La gent de Schmap ha seleccionat una foto meva de la Gol Stavkirke al Norsk Folkemuseum d’Oslo per a il·lustrar la seva guia d’Oslo (Noruega).

L’esglesia de fusta de Gol fou construida al voltant del 1200 a la localitat de Gol (Buskerud, Noruega) però el 1907 va ser desmuntada, traslladada a Oslo i tornada a muntar dins del Norskfolkemuseum.

Foto original:Stavkirke al Norskfolkemuseum d’Oslo
Foto a la guia d’Oslo: Schmap Oslo Guide – Events – Bygdøy
Wikipedia: Gol stavkirke (en noruiec)
Stavkirke.org: Gol stavkirke (en noruiec)

Hi Joan,

I am writing to let you know that one of your photos with a
Creative Commons license has been short-listed for inclusion
in the third edition of our Schmap Oslo Guide, to be
published early September 2007.

(…)

Best regards,

Luke Ritchie,

Hi Joan,

I am delighted to let you know that your submitted photo has been selected for inclusion in the newly released third edition of our Schmap Oslo Guide:

Norsk Folkemuseum
www.schmap.com/oslo/events_bygdy/p=41154/i=41154_3.jpg

If you like the guide and have a website, blog or personal page, then please also check out our schmapplets – customizable widgetized versions of our Schmap Oslo Guide, complete with your published photo:

www.schmap.com/schmapplets/p=56096897N00/c=SE18411839

Thanks so much for letting us include your photo – please enjoy the guide!

Best regards,

Emma Williams,
Managing Editor, Schmap Guides

Navegant per aquí i per allà em trobo amb aquest post, The Top 15 Skylines in the World v3.0 (diserio.com), on l’autor recull els 15 skylines més impressionants.

Sense cap mena de dubte jo em quedo amb l’skylines de Dubai. Sembla un miratge al mig del desert.

A la pàgina The World’s Best Skylines podeu veure una classificació dels millors skylines del món.

Mirant més skylines he trobat aquesta foto de Bogotà, impressionant.

P.D: Per cert, com es deu dir skyline en català?

Aquesta tarda ha plogut a Barcelona. Us deixo una foto de l’arc de Sant Martí que ha aparegut després vist des del meu balcó.

La panoràmica està feta amb Autostich.

Via Comunicando, descobreixo polaroid-o-nizer, un script php per a convertir imatges en fotos polaroid^TM. L’estona de Gimp que m’hagués estalviat si hagués conegut aquest script quan vaig remodelar el blog…

Ja he penjat a Flickr les fotos de diumenge passat de la Festa dels Priors del Roser de Torà 2005.

Quan tingui un momentet ja faré un post explicant l’experiència d’això de ser prior :p

NOTA: Els que vau estar per allà fent fotos us estaré molt agraït si me les podeu fer arribar a j_junyent ARROBA menta PUNT net

Després de que fa mesos retirés l’àlbum de fotos del blog (degut al petit accident informàtic que vaig tenir amb la copia de seguretat…) i davant del fet que fins al dia d’avui m’ha fet molta mandra tornar a montar-lo, he optat per provar el servei de Flickr.
Flickr permet emmagatzemar i compartir fotografies on-line i utilitza un servei de tags (similar al sistema de del.icio.us) per a organitzar i cercar les fotografies de manera molt intuitiva.

Podeu veure les fotos que vagi pujant aquí tot i que quan tingui un momentet miraré com integrar fotos de Flickr directament al blog i potser fins i tot m’animo a fer un moblog! :)

Aquesta setmana passada he passat uns dies de vacances a Sant Hilari Sacalm (comarca de La Selva). És un poble d’uns 6000 habitants i envoltat d’aigua i natura. Un paradís…

Quan era petit cada any venia amb els meus pares uns dies al setembre (passada la festa major de Torà) però ara feia ja molt temps que no hi posava els peus i tornar-hi m’ha produït certa nostàlgia :-)

Només arribar, vaig anar a donar una volta pel poble. La primera impressió que vaig tenir va ser de molt contrast entre el sector públic i el sector privat. Entre la quantitat d’obres i millores públiques que s’hi han fet i lo ben cuidats que estan els carrers, places parcs… i un munt d’hotels tancats respecte ara fa 10 anys mostra d’una vila que ha perdut el tren turístic. (el turisme que atreia era un turisme familiar que buscava tranquilitat, sobretot per criatures petites i també turisme de la 3a edat que buscava tranquilitat i salut i aquí ho troba).
Aquesta decadència del sector turístic també l’he pogut constatar en veure com moltes botigues del centre del poble que abans venien fonamentalment als forasters ara o bé han tancat o bé s’han reconvertit en botigues destinades a consumidors locals.
L’hotel, el nostre hotel de sempre, també ha patit aquesta davallada del turisme i prova d’això és que està pràcticament igual que fa 10 anys (de fet, probablement no ha canviat gaire en els últims 40 anys).

A mesura que passaven els dies vaig haver de rectificar la sensació que vaig tenir el primer dia que el tren del turisme ha passat de llarg de Sant Hilari. Simplement el model turístic s’ha transformat. Cert que han tancat nombrosos hotels al centre del poble, però ha augmentat l’oferta de Turisme Rural i d’activitats relacionades amb la natura que generen estades més curtes (1-2 dies).

A Sant Hilari vaig aprofitar per estudiar, per escriure, per aclarir idees i per passejar. En aquests dies, he anat fins a la Font Vella un parell de dies, he pujat a l’ermita del Nen Jesús de Praga (des d’on es contempla una vista fantàstica del Montseny i les Guilleries), he anat fins a la Font Picant, la font del Sastre, el passeig de la Miranda… I sobretor he passat molt de temps passejant per la font del parc. En aquell parc, tranquil, ombrivol, allunyat del centre del poble i de les rutes principals hi tinc alguns dels records més dolços de la meva infància, i estar allà, sota aquell bosc de castanyers, vaig rejovenir 15 anys de la meva vida :-) Només hi faltava l’Anna… NOTA: l’Anna era una nena que durant anys estiuejava amb la seva familia al mateix hotel i sempre anàvem plegats. Què se n’haurà fet???

Però a part de passejar pels paissatges de la meva infantesa, hi ha una altra cosa que m’ha permès recarregar energies i recuperar la viytalitat perduda i és que ara em torno a senti r viu :-) . I és que crec que m’he enamorat. Els primers dies no vaig tenir masses oportunitats de relacionar-me amb la Raquel -Així es diu ella- (tot i que des del primer dia m’havia cridat l’atenció aquella noia misteriosa que s’estava amb la seva familia al mateix hotel) i és que ja sabeu que jo sóc molt tímid, però és que ella… més que timidesa és pànic a les relacions personals! Al final, vaig aconseguir establir-hi relació, presemtar-nos i coneixe’ns una mica. Quan estavem sols però (ex: quan coincidem a l’ascensor o quan passava per la sala on estava estudiant) tot s’omplia d’un silènci elèctric on jo no sabia que dir ni on mirar i ella transpirava nerviosime…Durant tot l’endemà ens van produir innombrables trobades silencioses fins arribar a la nit. I és que després de sopar la seva mare (que segurament notava i/o coneixia els nostres silèncis) va pendre l’iniciativa i em va convidar amb tota la seva familia a un passeig nocturn. Així, primer indirectament a través del seu germà i dels seus pares i després ja més directament quan ella i jo ens vam separar una mica de la resta vam coneixe’ns una mica millor. I això va ser la meva perdició, perquè sota el cel estrellat encara em va semblar més guapa que mai i vaig saber que allò era el que feia anys que buscava sense èxit. I és que som pràcticament desconeguts, però tenim els mateixos records d’onfentesa i hem crescut amb els mateixos paissatges i amb això és com si ens haguéssim conegut tota la vida.
De totes maneres, quan s’acabava un tema, els silèncis tornaven a ser elèctrics i el temps que vam passar a l’ascensor un cop ja a l’hotel fins a la 3a planta on estavem els dos es va fer etern… Tan etern com fugaç va ser el comiat posterior :(
Aquella nit no vaig dormir.
L’endemà jo marxava després d’esmorzar i ella se n’anava a Girona amb la seva familia a passar el dia i pràcticament no ens vam poder acomiadar. Espero però tornar-la a veure ben aviat. Espero que quan el dia 1 de setembre torni a Barcelona (el dia 1 torna a començar a treballar) es recordi de mi i em deixi continuar coneixent-la !