Message in a bottle.... » Calaix de sastre

Apendre idiomes amb podcasts

joan — Sun, 21 Jan 2007 13:32:30 +0000

Aquí teniu una recopilació que he fet sobre podcasts per aprendre idiomes. Ara ja no hi ha excusa.

PD: Algú coneix algun podcast de noruec per a principiants?

Anglès: English As a Second Language Podcast; Guide to the TOEFL Test Podcast; English Through Stories; Business English Pod; Splendid Speaking
Francès:: FrenchPodClass; Dailyfrenchpod!; Learn french by podcast; podcastfrancaisfacile.com; French For Beginners Podcast
Alemany:: Deutsche Welle Podcast Selection; German Department Podcasts (University of Wisconsin)
Xinès: Learn chinese; Learning Mandarin Podcast; Chinese learn online; Let’s speak Chinese!
Japonès: JapanesePod101.com; S-J-P Study Japanese Podcast; Learn Japanese language
Italià: www.learnitalianpod.com
Castellà: Profesores de español.Pod; Coffee Break Spanish; Notes in Spanish
Grec: Greek Podcasts from the Hellenic American Union
Portuguès (brasil):: Brazilian Portuguese Podcast
Danès: Dare to danish
Holandès: Dutch online grammar course
Àrab: Caravana del Sur Podcast (Generalitat Valenciana.)
Rus: “Spoonful of Russian” podcast!
Hindi: House Full – Learn Hindi from Bollywood Movies Podcast
Esperanto: esPodkasto
Filipí: Learn filipino with Juan
Akha: The Akha Language Podcast

Badulaque

joan — Wed, 04 Oct 2006 13:22:51 +0000

badulaque.
(Del mozár. berdolaca, y este del lat. portulāca).
1. m. Afeite compuesto de varios ingredientes, que se usaba en otro tiempo.

Real Academia Española de la Lengua

Així doncs, aquesta vegada els dobladors ens han sorprès amb una ingeniosa i encertada traducció al castellà del Kwik-e-Mart dels Simpson, i badulaque també seria aplicable a aquelles petites botigues que tenen de tot a totes hores. Clar que, com ho diríem en català?

Skylines

joan — Thu, 25 May 2006 11:13:11 +0000

Navegant per aquí i per allà em trobo amb aquest post, The Top 15 Skylines in the World v3.0 (diserio.com), on l’autor recull els 15 skylines més impressionants.

Sense cap mena de dubte jo em quedo amb l’skylines de Dubai. Sembla un miratge al mig del desert.

A la pàgina The World’s Best Skylines podeu veure una classificació dels millors skylines del món.

Mirant més skylines he trobat aquesta foto de Bogotà, impressionant.

P.D: Per cert, com es deu dir skyline en català?

El DURSI posa en marxa el RECERCAT

joan — Tue, 04 Oct 2005 18:16:56 +0000

El DURSI, a través´del Consorci de Biblioteques Universit� ries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), ha posat en marxat RECERCAT, “un dipòsit institucional cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura grisa de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats, comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, etc.”.

Tot el material de RECERCAT es troba subjecte a una llicència de tipus Creative Commons i s’usa el programa DSpace, de codi obert desenvolupat pel MIT i HP ampliament utilitzat a nivell internacional.

RECERCAT ve a complementar el projecte ja iniciat amb Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) i amb Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).

L’homofobia és roïna

joan — Sat, 20 Aug 2005 11:51:44 +0000

Via elpauer.org descobreixo aquest text que ell recull de Unix Admin Corner, que al seu torn recull de Rainbow’s Point que al seu torn…

(Català)

Sóc la xica feta fora de casa perquè li vaig contar a ma mare que sóc lesbiana.

Sóc la prostituta que treballa el carrer perquè ningú contracta una dona transexual.

Sóc la germana que consola el seu germà gai durant les nit plenes de llàgrimes i dolor.

Som els pares que enterràrem la nostra filla molt abans que li arribara la seua hora.

Sóc l’home que morí a soles a l’hospital perquè no deixaren el meu company de vint-i-set anys estar a l’habitació amb mi.

Sóc el fill acollit que es desperta a mitjanit amb malsons en els quals sóc apartat dels meus dos pares, que són l’única família de veritat que he tingut mai. M’agradaria que pugueren adoptar-me.

Jo sóc un dels afortunats, supose. Vaig sobreviure l’atac que em deixà en coma durant tres setmanes, i d’ací un any possiblement puga tornar a caminar.

Jo no sóc un dels afortunats. Em vaig suicidar poques setmanes abans d’acabar l’institut. (El que deien dels gais) Era més del que podia aguantar.

Som la parella a qui penjà el telèfon l’agent immobiliarià quan (ella) s’enterà que voliem llogar un apartament d’una habitació per a dos homes.

Sóc la persona que mai no sap quin bany he d’utilitzar si vull evitar que em criden l’atenció des de Direcció.

Sóc la mare a qui no li permeten visitar els xiquets que vaig allumbrar, cuidar i criar. El jutjat diu que no sóc una mare adequada perquè ara visc amb una altra dona.

Sóc la supervivent a la violència domèstica a qui els assistents socials deixen de banda quan se n’adonen que qui em maltracta és una altra dona.

Sóc el supervivent a la violència domèstica que no té a qui acudir perquè sóc home.

Sóc el pare que mai abraçà el seu fill perquè vaig créixer acomplexat de mostrar afecte a altres homes.

Sóc el professor d’Economia Domèstica que volia ser professor de Gimnàsia fins que algú em digué que no més les lesbianes fan això.

Sóc l’home que morí quan els infermers de l’ambulància deixaren de tractar-me quan se n’adonaren que sóc transexual.

Sóc la persona que se sent culpable perquè crec que podria ser molt millor persona si no havera de lidiar amb una societat que m’odia tots els dies i a tota hora.

Sóc l’home que deixà d’anar a l’església, no perquè no creguera, sinó perquè ells tancaren les portes als que són com jo.

Sóc la persona que ha d’amagar el que més necessita aquest món, l’amor.

Publica aquest article al teu web si creus que l’homofòbia és roïna

(Castellano)

Soy la chica echada de casa porque le dije a mi madre que soy lesbiana.

Soy la prostituta que hace la calle porque nadie contrata a mujeres transexuales.

Soy la hermana que consuela a su hermano gay durante las noches de lágrimas y dolor.

Somos los padres que enterramos a nuestra hija mucho antes de que le llegara su hora.

Soy el hombre que murió solo en el hospital porque no dejaron que mi compañero de veintisiete años estuviera en la habitación.

Soy el hijo de acogida que se despierta a medianoche con pesadillas en las que soy apartado de los dos padres que son la única familia de verdad que he tenido. Ojalá pudieran adoptarme.

Yo soy uno de los afortunados, supongo. Sobreviví al ataque que me dejóe n coma durante tres semanas, y dentro de un año posiblement pueda volver a caminar.

Yo no soy uno de los afortunados. Me suicidé pocas semanas antes de terminar el instituto. (Lo que dicen de los gays) Era mucho más de lo que podía aguantar.

Somos la pareja a la que colgó el teléfono la agente inmobiliaria cuando (ella) se enteró de que queríamos alquilar un apartamento de una sola habitación para dos hombres.

Soy la persona que nunca sabe a que aseo debería ir para evitar que me llamen la atención desde Dirección.

Soy la madre a quien no permiten ni siquiera visitar los hijos a los que di a luz, cuidé y crié. El juzgado dice que no soy una madre adecuada porque ahora vivo con otra mujer.

Soy la superviviente a la violencia doméstica a quien los asistentes sociales dejan de lado porque quien me maltrata es otra mujer.

Soy el superviviente a la violencia doméstica que no tiene a quien acudir porque soy un hombre.

Soy el padre que nunca abrazó a su hijo porque crecí asustado de mostrar afecto a otros hombres.

Soy el profesor de Economía Doméstica que siempre quiso enseñar Gimnasia, hasta que alguien me dijo que sólo las lesbianas hacían eso.

Soy el hombre que murió cuando los enfermeros de la ambulancia dejaron de tratarme porque se dieron cuenta de que eran transexual.

Soy la persona que se siente culpable porque creo que podria ser mucho mejor persona si no tuviera que lidiar continuamente con una sociedad que me odia todos los días y a toda hora.

Soy el hombre que dejó de ir a la iglesia, no porque no creyera, sino porque ellos cerraron las puertas a los que son como yo.

Soy la persona que tiene que esconder lo que este mundo más necesita, el amor.

Publica este artículo en tu blog si crees que la homofobia es mala.

(English)

I am the girl kicked out of her home because I confided in my mother that I am a lesbian.

I am the prostitute working the streets because nobody will hire a transsexual woman.

I am the sister who holds her gay brother tight through the painful, tear-filled nights.

We are the parents who buried our daughter long before her time.

I am the man who died alone in the hospital because they would not let my partner of twenty-seven years into the room.

I am the foster child who wakes up with nightmares of being taken away from the two fathers who are the only loving family I have ever had. I wish they could adopt me.

I am one of the lucky ones, I guess. I survived the attack that left me in a coma for three weeks, and in another year I will probably be able to walk again.

I am not one of the lucky ones. I killed myself just weeks before graduating high school. It was simply too much to bear.

We are the couple who had the realtor hang up on us when she found out we wanted to rent a one-bedroom for two men.

I am the person who never knows which bathroom I should use if I want to avoid getting the management called on me.

I am the mother who is not allowed to even visit the children I bore, nursed, and raised. The court says I am an unfit mother because I now live with another woman.

I am the domestic-violence survivor who found the support system grow suddenly cold and distant when they found out my abusive partner is also a woman.

I am the domestic-violence survivor who has no support system to turn to because I am male.

I am the father who has never hugged his son because I grew up afraid to show affection to other men.

I am the home-economics teacher who always wanted to teach gym until someone told me that only lesbians do that.

I am the man who died when the paramedics stopped treating me as soon as they realized I was transsexual.

I am the person who feels guilty because I think I could be a much better person if I didn’t have to always deal with society hating me.

I am the man who stopped attending church, not because I don’t believe, but because they closed their doors to my kind.

I am the person who has to hide what this world needs most, love.

Repost this if you believe homophobia is wrong.

Què ens volen dir les banderes?

joan — Wed, 15 Jun 2005 00:14:14 +0000

Via La Petite Claudine m’assabento d’una original campanya de publicitat solidaria de la revista portuguesa Grande Reportagem.

NOTA: Fixeu-vos en les llegendes de cada bandera.

Mypyramid.gov

joan — Sun, 12 Jun 2005 08:03:09 +0000

The United States Department of Agriculture (USDA) has launched a new website called mypyramid.gov.
These must be understand in the same campaign lauched two years ago for introducing a news dietetic pyramid which introduced the regular exercices as one more health factor. Now, this pyramid is customizable and avaliable worldwide on the net!

It also include the following sections:

Inside the pyramid
Tips & resources
Dietary guidelines
For the professionals section
A pyramid tracker: an online dietary and physical activity assessment tool that provides information on your diet quality, physical activity status, related nutrition messages, and links to nutrient and physical activity information

El Departament d’Agricultura dels Estats Units ha posat en funcionament una nova pàgina web anomenada mypyramid.gov.
Aquest fet s’ha d’enmarcar dins la campanya iniciada fa 2 anys per a promoure una nova piràmide dietètica que incorpora l’exercici físic regular com un factor més de salut. Ara aquesta piràmide és personalitzade i està disponible per a tothom a través d’internet.

Ets capaç de trobar qualsevol cosa a internet?

joan — Thu, 03 Mar 2005 15:16:47 +0000

Via Puntbarra m’assabento d’un concurs de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB
El concurs comença:
Aquest ocell, que atén al nom científic de Philemon diemenensis, s’alimenta de mel i la troba en una zona on, casualment, es troben uns dels jaciments més importants del món d’un cert metall. Aquest metall –utilitzat en la fabricació de l’acer inoxidable–, és present en alguna de les monedes esmentades a l’article III-177 del Tractat pel qual s’establix una Constitució per a Europa. L’himne oficial del territori on viu l’ocell és el que sentiràs si fas un clic aquí (i si tens els altaveus connectats).
I amb aquest informació heu d’esbrinar la moneda, el metall i el territori

Ets capaç de trobar-ho tot?

Bienes comunes (de Susana López Rubio)

joan — Sat, 27 Nov 2004 22:33:16 +0000

Via Tijuana Time, he descobert aquest relat que m’ha encantat. És el guanyador del III Concurso Antonio Villalba de Cartas de Amor

Bienes comunes, por Susana López Rubio
Estimada Cristina:
Ayer recibí una misiva de tu abogado donde me invitaba a enumerar los bienes comunes, con el fin de comenzar el proceso de disolución de nuestro vínculo matrimonial. A continuación te remito dicha lista, para que puedas solicitar la certificación al Notario y tener listos todos los escritos antes de la comparecencia ante el tribunal.

Como verás, he dividido la lista en dos partes. Básicamente, un apartado con las cosas de nuestros cinco años de matrimonio con las que me gustaría quedarme y otra con las que te puedes quedar tú. Para cualquier duda o comentario, ya sabes que puedes llamarme al teléfono de la oficina (de ocho a cuatro) o al móvil (hasta las once) y estaré encantado de repasar la lista contigo.

Cosas a conservar:

- La carne de gallina que salpicó mis antebrazos cuando te vi por primera vez en la oficina.
- El leve rastro de perfume que quedó flotando en el ascensor una mañana, cuando te bajaste en la segunda planta, y yo aún no me atrevía a dirigirte la palabra.
- El movimiento de cabeza con el que aceptaste mi invitación a cenar.
- La mancha de rimel que dejaste en mi almohada la noche que por fin dormimos juntos.
- La promesa de que yo sería el único que besaría la constelación de pecas de tu pecho.
- El mordisco que dejé en tu hombro y tuviste que disimular con maquillaje porque tu vestido de novia tenía un escote de palabra de honor.
- Las gotas de lluvia que se enredaron en tu pelo durante nuestra luna de miel en Londres.
- Todas las horas que pasamos mirándonos, besándonos, hablando y tocándonos. (También las horas que pasé simplemente soñando o pensando en ti).

Cosas que puedes conservar tú:

- Los silencios.
- Aquellos besos tibios y emponzoñados, cuyo ingrediente principal era la rutina.
- El sabor acre de los insultos y reproches.
- La sensación de angustia al estirar la mano por la noche para descubrir que tu lado de la cama estaba vacío.
- Las nauseas que trepaban por mi garganta cada vez que notaba un olor extraño en tu ropa.
- El cosquilleo de mi sangre pudriéndose cada vez que te encerrabas en el baño a hablar por teléfono con él.
- Las lágrimas que me tragué cuando descubrí aquel arañazo ajeno en tu ingle.
- Jorge y Cecilia. Los nombres que nos gustaban para los hijos que nunca llegamos a tener.

Con respecto al resto de objetos que hemos adquirido y compartido durante nuestro matrimonio (el coche, la casa, etc) solo comunicarte que puedes quedártelos todos. Al fin y al cabo solo son eso: objetos.

Por último, recordarte el n º de teléfono de mi abogado (914070485) para que tu letrado pueda contactar con él y ambos se ocupen de presentar el escrito de divorcio para ratificar nuestro convencimiento.

Afectuosamente,

Roberto.

Nota: Ganadora del III Concurso Antonio Villalba de Cartas de Amor.
Escuela de escritores.com