A partir d’avui els continguts del blog es distribueixen d’acord amb la llicència GFDL, GNU Free Documentation License la qual ofereix un major grau de llibertat respecte la llicència Creative Commons utilitzada fins a dia d’avui.

Més detalls a la pàgina Llicència.

Des del passat 26 de maig, hi ha en funcionament la versió en català de Wikinews, el projecte germà de la Wikipedia basat en el periodisme col·laboratiu. Viquinotícies es defineix com una font de notícies de contingut lliure que qualsevol pot modificar.

El naixement de Viquinotícies va acompanyat també de l’estrena de Viquitexts en català.

Amb el naixement d’aquests dos nous projectes, la branca catalana de la wikipedia compta ja amb els següents projectes:

• Viquipèdia: L’enciclopèdia lliure
• Wikicommons: Dipòsit multimèdia
• Viccionari: Diccionari i tesaurus
• Viquillibres: Llibres i manuals
• Viquiespècies: Directori d’espècies
• Viquinotícies: Notícies lliures
• Viquidites: Col·lecció de dites i citacions
• Viquitexts: Documents lliures

Vegeu el portal de la Wikipedia per Viquipèdies en altres llengües.

He visto cosas que vosotros no veréis jamás, salvo que compréis el mismo programa que yo. He vivido siete vidas distintas recorriendo los parajes ardientes de Ascalon destruido. He escalado en solitario los Picos Escalofriantes. He afrontado la Ascensión en la Roca del Augurio para obtener el don de la Visión Verdadera. Y todo para convertirme en un Elegido del montón, uno más del millón de usuarios que han pagado 50 euros por una cuenta de Guild Wars.

Així comença l’article Código libre, hombres libres de Carlos Sánchez Almeida a República Internet. Un començant brillant per a un article del tot recomanable.

Trusted computing: an animated short, és un video realitzat per Benjamin Stephan i Lutz Vogel i publicat sota una llicència Creative Commons sobre el que s’anomenta Trusted computing, “inform� tica de confiança”.

El DURSI, a través´del Consorci de Biblioteques Universit� ries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), ha posat en marxat RECERCAT, “un dipòsit institucional cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura grisa de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats, comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, etc.”.

Tot el material de RECERCAT es troba subjecte a una llicència de tipus Creative Commons i s’usa el programa DSpace, de codi obert desenvolupat pel MIT i HP ampliament utilitzat a nivell internacional.

RECERCAT ve a complementar el projecte ja iniciat amb Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) i amb Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).

Lamentablement em va ser impossible passar pel CCCB els dies del Copyfight, però afortunadament gràcies a la gent de Elastico.net ens queda la Biblioteca de Cultura Libre.

Per al proper Cafè Europa he hagut de preparat una mica el tema de les perspectives financeres de la Unió Europea. Fruit d’això n’ha sorgit una sèrie d’artícles per a la viquipèdia:

• Pressupost de la Unió Europea
• Marc financer de la Unió Europea
• Marc financer de la Unió Europea 2007-2013
• Xec britànic

Llegeixo a ICTlogy un post molt interessant titulat Three ideological reasons why people blog (and wiki) sobre els canvis tecnològics, sociològics i ideològics que ens han portat a molts a escriure un blog.

L’Isma senyala, molt encertadament, tres factors que es retroalimenten:

1. Democratització de la tecnologia
2. e-Democràcia i necessitat de mitjans d’informació alternatius
3. Coneixement lliure

Ahir a la tarda vaig assistir al CosmoCaixa a una xerrada del porfessor Manuel Castells sota el títol de L’economia del codi obert.
Aquestes són algunes notes que vaig pendre:

Conceptes previs

• “El codi és l’alfabet de l’edat de la informació.”
• El codi obert és una forma d’organització social del coneixement.
• L’accés al codi font és una vella prà ctica, la de compartir coneixements. En això es basa tota la evolució científica; si no es pot accedir a les formules de base no es pot replicar un experiment i per tant no es pot considerar ciència.
• Codi obert no és el mateix que software lliure.
• El software de codi obert no és un fenòmen marginal ni de sectors radicals.
  • El codi obert és la base d’internet.
  • Té una gran presència en servidors.
  • Grans empreses utilitzen software de codi obert.
  • Cada cop més empreses basen el seu negoci en el codi obert.

A partir d’aquí, Castells feu una revisió (farcida d’anecdotes personals ja que ell com a professor de Berkley durant més de vint anys ho visqué gairebé en primera persona) de la història del software de codi obert (MULTICS, UNIX, BSD, GNU, Linux…).

Després d’aquesta revisió, sorgeix la pregunta següent: Com és possible que s’hagi podruït tota aquesta innovació d’una manera no retribuïda i sense apropiació del producte? Castells exposa que els programadors de codi obert tenen les motivacions següents:

• La convicció perosnal sobre les bondats del codi obert.
• La convicció que el codi obert és més útil.
• L’estimul intel·lectual que suposa aquest model de desenvolupament col·laboratiu obert
• Autoaprenenentatge
• Reputació i prestigi dins de la comunitat.
• L’existència d’una Economia del regal.
• El carà cter de bé públic no excloent i no rival del software de codi obert.

I encara una altra pregunta: Però com pot funcionar tota aquesta cadena d’innovacions sense un sistema d’autoritat? Castells exposa les següents raons:

• Existència d’unes normes de cooperació el les quals es reconeix clarament els mèrits de cadascú.
• L’únic criteri de reconeixement és la qualitat del codi.
• Existència de certa jerarquia dins de la comunitat (fundador del projecte, mantenedors de versions…)
• És un mètode transparent de treball en el qual tothom pot veure que fa cadascú i com ho fa.
• Existència d’una divisió del treball voluntaria i acceptada.
• Existència d’una articulació creixent entre les aplicacions no-comercials i les comercials.

Arguments per a justificar la utilització del codi obert en comptes del codi propietari:

La innovació és la font de la productivitat. i la innovació està relacionada directament amb l’accés a la informació.
La qualitat del software depen fonamentalment de la quantitat de programadors i de la quantitat d’usuaris.
La diversitat “ecològica” és la principal defensa davant les amenaces de virus i vulnerabilitats
La capacitat d’adaptar el software a les necessitats de l’usuari requereix l’accés al codi font. El software s’ha d’adaptar a les necessitats de l’usuari i no l’ususari al software.
S’evita el pagament de royalties ja que no calen estimuls comercials a la innovació.

Notes finals

• La neutralitat tecnològica requereix la intervenció pública per a garantir igualtat d’oportunitats.
• Les polítiques públiques han de decidir com s’organitzarà el codi. Cal evitar els arguments ideològics ja que és un debat tècnic, organitzatiu, tecnològic i cultural.
• El desenvolupament de codi obert és acapitalista. En el model de desenvolupament cooperatiu i poc jerarquic hi haurà qui hi veurà el camí cap a un sistema no capitalista i d’altra banda qui ho veurà com a capitalisme.
• “La creativitat humana depen de l’accés a la informació”