little cries of “Wooo..” until there will be a muted thump. Bye bye contractor. They I will move in, take the money, and open the remaining boxes.
(…)
When you open a safe box, does it tell you how many adjacent boxes have mines in them?
(…)
I would package 1000 boxes into 100 much larger boxes and market each of them as securities investments. I think i could get 80% of them listed as AAA rated tranches and make a killing selling them on the foreign investment market. Then use 40 of the BBB and BBB- rated larger boxes as collateral in a CDO Securitization.
Hey, it worked for Adjustable rate mortgages, and only one of them will blow up in your face. :p
(…)
None—assuming they’re US dollars.
If they’re Canadian dollars, I’d have to think about it.
(…)
Open all the boxes with the dollar signs on them and leave the one with the scary skull and crossbones.
(…)
1. Open US Box Corp. LLC.
2. Outsource box opening to Mexico and/or China.
3. When death box opened point to contract stating: “Any injury caused by box opening by any legal contractor and/or agent of US Box Corp. will be the sole reasonability of opener. Any and all legal and medical responsibilities will be absorbed by direct employer in compliance of OCEA and international law.”
4. Profit

I tu que faries?

Font: Reddit.com – You are invited into a room. There are 10,000 boxes. One of them will kill you, the others contain $1,000. How many would you open?

Apendre idiomes amb podcasts

joan — Sun, 21 Jan 2007 13:32:30 +0000

Aquí teniu una recopilació que he fet sobre podcasts per aprendre idiomes. Ara ja no hi ha excusa.

PD: Algú coneix algun podcast de noruec per a principiants?

Anglès: English As a Second Language Podcast; Guide to the TOEFL Test Podcast; English Through Stories; Business English Pod; Splendid Speaking
Francès:: FrenchPodClass; Dailyfrenchpod!; Learn french by podcast; podcastfrancaisfacile.com; French For Beginners Podcast
Alemany:: Deutsche Welle Podcast Selection; German Department Podcasts (University of Wisconsin)
Xinès: Learn chinese; Learning Mandarin Podcast; Chinese learn online; Let’s speak Chinese!
Japonès: JapanesePod101.com; S-J-P Study Japanese Podcast; Learn Japanese language
Italià: www.learnitalianpod.com
Castellà: Profesores de español.Pod; Coffee Break Spanish; Notes in Spanish
Grec: Greek Podcasts from the Hellenic American Union
Portuguès (brasil):: Brazilian Portuguese Podcast
Danès: Dare to danish
Holandès: Dutch online grammar course
Àrab: Caravana del Sur Podcast (Generalitat Valenciana.)
Rus: “Spoonful of Russian” podcast!
Hindi: House Full – Learn Hindi from Bollywood Movies Podcast
Esperanto: esPodkasto
Filipí: Learn filipino with Juan
Akha: The Akha Language Podcast

Consells per a blocaires bloquejats

joan — Tue, 11 Jul 2006 19:48:24 +0000

Llegeixo a Blogmundi un article (de fa un parell de mesos :$) amb consells per a blocaires bloquejats. Si algun dia no se sobre que escriure doncs el revisaré ;)

Consejos para bloguers bloqueados.

Es común y normal que alguna vez te hayas sentido “bloqueado” . Eres incapaz de escribir un artículo porque no sucede nada relacionado con tu blog o porque las ideas se han evaporado. En successful-blog nos dan estos consejos, a los que yo añado alguno más.

- Escribe.

Puede sonar tonto, pero la mejor forma de superar la falta de ideas es sentarse y escribir. Lo que sea.

Puede que acabes dándote por vencido, pero debería ayudar a que tu cabeza empezase a trabajar y las ideas, con un poco de suerte, empezarán a fluir.

- Apunta tus ideas.

Apunta las ideas que tengas tan pronto como surjan. Guarda un archivo o una lista de estas notas. Cuando te encuentres bloqueado puedes volver sobre ellas, es probable que te ayuden.

- Haz preguntas.

Tanto a ti mismo como a tus lectores. Puede resultar en conversaciones y generar más ideas en el camino

- Tómate un respiro.

Sal a dar un paseo, lee, medita, escucha música…en definitiva, desconecta.

- Comenta en otros blogs.

A veces, una buena solución cuando no tienes ideas es acudir a otros blogs para leer y comentar. Muchas veces esos comentarios pueden ser fuente de un nuevo artículo.

- Cambia tu estilo.

Se otro por un momento o cambia la temática de tus artículos, intenta algo nuevo.

- Lee lo que están escribiendo otros.

Descubre que tema está al rojo vivo en tu nicho particular, que huecos han dejado otros bloguers, lee artículos antiguos de otros blogs. Si algo falla en un blog es la aparente poca relevancia que adquieren los artículos cuando desaparecen de la página principal, y todo lo contrario, muchos archivos de blogs, son grandes fuentes de conocimiento.

- Lee lo que has escrito.

Sumérgete en tus propios archivos, recupera viejos artículos a los que quizá puedas dotar de nuevas perspectivas, aportar nuevas ideas…

Apendre dels errors

joan — Wed, 27 Jul 2005 13:25:33 +0000

Naufragant per la blogosfera m’he trobat amb un article de Scott Berkun (scottberkun.com) molt interessant i força encertat anomenat How to learn from your mistakes.

The Meatrix

joan — Fri, 24 Jun 2005 16:12:11 +0000

Via el blog d’en Benjamí, descobreixo Meatrix.

En lloc de Keanu Reaves, The Meatrix comença amb un jove porquet, Leo, que viuen una tranquil·la granja familiar… això creu. Moopheus, una vaca vestida amb jaqueta llarga, s’apropa a Leo, i li ensenya la fastigosa veritat sobre l’agroindustria, amb una imatge congelada ja immortalitzada per the Matrix. Al final de la pel·lícula, els espectadors són duts a una “pàgina d’accions” que proporciona informació addicional sobre la indústria agrícola i anima als consumidors a recolzar les granges familiars locals i a comprar carn produïda sosteniblement a través de la Eat Well Guide.

Guia legal per a bloggers

joan — Tue, 14 Jun 2005 13:27:03 +0000

Via mangas verdes m’assabento que avui, 14 de juny és el dia internacional del blogger (aviat haurem d’ampliar el calendari per a trobar dies lliures de cap celebració….) i, molt més important que això, que la Electronic Frontier Foundation (EFF) ha editat una guia legal per a bloggers.

Font original: EFF: Legal Guide for Bloggers
Post Mangas Verdes: Guía legal para bloggers

10 raons perquè el teu blog et pot ajudar a la teva carrera

joan — Fri, 11 Mar 2005 19:25:11 +0000

llegeixo a ongoing un artícle sobre 10 motius pels quals escriure un blog et pot ajudar a la teva carrera professional.
Aquí els teniu:

You have to get noticed to get promoted.
You have to get noticed to get hired.
It really impresses people when you say “Oh, I’ve written about that, just google for XXX and I’m on the top page” or “Oh, just google my name.”
No matter how great you are, your career depends on communicating. The way to get better at anything, including communication, is by practicing. Blogging is good practice.
Bloggers are better-informed than non-bloggers. Knowing more is a career advantage.
Knowing more also means you’re more likely to hear about interesting jobs coming open.
Networking is good for your career. Blogging is a good way to meet people.
If you’re an engineer, blogging puts you in intimate contact with a worse-is-better 80/20 success story. Understanding this mode of technology adoption can only help you.
If you’re in marketing, you’ll need to understand how its rules are changing as a result of the current whirlwind, which nobody does, but bloggers are at least somewhat less baffled.
It’s a lot harder to fire someone who has a public voice, because it will be noticed.

Postandalusos

joan — Wed, 02 Mar 2005 19:11:48 +0000

Via Quaderns descobreixo aquesta crònica ocasional d’un professor de secundaria. És un artícle sobre la segona generació d’immigrants andalusos. El text no és políticament correcte, però potser per això el trobo d’allò més encertat ja que qüestiona el mite de la integració de l’immigració dels anys 60 mitjançant aquesta segona generació. Per integrar els nouvinguts no n’hi ha prou amb que aprenguin català a l’escola… i potser hauriem de mirar de fer-ho millor amb els immigrants que arriben ara d’una mica més al sud.

Copia local de l’artícle:

POSTANDALUSOS
Fa mandra definir què són els postandalusos perquè és una realitat a ca nostra que alguns pijos s’estalvien, i que d’altres tenen la sort de desconèixer gràcies a la deslocalització de les seves empreses.

Els postandalusos per a mi són elles, filles d’andalusos integrades en tot menys en el sentiment catalanista: zero integració lingüística i cultural, bastant menyspreu per Catalunya, espanyolisme ranci o andalusisme folclòric i –elles sí– victimista.

Han nascut aquí i són catalanes, però es defineixen com a andaluses o espanyoles. Són perruqueres, esteticiens, botigueres i consumidores compulsives de Zara.

També hi ha els novios, “yeseros”, o “chapistas”, amb nòmines més altes que les d’un professor de secundària, professor al qual van agredir impunement durant els anys d’ensenyament –perdó, educació!– secundari. El seu món gira al voltant del “tunning”, la nòvia, la família i el futbol, amb molta sort.

El postandalús va néixer a Catalunya fa menys de quaranta anys. Mai no estimarà res que tingui cap relació amb la cultura, costums i tradicions catalanes. Ho menysprea profundament i sense falsos pudors. Els agraeixo que la xorrada del políticament correcte no vagi amb ells.

La llengua no els agrada, tot i que molts la fan servir per escriure o per llegir i sobretot per mirar el futbol. Hi ha un sector de postandalusos que ni tant sols té TV3 sintonitzada a casa. La majoria, tots, la tenen al canal 6, perquè al 3 hi ha antena 3. Això de tenir al canal 3 antena 3 ho diu tot. És impensable en cap casa decent.

El postandalús té bona salut en general, és feliç i els partits polítics els mimen. Fins i tot ERC els fa els mítings en castellà, amb la boca petita i un accent humiliant, però ho fa. Els seus barris han millorat molt, gràcies a una bona política del PSC que cal aplaudir, i s’hi senten tan bé que passen d’anar al centre de la ciutat, si no és per anar a Zara, és clar, o al Corte Inglés, els que tenen més fums.

L’adolescent postandalús el detectes aviat pel toro amb la bandera espanyola a la carpeta, a la samarreta, a l’agenda escolar, acompanyada –els més radicals– per un rostre de Camarón, “el más grande”. La més grande és la Pantoja, o la Rocío Jurado. Adolescents amb gustos musicals calcats dels seus avis!

La seva llengua és l’andalús farcit de catalanades conegudes per tots (“enchegar”, “rachola”, “plegar”, “Durnidó”, etc.) i d’altres noves fruit de l’ensenyament –educació!– com són dir la “senyu” i no la “seño”, “desenvolupamiento”, “recolzamiento”, “al cabo y al fin”, “todo y así”, i d’altres… un fracàs educatiu, vaja.

També presenten alguns arcaismes que ni a Andalusia perviuen com dir mi “mare” o d’altres que ni recordo ara però que sobten. Suposo que la immersió lingüística, sempre parcial i molt limitada, ha provocat un reforçament dels trets dialectals o arcaics de la llengua dels seus avis.

Són força impermeables a res. Si hi socialitzes et diuen que com és que no escoltes Camarón o no balles sevillanes, que no ho entenen per més català que siguis. Si els dius que perquè no ballen sardanes et diuen que “porque son una mierda y los catalanes un royo y porque yo soy andaluz” i adiós muy buenas.

L’humor, la música, el folclore i el savoir faire andalús és inqüestionablement superior a la resta de cultures no espanyoles, sinó mundials, i ho diuen amb seguretat, i amb un fort suport mediàtic, tot s’ha de dir.

Solen anar al “pueblo” a l’estiu, on són tatxats de catalans i els molesta. Són molt més familiars que els catalans, famílies amb més pes, més àmplies.

Bona part de la informació l’he tret d’un article recent de La Vanguardia on tot això està molt ben recollit: com són i qui són i quins barris ocupen i quin comportament tenen. També diu que Bigas Luna està preparant una pel.lícula sobre postandalusos amb el títol de les “Juanis”.

“La segunda lengua de occidente…”

joan — Mon, 28 Feb 2005 14:21:34 +0000

Avui en Vicent Partal es fa ressò al seu blog d’una noticia del País d’ahir que a mi també em va fer riure força. :)

Wp-tag

joan — Sun, 27 Feb 2005 12:07:52 +0000

Via el blog de l’Esther Fuldauer he descobert un plugin per al WordPress la mar d’interessant inspirat en la reflexió que feia en Diego l’altre dia sobre una sistema semblant que fa Flickr amb els tags.
El plugin el que fa és que a la llista de categories, assigna mides relatives en funció de la quantitat d’artícles que contenen i podeu veure’l en funcionament aquí mateix.
Pàgina del plugin
Pàgina de l’autor